La nit del 29 de maig de 1937 més de 200 homes van sortir del port de Marsella a bord del Ciudad de Barcelona. Venien del Regne Unit, Dinamarca, Estats Units, Canadà, els Països Baixos, Alemanya, Albània… Havien arribat a França amb identitats falses, o amb l’excusa de visitar l’exposició universal de París que s’acabava d’inaugurar i on el Gernika de Picasso, decorava el pavelló d’una república que feia quasi un any que estava en guerra. Com havien fet abans que ells milers d’homes i dones d’arreu del món, havien decidit deixar enrere la família, la feina o els estudis per unir-se a les Brigades Internacionals, desobeint les lleis que els prohibien participar en un conflicte que els seus governants havien optat per ignorar després de signar el pacte de “no-intervenció” l’any 1936. La majoria d’ells eren treballadors, alguns immigrants als Estats Units o Canadà, que havien patit els efectes de la crisi de 1929 i militaven a sindicats i partits obrers, o a organitzacions antifeixistes en els seus països. S’havien format a les assemblees d’aturats, als comitès de vaga, a les manifestacions contra les camises negres i tenien molt clar que si no s’aturava el feixisme a Espanya el seu poder no pararia de créixer a Europa.
De contacte en contacte havien recorregut milers de quilòmetres primer fins a París i d’allà en tren a Marsella. El matí del 30 de maig de 1937 semblava que per fi estaven a punt d’arribar al seu destí quan un submarí italià, el Torricelli rebatejat com a General Sanjurjo, va detectar al Ciudad de Barcelona. El capità del vaixell va ser avisat del perill i se li va proporcionar un hidroavió escorta després de descartar la possibilitat d’aturar-se a Sant Feliu de Guíxols, però quan el vaixell estava passant per davant de Malgrat el submarí li va disparar un torpede que va provocar l’enfonsament en poc menys de quinze minuts. Molts brigadistes van morir per l’explosió mentre dormien la migdiada a les cabines. Els que estaven a coberta, o hi van aconseguir pujar, van tenir poc temps per reaccionar, hi havia poques barques salvavides i alguns no sabien nedar o estaven paralitzats per la por. Molts homes van saltar al mar i es van intentar aguantar a les restes que suraven, mentre l’hidroavió intentava rescatar alguns supervivents. Segons el record dels brigadistes, els que ja estaven a l’aigua van començar a cantar La Internacional per donar ànims als companys que encara aguantaven a la coberta del vaixell, però ja era massa tard perquè aquests homes poguessin salvar-se.
Els pescadors de Malgrat quan van veure el que passava, ràpidament es van mobilitzar i van sortir amb les seves barques per intentar rescatar el nombre més gran de persones possible. Des de l’Ajuntament també es va organitzar a tot el personal disponible i als metges de la població, alhora que es va fer una crida als pobles propers perquè enviessin ajuda i equips mèdics. Des de Mataró van arribar ambulàncies de l’Aliança Mataronina i de la Creu Roja que van evacuar als ferits més greus a hospitals de la zona, mentre els més lleus eren atesos pels metges locals. Molta gent del poble havia anat cap a la platja després de sentir la remor de l’explosió, van portar mantes, roba eixuta, conyac i acolliren als supervivents a casa seva. Fins avui s’han pogut identificar quaranta-sis brigadistes morts durant l’enfonsament, als que s’han d’afegir quatre víctimes més de la tripulació. Només es van recuperar els cossos de vuit, que van ser enterrats l’endemà a Malgrat, però segons un informe de l’any 1938, els dies posteriors a l’atac van arribar més cossos a les platges de Lloret, Pineda i Calella. Gràcies a la solidaritat dels pescadors de la zona i de la gent de Malgrat i dels pobles veïns, van sobreviure cent trenta voluntaris i la resta de la tripulació, tot i que alguns brigadistes van patir ferides considerables o seqüeles psicològiques.
Aquella mateixa tarda el president Lluís Companys es va traslladar a Malgrat per reunir-se amb els internacionals i oferir-los l’ajuda que necessitessin si volien tornar als seus països. Pel que explicaven els voluntaris a les seves memòries, només un brigadista va acceptar aquest oferiment, la resta, poques hores després, van pujar a un tren a la mateixa estació davant d’on avui, des del mural, observen altre cop el mar en David Newman, en Jack Freeman, en Robert Lee, en Claude Pringle, l’Horace Kark, en Larry Dukes i en Sidney Sostheck representant a tots aquells homes que van decidir lluitar perquè pensaven que només es podia vèncer al feixisme amb la solidaritat internacional. L’endemà tots ells estaven en un tren anant cap a Albacete, on hi havia la seu de les Brigades Internacionals, setmanes després alguns tindrien el seu bateig de foc a la batalla de Brunete i durant la tardor i l’hivern de 1937 a Quinto, Belchite o Terol. L’any 1938 van patir la duresa de la primera retirada i van lluitar a la batalla de l’Ebre. Dels cent trenta supervivents de l’enfonsament, vint-i-quatre van morir durant la guerra, trenta més van ser ferits i sis foren capturats per l’exèrcit franquista i empresonats a camps de concentració. Els que van poder tornar als seus països quan les Brigades Internacionals van ser retirades dels fronts, foren mal vistos i perseguits, sobretot als Estats Units, on van ser considerats antifeixistes prematurs. Els alemanys i els austríacs, que no tenien on tornar, quan els va sorprendre la Segona Guerra Mundial a França van ser deportats a camps de concentració nazis. Hitler havia avançat ràpidament per Europa i els brigadistes des de la resistència, els grups de partisans i els exèrcits aliats, van tornar a implicar-se en una guerra que per ells era la mateixa que els havien obligat a deixar a l’Ebre l’any 1938.
