CONTEXT HISTÒRIC
Extret del llibre: Martí Erra i Miquel Erra. Els Camps d’Aviació d’Osona durant la Guerra Civil. Club Excursionista Calldetenes. 2007
Arran de les posicions que s’havien pres abans d’esclatar el conflicte, els membres de l’església, les persones que s’havien identificat més amb els partits de dretes i els propietaris van ser les víctimes més buscades pels membres més exaltats de les esquerres revolucionàries. A Calldetenes, per exemple, el rector va poder fugir, però milicians vinguts de fora del municipi van assassinar l’hereu del mas La Frontera. D’altres van tenir més sort i es van poder amagar, i alguns es van passar al bàndol franquista. Pel que fa a l’església de la Mercè, va ser saquejada, es van cremar els objectes religiosos al mig de la plaça i el temple es va convertir en un magatzem de fusteria. La capella de Sant Marc va ser destruïda i el convent de Sant Tomàs requisat. Finalment, algunes cases de pagès com la Calvaria, l’Aymeric, la Novíssima o la Serra de Sant Marc van ser confiscades per les forces del Front d’Esquerres.
Les preocupacions principals del govern municipal, un cop passat el desgavell dels primers mesos, eren el proveïment de queviures, el problema dels refugiats a Sant Tomàs de Riudeperes, aconseguir feina als obrers desocupats, formar militarment a la població – l’instructor era l’Agustí Font -, mantenir la pau al poble i mantenir l’estabilitat d’un consistori que a mesura que avançava la guerra anava perdent membres i entusiasme.
Una de les primeres mesures que es van prendre des del nou ajuntament va ser el nomenament d’Agustí Font com a responsable de proveïments, càrrec que va ocupar durant tot el conflicte bèl·lic. Si bé al principi va poder complir la tasca amb èxit, a mesura que la guerra anava avançant la dificultat per trobar menjar i productes de primera necessitat era cada vegada més gran. A més, amb el pas del temps, hi havia menys diners a les arques municipals i alguns veïns del poble van fer aportacions de capital perquè l’Ajuntament pogués comprar menjar a la Junta de Proveïments de Vic.
L’ajuntament va intentar evitar que el poble es quedés sense queviures dictant tot de mesures relatives als proveïments. Es posava un interès especial en controlar la comercialització de la carn, es confiscaven collites o es prohibia la venda de tota mena de productes de primera necessitat, dels quals no n’estava proveït el poble (per exemple el sabó, el pa…). El cert és que la misèria i les dificultats, com a la resta del país, es va anar apoderant de Calldetenes.
Al començament del conflicte, una de les qüestions amb què es va haver d’enfrontar el govern municipal va ser l’allotjament dels estudiants de Sant Tomàs. Quan va esclatar la guerra, els pares Camils van fugir, deixant els estudiants que hi havia interns al convent a la seva sort. L’ajuntament va decidir que els alumnes del convent s’instal·lessin a les cases del poble i es va demanar a diferents famílies que els acollissin. D’aquesta manera, les cases de pagès i les econòmicament més ben situades van acollir un o dos estudiants. Per una banda, podia suposar una càrrega l’allotjament d’aquest jovent, però, per l’altra, en temps de guerra i amb la majoria d’homes al front o amagats, el que feia falta eren braços per a treballar. De fet, alguns d’aquests estudiants van quedar-se a viure al poble un cop finalitzada la guerra i hi van formar família. Com a conseqüència, els refugiats es van anar instal·lant a Sant Tomàs al llarg del conflicte bèl·lic. El convent, un cop buit d’estudiants, va ser confiscat i saquejat, tot i les protestes del consistori. Les característiques de l’edifici el feien un lloc idoni per allotjar-hi, en un principi, els que fugien del front i, cap a final de la guerra, les persones que iniciaven la retirada i l’exili cap a terres franceses. El manteniment d’aquests refugiats va resultar un escull per a l’Ajuntament. Calia proveir-los de menjar i de les mínimes necessitats, i si bé al començament del conflicte la qüestió no comportava més gravetat que la despesa econòmica, tal com s’anava allargant la guerra i anaven escassejant els proveïments, el problema es feia més gran. A partir de 1938 a aquesta sobrecàrrega s’hi va afegir les peticions dels milicians que treballaven en el camp d’aviació de Sant Julià de Vilatorta, els quals demanaven queviures i proveïments a l’ajuntament.
