CONTEXT HISTÒRIC
Un article de Sandra Bisbe Lluís. Sandra Bisbe Tours, rutes amb gust d’història local.
Les Festes de Primavera neixen el 1963 de l’enginy i la rebel·lia d’un poble inconformista que en ple franquisme va voler recuperar una festa tradicional molt arrelada al poble, prohibida durant la dictadura pel seu caràcter pagà i immoral: el Carnaval.
La celebració del Carnestoltes a Palafrugell ens ve de molt antic. La primera referència documental localitzada a l’arxiu del mateix municipi és del 4 de febrer de 1883 al periòdic local El Palafrugellense, on Miquel Torroella i Plaja ens parla d’aquesta festa popular: “Si una festa hi ha dins l’any que sia completament de mon agrado, és aquesta; lo dia de Carnaval. ¿No heu estat may a la plassa en semblant diada? ¡Oh, és molt bonich! (…) Y en prova de això, tu, amich lector, si ets vehí de Palafrugell, no deixaràs de saber que en la plaça se constitueix lo centre carnavelesch, y à ben segur que tos desitjos te portaràn, en l’hora assenyalada, à contemplar desde‘ls balcons de dita plassa, las diferents disfressas que’s bellugan d’assí i d’allà, que passan y traspassan, aguardant lo so del flaviol y la tenora”.
Ja aleshores es gaudia d’una gran festa de tres dies de durada amb “lucidas cabalgatas que recorrieron las calles más céntricas de la villa (…) variedad de grupos y de trajes, iluminación, séquito y discursos pronunciados por un orador tan fácil y correcto como ignorado. Muchas mascaras y mascarones (…) No faltaron pasa-calles, cerca-vilas, testamentos, pantomimas, bailes de sociedad muy concurridos y animados y finalmente un baile de casados”.
Any rere any apareixien noves colles, penyes passant la tradició de generació en generació. Algunes de les més antigues foren La Murga, La Societat dels 11 i la de Sant Pons; els anys 1920-30 se n’afegiran altres com la del Centre Fraternal, la del Círculo Mercantil, la del Cafè del Centre “Cal Pallot”, la del Club 3×4 i pico i de la Colla dels tretze, fent créixer cada cop més aquesta festa i esdevenint pol d’atracció per a la gent de tota la comarca. A part del seu vessant lúdic i cultural, la celebració del carnestoltes també complia des dels seus inicis una funció social amb una recaptació popular per a l’asil de la vila.
Un dels actes principals d’aquesta festa tan nostrada era i és el carrusel. Les primeres fotografies que es conserven a l’Arxiu Municipal de Palafrugell on es fa palès la tradició de fer carrosses es remunta a 1907, on es pot veure una espectacular carrossa d’un elefant molt ben reeixit amb una trompa articulada.
Les carrosses anaven encapçalades per la Cobla Orquestra La Principal de Palafrugell, coneguda com “La Vella”, que cantaven originals corrandes, masurques, valsos, piles i polques alegres i divertides, que feien saltar i ballar a tota la gent amb una música fàcil i reiterativa. El cor de La Taponera, amb el seu penó i l’Estudiantina cantant “l’Himne” també hi eren presents.
El carnaval ha tingut alts i baixos al llarg de la seva història, sobretot en temps de guerra o en dictadures. Les conseqüències, per exemple, de la Primera Guerra Mundial, van ser nefastes per a Palafrugell i, en general, per a tots els pobles surers: reducció de jornals, pèrdua del treball, vagues, tancaments patronals. La major part de la població estava directa o indirectament lligada a la indústria surera. Però era en moments com aquells que per necessitat de trencar amb l’apatia que els consumia, la gent saltava al carrer i oblidava per un moment tristeses, pors i neguits. El 17 de febrer de 1918, quan encara no s’havia arribat a la fi de la Gran Guerra, el setmanari Baix Empordà es feia ressò del carnaval que se celebrava: “Tabola, barrila, bulla en gran; si, això es el carnestoltes; a Palafrugell va esser-hi en grau superlatiu. La gent va llensar-se al carrer disposada a divertir-se i ho va lograr, a fé (…) Semblava una epidemia de mascareig la que había caigut sobre Palafrugell. (…) Tant a l’Ideal Cine Barcelonés com al Fraternal fou un éxit complert. A la cavalcada, ademes dels pendons de costum, hi hagué el carro de «L’Esbarjo» simulant un Zeppelin, altre de unes bugaderes i una hermosa alegoría de «La Primavera»”.
Amb la Dictadura de Primo de Rivera les festes es van prohibir i no va ser fins a 1928 que la Colla dels 13 van impulsar la primera recuperació del Carnestoltes arribant a concentrar unes 4.000 persones.