Quan el feixisme va ser derrotat a Europa, la dictadura franquista va continuar trenta anys més, però malgrat el silenci i l’oblit imposats, el record d’aquells brigadistes rescatats del mar que lluitaren fins a les últimes conseqüències pels seus ideals, va perdurar a la memòria de la gent del poble que aquell dia va retornar solidaritat amb solidaritat.
Sònia Garangou és doctora en Història Contemporània i coordinadora del projecte educatiu de l’associació Solidarity Park. S’inicià en la recerca l’any 2005 amb la publicació de Malgrat 1930-1940. Els anys silenciats. Després ha col·laborat en altres llibres locals i en algunes publicacions col·lectives com La Guerra Civil al Maresme: imatges 1936-1939 o El franquisme a Catalunya (1939-1977). L’any 2017 publicà Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939) i el 2022 Les aigües de l’oblit.Una història dels brigadistes internacionals del Ciudad de Barcelona. Actualment combina la recerca amb l’activitat docent i l’activisme per la recuperació de la Memòria Històrica.
Article d'interès:
La Selva 1936 és un projecte personal que va començar el 18 de juliol de 2021, de manera totalment anònima, amb l’objectiu de donar a conèixer els fets que van succeir a la nostra comarca durant la Guerra Civil Espanyola.
BITÀCOLA DE L'ALUMNAT
Qui era l’home de la fotografia? Projecte educatiu.
Els brigadistes que apareixen a la part superior del mural, representen les diverses situacions que es van trobar alguns dels homes que viatjaven al Ciudad de Barcelona. En David Newman va ser hospitalitzat després de l’enfonsament i va arrossegar seqüeles als pulmons tota la vida, en Jack Freeman, l’Horace Kark i en Sidney Shostheck van morir durant la guerra, en Claude Pringle va ser fet presoner per l’exèrcit franquista i internat al camp de concentració de San Pedro de Cardeña a Burgos, on van tancar a la majoria d’internacionals, i en Larry Dukes i en Robert Lee van ser ferits durant els combats abans de poder tornar al seu país. Gràcies als documents i imatges que es conserven al RGASPI de Moscú i a la col·lecció de fotografies de l’Abraham Lincoln Brigade Archives, dipositades a la Tamimment Library & Wagner Labor Archives de la Universitat de Nova York, avui podem veure com eren aquells homes i conèixer com va ser la seva vida abans i després de participar en la Guerra Civil. Des del projecte educatiu Solidarity Park en col·laboració amb el projecte Murs de Bitàcola, vam voler acostar aquestes fotografies i la vida d’aquests homes als estudiants que han treballat aquest curs la història del Ciudad de Barcelona i de les Brigades Internacionals.
Dividits en grups col·laboratius els alumnes van trobar, entre molts altres documents sobre l’enfonsament, la fotografia d’un dels brigadistes que viatjaven al Ciudad de Barcelona i van haver de buscar informació a la base de dades SIDBRINT, a l’ALBA Brigades Archives i a altres cercadors sobre brigadistes, a més de consultar llibres i estudis publicats sobre el tema. Amb les dades que van recopilar van escriure aquestes petites biografies. Al final d’alguns d’aquests apunts biogràfics també hi trobareu pòdcasts i vídeos realitzats per alumnes aquest curs i en cursos anteriors explicant la vida d’aquests voluntaris.
Nom i cognoms: Jack Freeman
Data i lloc de naixement: gener de 1918, Detroit Michigan (Estats Units)
País i ciutat on vivia: Estats Units d’Amèrica, New York City
Professió: estudiant i secretari a temps parcial en una oficina sindical.
D’ideologia esquerrana, possiblement influït pels seus pares que eren actius en la política d’esquerres. El seu pare, Samuel, era secretari-tresorer de la Germandat de Pintors, Decoradors i Empaperadors d’Amèrica.
Navegà l’1 de maig de 1937 a bord del Britannic. Arribà a Espanya el 30 de maig de 1937 i sobreviu a l’enfonsament del Ciudad de Barcelona. Quan el vaixell que el transporta des de França, el Ciudad de Barcelona, és atacat i enfonsat per un submarí italià cedit al bàndol franquista, Freeman surt il·lès. “Si no em van atrapar amb un torpede, mai m’atraparan”, deia Freeman.
Es forma com a “observador”, cartògraf i explorador. Després, per la seva edat, durant un temps és assignat a treballar com a traductor a la seu de les Brigades Internacionals en lloc d’anar als camps de batalla. A l’hivern 1937 Freeman té pneumònia i icterícia i, per tant, durant els primers mesos de 1938 va estar entrant i sortint de l’hospital.
De tornada al front, és nomenat cap de grup i és l’encarregat de supervisar una companyia d’observadors. Accedeix al rang de sergent durant la campanya de l’Ebre. L’agost de 1938 Freeman és ferit al cap per metralla durant un bombardeig d’artilleria, però després de recuperar-se torna al front. Les cartes de Jack deixen d’arribar al seu pare, Samuel Freeman. Aquest intenta aconseguir informació del seu fill perquè suposa que és mort.
Data i causa de la mort: setembre de 1938, mort en acció a la Serra de Cavalls, durant la batalla de l’Ebre.