El 2 de febrer de 1939 les tropes franquistes van entrar a Calldetenes sense trobar-hi oposició. La misèria, els excessos comesos (assassinats, revenges, delacions, etc.) i el cansament de la població, van fer que la població rebés les tropes franquistes amb el desig que la pau tornés al poble. La gent estava cansada i exhausta.
EL PROCÉS DE TREBALL
Fa uns quants mesos el col·lectiu La Pera contacta amb nosaltres buscant assessorament perquè estan començant a pensar a muntar un festival d’arts de carrer que inclogui murals, però no coneixen gaire quina és la realitat i quines són les necessitats que s’han de cobrir, el que cal tenir en compte, els pressupostos… Ells recullen tota la informació que jo els traspasso, i uns mesos més tard m’expliquen que finalment tiren endavant amb el que serà el primer festival d’arts de carrer de Calldetenes, al voltant de Sant Jordi de 2022. Com que per culpa de problemes de calendari és impossible en aquestes dates, i donat que ells ja tenen algunes parets pensades que compten amb el beneplàcit dels propietaris, els proposem aprofitar una data que tenim lliure des de Murs de Bitàcola a molt curt termini, en tot just dues setmanes.
Comencem a buscar informació sobre esdeveniments històrics rellevants i material per tal de poder materialitzar el mural. Amb això en ment, contactem amb col·lectius amb què ja havíem col·laborat l’any 2019, en un projecte conjunt de l’observatori Europeu de la Memòria i la universitat de Vic, i així coneixem a Josep Casanoves, historiador especialitzat en la guerra civil a Vic i Osona i també a Miquel i Martí Erre, de Calldetenes, que han fet tot un treball d’investigació al voltant de l’aeròdrom i del dia a dia a la zona durant la guerra civil. Ells, especialment Miquel i Martí Erra, que són qui tenen un coneixement més profund sobre Calldetenes, ens marquen dos fucus d’interès. En primer lloc, una reunió que es va produir en una masia de la zona amb tots els caps de les brigades internacionals, desprès de l’acte de comiat a Barcelona. Des de Murs de Bitàcola ens sembla una proposta molt interessant, però no hi ha referències ni documentació fotogràfica de l’esdeveniment. L’altre focus d’interès que tenim, i que encaixa perfectament amb els objectius del projecte, és una fotografia dels joves de Calldetenes fent una instrucció l’any 1938. Aquesta fotografia té un interès especial per ser molt local i funciona molt bé pel que fa a la narrativa.
Aquest projecte, que s’ha elaborat i materialitzat en tot just dues setmanes, ha estat possible perquè La Pera, malgrat no tenir experiència, recursos o suport institucional, ho compensa amb escreix amb molta dedicació, logística i energia en el projecte, amb l’única voluntat de potenciar la cultura al poble i desenvolupar accions que reverteixin en tota la comunitat. Ens hem sentit molt ben acompanyades en aquest projecte, que més aviat ha estat una col·laboració; i l’acollida del poble ha estat també magnífica tant per part de joves com de grans. Hem pogut conèixer i sentir de primera mà el relat d’un veí del poble que ens parla de l’època i les instruccions amb la rereguarda i el seu vincle amb la fotografia que hem plasmat al mural. Ha estat molt bonic apreciar el que significa la comunitat en un poble, poder tenir no només el beneplàcit sinó també la companyia i generositat dels propietaris de la façana. Ens omple d’orgull que el nostre mural hagi estat, d’alguna manera, la presentació en societat d’aquest festival d’arts de carrer, que estem convençuts que serà un èxit. L’acte de presentació va ser una jornada comunitària molt bonica, que va comptar amb la presència de les institucions i els mitjans de comunicació, així com dels capgrossos i gegants del poble. El projecte, tot i ser atípic en molts sentits, ha estat profundament enriquidor.