La major part de les famílies palafrugellenques participaven d’aquesta festa i molts eren els que anaven a cal fotògraf a immortalitzar aquelles disfresses que havien fet ells mateixos amb esforç, dedicació i il·lusió. Aquest és el cas de la fotografia elegida per Murs de Bitàcola, pintada per l’artista Roc Blackblock, coincidint amb una doble commemoració: els deu anys del Festival Ítaca i la 60a edició de les Festes de Primavera.
Els anys cinquanta neix La Tustarrada, una nova colla que esdevindrà mítica en la història del carnaval palafrugellenc. Era una colla de joves eixelebrats que parodiaven una orquestra sense tenir cap noció musical. Aquesta orquestra esbojarrada tocava “La raspa” repetidament, l’única peça del seu repertori. Vestits d’orquestra, es passejaven dalt d’un descapotat Ford T amb ombrera de pi. Aquest grup va participar activament en les festes del poble, i fins i tot van ser contractats per pobles veïns pensant-se que es tractava d’una orquestra com cal. No cal explicar la reacció dels contractants en veure tal seguit de despropòsits. Com és tradició, La Tustarrada ha encapçalat les carrosses fins avui en dia.
“Un any més La Tustarrada
Amb l’eufòria que consum
Obrirà la Gran Parada
Amb la gresca assegurada
I la gala de costum,
I segur amb notes folles
Provarà sense cap por
Saltant fort amb moltes colles
Si s’aguanten bé les molles
D’un sofert i ple camió.
(“La Crida” 1985. Carles Franscesc).
El 1937, en plena Guerra Civil, el bàndol franquista va cancel·lar la festa de Carnaval, i un cop instal·lat el nou règim, mantenen la prohibició. El 26 de gener de 1940 el governador Civil de Girona recordava a través d’un telegrama a l’alcalde de Palafrugell Joaquim Feliu Pagès, la prohibició del carnaval. Fent ús de la picaresca pròpia del Carnestoltes i amb la necessitat de trencar amb la grisa postguerra, Palafrugell, malgrat la prohibició, va continuar celebrant el carnaval dins de casinos com el Fraternal, camuflat sota diversos noms com els de Baile de las Fiestas de Invierno, Concurso de Trajes Regionales o Baile Cinematográfico.
Vestits d’orquestra es passejaven
Des d’aquell moment i durant tot el franquisme, la paraula carnaval no podia aparèixer en cap programa de festes, era una paraula maleïda. Una mostra del sentit de l’humor palafrugellenc, del murri que porten dins, diria l’escriptor Josep Pla, ens apareix el 1962 en programa de festeigs del Centro Español anunciant les Fiestas de Lavanrac, que no deixa de ser el nom de Carnaval a l’inrevés. Les autoritats locals van fer els ulls grossos i per fortuna va passar per alt per les altes instàncies del règim.
L’any següent, pensant-se que les autoritats tornarien a fer com qui no veu, el Fraternal rebatejat com a Centro Español, va publicar el programa de les festes amb el titular Fiestas del Carnaval, i a causa de la denúncia d’un veí amb la pell molt fina, la festa es va prohibir quan faltava pocs dies per celebrar-se. La decepció dels joves palafrugellencs, amb les disfresses ja preparades, va ser molt gran, i va ser quan un altre cop l’enginy i la creativitat dels membres de la junta del Fraternal van aconseguir burlar novament la censura franquista. Josep Serra, president del Centro Español, i la resta dels membres de la junta, indignats amb la situació, van tirar endavant la idea del vocal Josep Soler de celebrar el carnaval a l’abril sota el nom de Festes de Primavera. Havien dit al poble que es guardessin les disfresses, i amb el permís i suport de l’Ajuntament, es va procedir a l’engany.
Així van néixer les Festes de Primavera. Per tal d’encobrir la seva intenció real, van vendre la idea que s’ampliaven els tradicionals balls de primavera, en els quals s’escollia la Senyoreta Primavera i la seva Cort d’Honor. A la nova festa, hi van afegir un Gran Desfile y Batalla de Flores– recuperant de manera encoberta l’antic Carrusel – ; un Sensacional Baile de Trajes Regionales e Internacionales, que parlant sense embuts, era un ball de disfresses en tota regla; i altres actes com un partit de futbol . Es van posar mans a la feina, i en un temps rècord de dos mesos van crear una nova festa amb carrosses incloses. Aquella gesta, encara avui es recorda amb una rialla de satisfacció per haver-se atrevit a desafiar el nou règim i sortir-ne victoriós, i és motiu d’orgull de tots els palafrugellencs.