Tushar Meghlani, Zacarias Sunyer i Hugo Molina, Escoles Fonlladosa
Vídeo-podcast sobre la vida de Jack Freeman (en anglès). Per: Anna Malieva, Frank Berzal, Carlos Anea, Biel Santisteban i Noura Dardou (IE Lloret de Mar, 2021).
Nom i cognoms: Larry Dukes Stratfort
Data i lloc de naixement: 6 d’abril de 1918, Estats Units d’Amèrica, East St. Louis
País i ciutat on vivia: Estats Units d’Amèrica, East St. Louis
Professió: mecànic i camioner a Espanya durant la Guerra Civil
Surt dels Estats Units d’Amèrica el 20 de febrer de 1937 a bord de l’Ile France i arriba a Espanya a bord del Ciudad de Barcelona. Sobreviu a l’enfonsament d’aquest vaixell el 30 de maig de 1937 davant les costes de Malgrat de Mar. Va lluitar al Front d’Aragó, també a les batalles de Madrid i a la Batalla de l’Ebre. El 16 de juliol de 1938, abandona el batalló perquè va ser ferit a la cama dreta i se’n va a una casa de repòs a Santa Coloma de Farners i és acusat de deserció tot i que després es demostra que era innocent. Després del seu retorn als Estats Units, el 15 de desembre de 1938 a bord del París, reprèn les seves activitats comunistes. Durant la Segona Guerra Mundial intenta, sense èxit, allistar-se a l’exèrcit dels Estats Units. Dukes, finalment, trenca els seus vincles amb el partit comunista a finals dels anys cinquanta.
Data i causa de la mort: mor a East St. Louis el 6 de novembre de 1981.
Olga Blesa i Rut Salvà, Escoles Fonlladosa
Nom i cognoms: David Henry James Newman
Data i lloc de naixement: 1915, Gran Bretanya (Regne Unit)
País i ciutat on vivia: Regne Unit, London, Edmonton
Professió: no documentada
Arriba a Espanya des de Marsella amb el vaixell torpedinat Ciudad de Barcelona i sobreviu a l’enfonsament. Pateix una pneumònia després del naufragi i tota la vida patirà les conseqüències de la ingesta de grans de sorra als pulmons. Al juliol de 1938 el donen per mort en combat, però en realitat estava malalt de febre tifoide. És ingressat a la cova hospital de Santa Llúcia (La Bisbal de Falset – El Priorat) i després a l’Hospital de Santa Coloma de Farners el 14/9/1938.
Data i causa de la mort: mort per malaltia, 1961.
Laura Moreno i Jana Izquierdo Gelpí, Escoles Fonlladosa
Nom i cognoms: Robert Lee Reed, conegut com a Bob Roberts o Bob Redd.
Data i lloc de naixement: neix el 6 de juliol de 1914 a Rodney, Texas (Estats Units).
País i ciutat on vivia: passa gran part de la seva vida a Seattle, Washington, seguidament a Espanya durant la Guerra Civil i, un cop acabada aquesta, retorna als Estat Units.
Professió: Robert treballa com a organitzador de granges de llogaters amb la Southern Tenant Farmers Union. Un cop acabada la guerra, era activista del Partit Comunista de Detroit. Va fer un màster d’educació social a la Universitat de Washington. Finalment, va dirigir un centre de serveis socials per a residents amb pocs recursos. També es va fer càrrec de la direcció del l’arxiu de l’ Abraham Lincoln Brigade després de la mort del seu fundador Halonen l’any 1981. Aquesta organització documenta i arxiva molta informació dels diferents brigadistes que van participar a la Guerra Civil espanyola.
Bob Reed arriba a Espanya el 30 de maig de 1937, després de sobreviure a l’enfonsament del “Ciudad de Barcelona”. Combat a la Guerra Civil espanyola formant part de la XV Brigada. Va lluitar al fronts de l’Ebre, Terol, Segura de los Baños i participa a l’ofensiva de l’Ebre. És ferit 3 vegades, una d’elles al cap per una metralladora a Segura de los Baños. Torna al seu país el 17 de desembre de 1938. Seguidament combat per l’exèrcit dels Estats Units a la Segona Guerra mundial, on també sobreviu. Finalment retorna als Estats Units.
Data i causa de la mort: Robert Lee Reed mor el 2 de juny del 2005.
Núria Viedma i Janna Molas, Escoles Fonlladosa
Nom i cognoms: Samuel Romer.
Data i lloc de naixement: 21 de setembre de 1912, Detroit, Michigan (EE.UU).
País i ciutat on vivia: Estats Units, Michigan, Detroit
Professió: periodista
Samuel Romer, fill de “Molly” Nechamen i de Harry Romer. Graduat a la Universitat de Michigan, llicenciat en periodisme. Més tard, el 12 d’abril de l’any 1937 es casa amb Edna Drabkin Romer a Nova York.
L’11 de maig de 1937 navega a bord del Washington en direcció a Espanya i arriba el dia 30 de maig de 1937. Sobreviu a l’enfonsament del Ciudad de Barcelona.
El 12 de maig 1938 és capturat i després tancat al camp de San Pedro de Cardeña a Burgos. El 8 d’octubre l’intercanvien i el 18 d’octubre torna als Estats Units amb l’embarcació Queen Mary. A la Segona Guerra Mundial té el paper de meteoròleg. Posteriorment, es fa consultor civil de MacArthur al Japó on també és periodista del Minneapolis Tribune.
Data i causa de la mort: 13 d’abril de 1965 a Minneapolis, Minnesota. Causa de mort desconeguda.
