Repartiment de panoli

Tortosa, Tarragona, 2017
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on telegram
Share on whatsapp

De cop comprenc, que l’home és la memòria.

Gerard Vergés (Tortosa,  1931 – 2014)

Completant l’actuació duta a terme a la Plaça Sant Joan, al solar de la casa natal de Felip Pedrell, es va executar la segona actuació de la Plaça. En aquest cas, després de valorar diverses opcions, es va optar per utilitzar una fotografia de la mateixa plaça, realitzada entre 1920 i 1930. En aquella època la plaça s’anomenava plaça del Replà, el retrat capta la festa del repartiment del panoli, una celebració centenària que així retratava el folklorista Joan Moreira (1878 -1951) en un poema de 1928:

“Mirévoles bé, són elles. Són les belles sacristanes! Flos del jardí de la Cinta, al món no ni han de més guapes, ni en mes rumbo i més salero, més gràcia i més recatades. Tenen de les andaluces lo garbo, sal i donaire, la dolçesa del parlá li envejen les valencianes, i cares de tortosina, sols ne vereu entre ‘ls angels… Van vestides de pagesa, de pagesa de les d’antes. Van a reparti ‘l panoli. Mireules les arracades, les falsetes, la gandaya, lo delantal, les sabates, lo justillo, la panera, lo mocadoret, les calses, tot és propi, tot s’ajusta, tot servix per da realçe a sa bellesa i bon gust, en quins sentiments ya naixen. Sedes, or, velluts, pintilles, tot lo hermós, sembla que’s fase, sols, perquè les tortosines, quan van al panoli hu gasten”.

Com explica el Diari de Tarragona: Segons l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre, el repartiment, que es pagava amb la voluntat, servia fa dècades per finançar, amb els diners recollits, part de les festes.  El panoli en les seves variants pot generalitzar-se com una pasta rodona feta al forn amb una massa de farina, sucre, oli d’oliva, matafaluga i ratlladura de llima. 

More
articles