Les I Festes de Primavera van ser molt sonades, aconseguint com a reina de les festes a la bailaora Carmen Amaya. Així i tot, per problemes d’agenda, només va poder fer la sacada d’honor al partit de futbol del casal, i fou substituïda per la ballarina Antoñita Barrera. Aquest acte es va mantenir fins a 2008. “Pocas ciudades pueden vanagloriarse de que dos artistas de categoria compartan el reinado de sus fiestas. Dos bailarinas que en sus estilos bien diferentes han asombrado al mundo: Carmen Amaya, la reina de la danza andaluza y Antoñita Barrera, primera bailarina del Gran Teatro del Liceo de Barcelona”
L’acte principal de les festes va continuar essent el carrusel. Els anys seixanta, el carrusel va obrir la participació a colles d’altres pobles de la comarca, i per això va passar a anomenar-se “Gran Carrusel Costa Brava – Carnaval de Carnavals”. L’any 2019 unes 30.000 persones van seguir la desfilada a peu de carrer i gairebé unes 2.000 participen en la rua.
L’art de fer carrosses és l’art de la perícia i de la imaginació, però sobretot és l’art de la germanor, del treball en equip, de compartir, de crear lligams… en definitiva, de fer poble. Generacions i generacions de palafrugellencs han participat d’alguna manera en el carrusel i s’han transmès l’estima i el respecte per aquesta tradició: uns fent carrosses, altres fent les disfresses, altres dins l’organització, altres ballant a les comparses, altres creant coreografies, altres fent de jurat i altres, simplement fent d’espectador.
Aquest 2020 es va reconèixer la importància d’aquesta festa tradicional i el Carrusel fou declarat Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional, denominació que es dona a les celebracions recuperades, reconstruïdes o de nova creació, que s’hagin celebrat com a mínim vint-i-cinc anys seguits, que tinguin una projecció nacional, que parteixin d’uns antecedents transmesos de generació en generació, i que hagin assolit un caràcter identitari en les comunitats que les sustenten.
Sandra Bisbe Tours és una empresa local de rutes i visites guiades a l’Empordà – Costa Brava. Totes les rutes són creades i realitzades per la Guia de Turisme de Catalunya, Sandra Bisbe Lluís (Palafrugell 1972). Les seves rutes, sempre temàtiques, parteixen d’experiències viscudes per ella o per la seva família, esdevenint un testimoni directe de la història d’un poble i de la seva gent. El seu lligam amb les Festes de Primavera ve de sang, perquè tota la família hi ha participat d’alguna manera. El seu pare, Quim Bisbe Parals, va ser un dels fundadors de la primera Tustarrada. El pare tocava els platets, però seguint l’esperit d’aquesta orquestra esbojarrada, mai va aconseguir afinar una nota.
EL PROCÉS DE TREBALL
El projecte del mural de Palafrugell és la segona part de la col·laboració amb el festival Ítaca Cultura, amb motiu del seu desè aniversari. Tal com ja va passar a l’Escala, ha estat molt bonic poder treballar entre els tres actors -Ítaca, l’Ajuntament i Murs de Bitàcola- per elaborar una proposta cultural d’aquestes característiques. Aquesta col·laboració amb el festival Ítaca d’alguna manera esdevé una aliança entre diversos àmbits culturals, entenent la cultura com un cohesionador social i un catalitzador de la vida de la comunitat. A Palafrugell ha resultat especialment interessant i bonic per nosaltres que el focus d’interès del mural fossin les festes populars com ho són el Carrusel i les Festes de Primavera.
Quan hem encarat el projecte, l’ajuntament ens ha posat en contacte amb l’arxiu municipal de Palafrugell, que ha recollit un patrimoni excel·lent al voltant d’aquest tema. D’alguna manera això ens ha obligat a obrir el focus d’atenció, anar una mica més enllà de la primera celebració de les Festes de Primavera, perquè ens han facilitat imatges de totes les imatges anteriors, les festes i esdeveniments que van acabar propiciant la creació d’aquesta festa. Això ens va motivar a escollir com a imatge final del mural la fotografia d’un carnaval que és anterior a les Festes de Primavera de la qual s’està celebrant l’aniversari. El motiu és que en sembla que cal veure la continuïtat: encara que les festes s’inauguren un any determinat, sempre hi ha un precedent, un camí recorregut, que ho propicia. Per això ens va semblar molt interessant recollir tota la tradició i cultura que hi ha rere les Festes de Primavera de Palafrugell. En l’àmbit tècnic i artístic també ens vam considerar que era una imatge molt interessant i que oferia moltes possibilitats: era una fotografia antiga acolorida, i la combinació del blanc i negre monocromàtic amb els tocs de color afegits de forma artificial és una combinació que caracteritza molt bé tant l’època com el mateix concepte de les disfresses.
Per tot plegat ha estat un plaer dur a terme aquest projecte. No vam poder assistir a la inauguració del mural i a les festes mateix, però esperem poder gaudir-les en futures ocasions. D’altra banda, ha estat fantàstic poder comptar amb la col·laboració de l’arxiu municipal, perquè la seva tasca és essencial no només perquè ens permet fer aquesta mena d’intervencions, sinó perquè custodia el patrimoni memorial local de cada poble i de cada ciutat.