Alberto Llorens i Yael Quesada, Escoles Fonlladosa
Nom i cognoms: Abe Osheroff
Data i lloc de naixement: 15 octubre 1915, Nova York (Estats Units)
País i ciutat on vivia: Estats Units, Nova York
- Supervivent de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona. Recorda com la gent de Malgrat de Mar els va acollir amb mantes i licor.
- Ferit el 13 octubre 1937, va haver de tornar als Estats Units el juliol de 1938
- Lluita a la Segona Guerra Mundial, però després, la seva trajectòria i la militància comunista el fan sospitós i quan l’anaven a detenir passa a la clandestinitat, va viure durant anys com a fugitiu de l’FBI treballant en diverses feines i canviant sovint de lloc de residènciaQuan l’any 1957 el Tribunal Suprem dels Estats Units va declarar inconstitucional l’acusació contra els comunistes, va poder tornar a fer vida normal, però ja decebut per les revelacions dels crims a la Unió Soviètica decideix deixar el Partit Comunista.
- Va continuar amb el seu activisme fent xerrades sobre la Guerra Civil espanyola, participant en el Moviment pels Drets Civils, manifestant-se contra la Guerra del Vietnam, etc.
- L’any 1971 torna a Espanya i comença a recollir fons per fer un documental per explicar les raons per les quals tants joves s’havien unit a la lluita contra el feixisme a la Guerra Civil espanyola. Dreams and nightmares es va estrenar l’any 1974.
- L’any 2003, malgrat tenir 88 anys, encara es va implicar en les protestes contra la Guerra de l’Iraq fent xerrades i mítings per tot el país.
Data i causa de la mort: 6 abril 2007, amb 92 anys, d’un atac de cor.
Thais Tauler, Nerea Montes, IES Ramon Turró i Darde
Vídeo-podcast sobre la vida de Abe Osheroff (en anglès). Per: Arman Aristakesyan, Maria López, Paula Alba, Paz Navarro de (IE Lloret de Mar, 2019).
Nom i cognoms: John Kozar
Data i lloc de naixement: Va néixer el 28 desembre de l’any 1913 als Estats Units
País i ciutat on vivia: Nova York, Estats Units
Professió: mariner
Va arribar a Espanya el 30 de maig de 1937.
Sobreviu nedant fins a la platja quan el vaixell Ciudad de Barcelona va ser torpedinat. Va seguir ajudant a la República i va estar treballant amb els serveis mèdics republicans com a conductor d’ambulàncies i fent d’electricista. Va tornar als EUA el 20 de desembre de 1938 en el vaixell Ausonia. Es va casar amb Jean Ewen, infermera i van tenir dos fills.
Data i causa de la mort: A la Segona Guerra Mundial, en 1942, va treballar de mariner i va embarcar-se a un vaixell , aquest vaixell va ser torpedinat a les aigües de l’Àrtic, no va tenir tanta sort, morint, al final, d’ hipotèrmia.
Bruce Martin, Génesis Álvarez, Isaac el Haddad, Meanie Zubizarreta, Sheila Caero, Isatou Sillah, IES Ramon Turró i Darder
Nom i cognoms: Iver (Tiny) Andersen (Ivar Lassen)
Data i lloc de naixement: 01/10/1907, Esbjerg (Jutland, Dinamarca)
País i ciutat on vivia: va emigrar a Canadà es va establir a Vancouver, British Columbia.
Professió: va treballar de miner i sindicalista.
Va sobreviure a l’enfonsament del vaixell Ciutat de Barcelona. Va lluitar a la batalla de l’Ebre, a la batalla de Terol i va estar al front d’Aragó.
Data i causa de la mort: Va resultar ferit greu a Pàndols i se suïcidà després de la pèrdua d’ambdues cames en un atac d’artilleria, 18 d’agost de 1938.
Iulia Gual, Marta Celdrán, Yolanda Albarracin i Aarón Valera, IES Ramon Turró i Darder
Nom i cognoms: Horace Kark
Data i lloc de naixement: 12 de març de 1916, Philadelphia, Pennsylvania, Estats Units.
País i ciutat on vivia: Philadelphia, Pennsylvania
Professió: Treballava a una fàbrica de gènere de punt.
Ideologia política: Comunisme
Va navegar l’1 de maig de 1937 a bord del Britannic (Statendam) fins a França. Va ser un dels supervivents de l’enfonsament del vaixell Ciudad de Barcelona el 30 de maig de 1937 davant les costes de Malgrat de Mar.
Data i causa de la mort: Va lluitar i morir a la batalla de Belchite. Mort en combat el 10 març de 1938 (es creu que va ser capturat i executat).
Victòria Suárez, Martí Jové, Aday Jiménez i Arnau Torallas, IES Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar).
Nom i cognoms: John Henry Inget
Data i lloc de naixement: Va néixer a 1909 a Gackle, Dakota del Nord, USA.
País i ciutat on vivia: Nova York, USA.
Professió: mariner
Data i causa de la mort: 30 de maig a 1937, amb 28 anys. Va morir en el vaixell ‘’Ciudad de Barcelona’’, el qual va ser torpedinat per un submarí italià i es va enfonsar a prop de la costa malgratenca. Realment no se sap si va morir a l’atac, però és un dels desapareguts que van pujar al ‘’Ciudad de Barcelona’’.
Nikole Gil, Alex Rocosa, Estela Garcia, IES Ramon Turró i Darder
Nom i Cognoms: Sidney Shosteck
Data i lloc de naixement: Va néixer l’any 1911 a Newark
País i ciutat on vivia: Va viure als Estats Units, Washington
Professió: empaperador
Shosteck va viatjar a bord de l’Statendam fins a França i va ser un dels supervivents de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona, també va ajudar a salvar a molts brigadistes. Durant la guerra va ser secretari del comandant Robert Merriman de la XV Brigada.
Data i causa de la seva mort: Va morir el 6 de setembre de 1937 després de la batalla de Belchite. Estava amb un presoner perquè aquest li ensenyés una cosa que estaven buscant quan no es van adonar que hi havia un franctirador de l’exèrcit de Franco amagat en un edifici i aquest, va disparar-li en el cap a Sidney.
Adrià Giralt, Jayden Kamara, Nahia Bailon i Sofia Rubio, IE Lloret de Mar
Nom i cognoms: Thain Summers
Data i lloc de naixement: 24 de març de 1914, Seattle, Washington.
País i ciutat on vivia: Estats Units, Seattle, Washington.
Professió: Estudiant graduat a la Universitat de Washington. Thain Summers va ser un voluntari de la Brigada Abraham Lincoln durant la Guerra Civil Espanyola. Després de la seva arribada a Espanya el 30 de maig de 1937, es va unir a les Brigades Internacionals, servint a la XV Brigada i al Batalló Mackenzie-Papineau. Va assistir a l’Escola d’Oficials i es va graduar com a oficial de l’Estat Major. Summers va lluitar en diverses batalles significatives.
Data i causa de la mort: març de 1938, mort en combat durant la retirada.
Ruben Porro, Maria González, Erika Rodríguez, Dario Díaz i Kevin Sánchez, IE Lloret de Mar
Nom i cognoms: Rowland Liversedge
Data i lloc de naixement: va néixer el 12/04/1899 a Bradford (Anglaterra)
País i ciutat on vivia: va emigrar al Canadà (Vancouver), on va viure tota la seva vida.
Professió: miner, picapedrer.
Rowland Liversedge formava part del parit comunista de Gran Bretanya i Canadà, va formar part de l’exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial. En el 1937 va embarcar al vaixell President Roosvelt fins a França, per després anar en el vaixell Ciudad de Barcelona fins a Espanya per ajudar a l’exèrcit republicà a la Guerra Civil. Durant l’atac a aquell vaixell va aconseguir sobreviure i a més va ajudar a diversos voluntaris que no sabien nadar. Una vegada va ajudar a aquestes persones, va ser rescatat per uns pescadors que el van acollir en una casa. Durant la guerra va participar en diferents batalles com la Batalla d’Osca, la Batalla de Terol i al Front d’Aragó. Va aconseguir sobreviure a la guerra i finalment va tornar al seu país d’origen el març de 1939.
A més, va escriure els seus records en un llibre titulat: Memoir of a Canadian in the Spanish Civil War, però no es va publicar fins al 2013, que va ser quan el van trobar.
Data i causa de la mort: va morir l’1/05/1974 per causes naturals.
Estela Martínez, Sofia Mishchanin, Cristian Tomàs, Sebastian Ramírez, Institut Escola Lloret de Mar
Vídeo-podcast sobre la vida de Rowland Liversedge (en anglès). Per: Carlota Solana, Yordan Pronchev, Adrian Garcia, Constantin Kolev, Claudia Martin (IE Lloret de Mar, 2019).
Nom i cognoms: Alun Menai
Data i lloc de naixement: 20 de febrer del 1913 a Gilfach Goch (sud de Gal·les).
País i ciutat on vivia: La Gran Bretanya.
Professió: miner i personal sanitari auxiliar.
Alun Menai va estar en contra del feixisme des que era ben petit. Va enfrontar-se en diverses batalles amb els camises negres a Londres. Després, arriba a Espanya per unir-se amb els brigadistes. Per poder entrar al país va creuar el canal de la Mànega, però no ho va aconseguir. Finalment, va entrar mitjançant el vaixell Ciudad de Barcelona. Malgrat tot, el vaixell es va enfonsar a causa d’un torpede, però Menai va tenir sort i va sobreviure.
Durant la seva trajectòria va atendre els ferits de les Brigades Internacionals com la d’Abraham Lincoln, o la Garibaldi. També va estar en diverses batalles, però la més important va ser la batalla de l’Ebre on va ser ferit amb una bala al peu. D’altra banda, va participar en el comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona l’any 1938. I no va poder tornar a Catalunya fins a l’any 2005.
Data i causa de la mort: Va morir l’any 2006 a l’edat de 93 anys per causes naturals.
Paula Bragulat, Èric Tomàs, Pablo Rojo i Noemí Muñoz, Institut Escola de Lloret de mar
Vídeo-podcast sobre la vida d’Alun Menai (en anglès). Per: Jimena Somalo, Naia González, Santiago Silvesttri i
Oriol Mayor (IE Lloret de Mar, 2022).
Nom i cognoms: Eugene Nolte
Data i lloc de naixement: 10/3/1009 a New Castle, Pensilvània, EUA
País i ciutat on vivia: New Castle, Pensilvània, EUA
Professió: administratiu, comptable, depenent de comerç i venedor.
Sabem que durant l’enfonsament del vaixell, Ciudad de Barcelona, va sobreviure. Va arribar a Espanya amb 28 anys i va rebre entrenament a Tarazona. Va ser nomenat sergent el 5 d’agost de 1937 i el 25 de novembre del mateix any va ser nomenat tinent. Va participar en diverses batalles, que van ser: Fuentes del Ebro, Terol, Segura de los Baños, Belchite, Gandesa i l’ofensiva de l’Ebre. Va marxar del front durant la retirada amb John Honeycombe. Sembla que el van degradar a soldat perquè va perdre diners de què era responsable i possiblement per aquest fet el van arrestar a Barcelona. Però, no gaire temps després, sembla que el van deixar lliure i va retornar a la seva brigada, on va ser observador i va treballar amb els mapes. Entre el 7 i 13 de setembre del 1938 va ser ingressat a un hospital anomenat, Hospital de Tarancón, possiblement perquè el van ferir. Finalment, va retornar als Estats Units el 15 de desembre del 1938 a bord del vaixell París; a EUA va viure molts anys fins que va morir.
Data i causa de la mort: 24/2/1986 a Jhonstown, Pensilvània per un càncer.
Lilia Gaci, Miriam Molina, Pol Amor, Dani Cardenas, Harper Dzhangiryan, IE Lloret de Mar
Nom i cognoms: Joseph Gibbons
Data i lloc de naixement: 1905, Irlanda
País i ciutat on vivia: Estats Units, Chicago, Illinois
Professió: treballador de l’acer
Joseph Gibbons va sobreviure a l’enfonsament de “Ciutat de Barcelona” i va seguir lluitant. Posteriorment, va servir a la XV Brigada, batalló Lincoln i al batalló Mackenzie Papineau. A més, durant la Segona Guerra Mundial va servir a les Forces Armades. Va ser ferit a Casp durant la retirada. Segurament, va tornar al seu país, ja que va sobreviure totes les batalles i guerres que va lluitar.
Data i causa de la mort: va morir entre 1970 i 1975, segurament d’alguna malaltia.
Kavya Phogat, Eva Perelló, Milena Pazniak, Institut Escola Lloret de Mar
Nom i cognoms: Claude Pringle
Data i lloc de naixement: va néixer el 22 de gener de 1894 a Holston, comtat de Halifax, Virgínia.
País i ciutat on vivia: Ciutat de Logan, Virgínia Occidental, on va ser criat. La seva educació es limitava a l’escola primària.
Professió: va lluitar a França durant la Primera Guerra Mundial amb l’exèrcit dels USA i quan va tornar va estar treballant com a miner a Ohio.
Claude Pringle era un miner que es va afiliar al Partit Comunista l’any 1931 i va ser un dels supervivents del Ciudad de Barcelona, el vaixell que es va enfonsar el 30 de maig de 1937. Després de ser rescatat es va incorporar a la XV Brigada i va lluitar al batalló Mackenzie-Papineau amb els canadencs. Queda constància que va estar hospitalitzat a l’hospital Jan Amos Komensky, l’hospital txec de Benicàssim. Formava part del cos d’enginyers, dels sapadors, que construïen ponts i infraestructures per la guerra. Per exemple, a la batalla de l’Ebre, van haver-se de construir ponts per les tropes que havien de passar. Va participar a diverses batalles com la Batalla de Belchite, la Batalla de Terol i va estar al Front d’Aragó. Va ser ferit a Terol, però el març de 1938 va demanar reincorporar-se a la seva unitat voluntàriament. Durant la retirada de Belchite va ser capturat per les tropes franquistes i empresonat al camp de concentració de San Pedro de Cardeña, a Burgos, transformat en presó l’any 1936. Hi van ser tancats prop de 700 internacionals als que van sotmetre a treball esclau i tortures. No va ser posat en llibertat fins el maig de 1939 quan va ser repatriat als Estats Units amb 71 companys més.
Data i causa mort: Mort natural el 28 de maig del 1959 a Nova York. Va ser enterrat al cementiri de Riverside, a Rochester, Nova York.
Jana López, Zoe Bogers, Martin Toplnitchi, Arina Rodionova, Institut Escola Lloret de Mar
Vídeo-podcast sobre la vida de Claude Pringle (en anglès). Per: per Nerea Méndez, Abel Sturm, Renata Vaca, Saibo i Dimitri Karabitsyn (IE Lloret de Mar, 2019).
Nom i cognoms: Max Farrar
Data i lloc de naixement: 30/03/1905, Útica, Nova York, Estats Units
País i ciutat on vivia: Washington, Seattle
Professió: Cuiner
Max Farrar va ser un brigadista que venia dels Estats Units per ajudar a la Guerra Civil i va arribar a Espanya el 30 de maig de l’any 1937. Va ser en aquell moment quan el vaixell Ciudad de Barcelona es va enfonsar, Max Farrar va ser un dels supervivents d’aquest atac, després va decidir quedar-se per lluitar i va anar a Albacete a la Brigada XV en el batalló Mackenzie-Papineau, on va exercir com a cuiner. El 20 de desembre de l’any 1938 va retornar als Estats Units en el vaixell Ausònia. Poc després de retornar al seu país va sobreviure a la Segona Guerra Mundial on va estar lluitant amb l’exèrcit dels Estats Units.
Data i causa de la mort: 17/02/1985, va morir per causes naturals amb 80 anys després de sobreviure a la Guerra Civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial.
Marina Puertas, Sebas Cardenas i Ainhoa Molina, Institut Escola Lloret de Mar
Nom i cognoms: Harry Dobson
Data i lloc de naixement: Va néixer a Tonypandy, Gal·les, el 9 d’agost de 1907.
País i ciutat on vivia: 75, Maddox Street, Blenchlydach, Rhonnda, Gal·les.
Professió: Harry Dobson era miner.
Harry Dobson va arribar el 30 de maig de 1937. Durant l’enfonsament, Harry va ser dels que va sobreviure a l’atac cap al Ciudad de Barcelona. Ell donava suport al Front Popular, igual que tots els seus companys d’Anglaterra i altres vinguts d’arreu del món. A Espanya, va anar a diferents llocs de batalla, com a Aragó i a Terol. També va lluitar a batalles a Osca, Gandesa i a l’Ebre. A l’última batalla, la de l’Ebre, Harry va ser ferit greument. Abans d’això, se situava amb el seu batalló d’anglesos lluitant contra els nacionals.
Data i causa de la mort: va morir el 3 d’agost de 1938. Va resultar ferit de bala a la batalla de l’Ebre i va ser atès a l’hospital de campanya de La Bisbal de Falset. Harry va insistir que la seva ferida no era tan dolenta com la d’un company seu i que primer havien d’atendre el seu camarada. Poques hores més tard va morir allà mateix. El nebot d’en Harry aquest octubre va poder inaugurar una placa memorial en el lloc on va ser enterrat.
Jordi Masip, Biel Cristobal, Adrià Sánchez i Xavi Colomé, Institut Escola Lloret de Mar
Vídeo-podcast sobre la vida de Harry Dobson (en anglès). Per: Julia Ramos, Santi Rigat, Nathaly Fernández i Dariana Sturm (IE Lloret de Mar, 2019).
Nom i cognoms: Will Remmel
Data i lloc de naixement: va néixer el 20/10/1906 a Colònia (Alemanya).
País i ciutat on vivia: primer vivia a Alemanya, però va haver de fugir a França per culpa de Hitler.
Professió: al final de la seva vida, va treballar de policia.
Will Remmel estava vivint a Alemanya, ell era una persona que anava en contra de Hitler, les idees feixistes i la dictadura de Hitler que hi havia a Alemanya. Per aquest motiu, quan Hitler va arribar al poder, va haver de fugir a França a refugiar-se de la Gestapo. Quan va esclatar la guerra civil a Espanya, va voler ajudar als republicans i per això va venir a formar part de les Brigades Internacionals (exactament, formava part de la Brigada XI “Thaelmann”). Va ser ferit dues vegades i va lluitar en moltes batalles com per exemple la Batalla de Belchite o la Batalla de Terol. Durant la seva estada a Espanya, va enamorar-se d’una noia de Nova Zelanda i va casar-se amb ella, però per culpa de problemes amb els papers, mai va poder mudar-se a Nova Zelanda a viure amb ella. Quan els republicans havien perdut la guerra, van dir que tots els de les brigades tornessin als seus països d’origen, però a Alemanya encara estava Hitler, per això, va refugiar-se a França. Quan Alemanya va ocupar França durant la Segona Guerra Mundial, els francesos van entregar als enemics de Hitler, i entre ells estava Remmel. Després, van internar-lo a molts camps de concentració (per exemple a Mathausen) i va tenir la gran sort de sobreviure a tots, i quan ja va acabar-se la guerra, va tornar a Alemanya.
Data i causa de la mort: va morir el 24/03/1970 a Leipzig.
Julian Michel, Danil Balan, Igor Lobanov, Pol Medrano, Institut Escola Lloret de Mar
Nom i cognom: Murray Nemeroff
Data i lloc de naixement: 25 de març 1916 (1914) Olvinisk, Russia.
País i ciutat on vivia: Estats Units d’Amèrica, Nova York, Brooklyn.
Professió: Mestre d’Educació Física
Murray Nemeroff va viatjar amb vaixell fins a París, després va agafar un tren cap a Marsella i allà va agafar el vaixell Ciudad de Barcelona cap a Espanya. Va sobreviure, tot i ser ferit, després de l’atac d’un submarí italià que Mussolini va deixar en mans de Franco. Després de l’enfonsament, Nemeroff va obtenir la graduació com a conductor sanitari a la XV Brigada. Va tornar als Estats Units on es va casar amb Sylvia Langford.
Data i causa de la mort: 17 de novembre de l’any 2001, causes naturals.
Pol Roura, Daniela Hernández i Marc Domenech, Institut Escola Lloret de Mar
Nom i cognoms: Jack Kent (batejat com a John Horatio Kent)
Data i lloc de naixement: 1911 a Eltham, Taranaki, Nova Zelanda
País i ciutat on vivia: tot i néixer a Etham, es va criar a Hawera, Nova Zelanda
Professió: va treballar com a miner, fuster, paleta i lluitador semi professional amb el sobrenom de “Taranaki Tiger”.
Segons informació extreta d’una entrevista a la seva germana que es va publicar, sabem que Jack des de petit va estar interessat en la lluita lliure i sempre havia volgut viure aventures i viatges. Ella el veia com un heroi. Això ho podem enllaçar amb el fet que decidís venir a lluitar a la Guerra Civil. Jack, va ser un dels voluntaris de les Brigades Internacionals que va voler ajudar a Espanya a la Guerra Civil, el 29 de maig de 1937 va pujar al vaixell Ciudad de Barcelona a Marsella. El vaixell va ser enfonsat i en Jack va morir durant l’enfonsament. Encara que no hi ha cap nota oficial explicant el que va passar. La família va rebre un telegrama de Tom Spiller que deia: ‘’Jack Kemp va morir al Ciudad de Barcelona’’. El cognom de la víctima era Kent, i a la nota està escrit Kemp, cosa que dificulta saber si era ell. L’única dada que si sabem és que Jack mai va tornar a casa seva. I l’última notícia que va tenir la família d’ell, va ser una carta que en Jack va escriure amb una de les seves bromes el 17 de maig de 1937, catorze dies abans de la seva mort.
Data i causa de la mort: va morir el dia 30 de maig l’any 1937 al vaixell Ciudad de Barcelona.
Lia Ramos, Claudia Caldera, Erik Cariñena, Hugo Peralta, Miquel Alcover
Institut Escola Lloret de Mar
EL PROCÉS DE TREBALL
Després d’un llarg procés realitzat pels membres de l’equip impulsor del Solidarity Park per trobar una paret en la qual dur a terme un mural, es va aconseguir una magnífica paret que complia gairebé tots els requisits que es podria demanar per fer una intervenció d’aquestes característiques. Té unes molt bones dimensions i és un emplaçament amb molta visibilitat, ja que està situat just davant de l’estació de tren de Malgrat, i alhora és molt propera a l’escultura del Solidarity Park. Un cop identificada quina era la paret, una vegada més vam optar per fer una elecció de la paleta cromàtica que fos harmònica amb l’entorn. Per aquest motiu vam optar pel color blanc, tan predominant a tota la costa mediterrània, coordinat amb una paleta de colors ocres i terra que estiguessin en consonància amb l’edifici de l’estació i la resta de cases del poble.
A l’hora de plantejar la composició i quina era la imatge o les imatges que volíem fer, ens vam trobar que teníem diferents focus d’interès sobre el relat i la història del Ciutat de Barcelona i, per tant, podíem enfocar el mural cap a qualsevol d’aquestes perspectives. El que ens va semblar més interessant, tant des de l’equip del Solidarity Park com des de Murs de Bitàcola, era, per una banda, valorar, fer un homenatge i un reconeixement als Brigadistes Internacionals que anaven al Ciutat de Barcelona, però també ens semblava molt important, donada la centralitat i la participació de l’Ajuntament en aquest projecte, fer també èmfasi en el paper de la població en ajudar els Brigadistes Internacionals. Per aquest motiu vam decidir plasmar tots dos vessants en la paret. Vam escollir alguns dels molts brigadistes que anaven al Ciutat de Barcelona, alguns dels quals els seus familiars participaven en l’acte d’homenatge; i vam voler també posar com unes ombres darrere dels retrats d’aquests set personatges, com una forma de representar tot el col·lectiu de brigadistes que van viure aquell esdeveniment. Una mica més a baix, vam posar les dues embarcacions protagonistes: el Ciutat de Barcelona a la dreta i, a l’esquerra, una de les barques que va participar del seu rescat. De fet, ens consta que la imatge no és de la barca original, però sí la reproducció fidel d’una de les barques. Vam incloure com a element, que encara que sigui petit ens va semblar significatiu, un nus mariner, en què dues cordes queden nugades entre elles, se subjecten, es donen suport i s’abracen l’una a l’altra per si mateixa, sense cap altre estri. Amb això hem volgut fer una metàfora del que seria la solidaritat en clau marinera, entenent que és el que van fer els Brigadistes Internacionals venint a ajudar la República i que és exactament el mateix que van fer els pescadors i la població de Malgrat en tirar-los aquesta corda per rescatar-los. Finalment, a la part inferior, com no hi havia fotografies de l’esdeveniment pròpiament, vam decidir simular una escena del que devia ser aquell moment de crisi i de xoc de la població de Malgrat a la platja atenent les Brigades Internacionals. Aquesta imatge l’hem fet inspirant-nos i ajudant-nos de fotografies de l’època, escenes marineres que es donen a la platja i que són de l’època, i retocant-les una mica i ajuntant-ne diverses, hem generat aquesta representació d’aquest moment.
Finalment, ens va semblar important afegir un text explicatiu de l’esdeveniment a què fa referència a tot aquest mural, perquè consideràvem que les imatges dels brigadistes, les imatges de les barques o fins i tot l’escena de la platja i del poble de Malgrat ajudant els Brigadistes, eren imatges que per si soles només quedarien clares per a aquelles persones que ja coneguessin l’episodi. Això ens va generar un cert debat intern i també amb el Solidarity Park i l’Ajuntament, ja que el mural també té el seu propi QR per a tothom qui vulgui accedir a aquesta entrada de la web, finalment vam decidir prioritzar que tots els visitants que no destinessin més temps poguessin tenir una breu informació sobre la temàtica, amb la voluntat de divulgar aquest episodi i valorar la solidaritat tant de les Brigades Internacionals com de la població de Malgrat. En aquest sentit, durant els dies que vam estar allà i des del moment que va estar escrit aquest text vam poder constatar que havia estat una bona decisió, perquè constantment hem estat veient, durant els dies que hem treballat, que la gent que sortia de l’estació s’aturava a llegir aquest text.
Per redactar el text del mural vam comptar amb el valuós assessorament de La Selva 1936, que fruit de les seves investigacions ens aportà detalls com la participació de pescadors de les localitats de Blanes i Lloret. Vam tenir ocasió de conèixer la seva feina a l’edició de 2023 del Solidarity Park i ha sigut un honor comptar amb el seu suport i coneixements sobretot el que succeí a la zona durant la Guerra Civil.
Les jornades que s’han dut a terme durant el Solidarity Park ens han brindat l’oportunitat de poder coincidir amb els familiars dels brigadistes així com poder assistir a les xerrades i a les actuacions. Ja estat un privilegi i la sintonia i la complicitat amb tot l’equip ha sigut magnífica, fruit de l’afinitat de projectes i l’enfocament d’estar apuntant cap al mateix: divulgar un de tants episodis fascinants de la Guerra Civil, de les brigades internacionals i de la defensa de la llibertat.
