CONTEXT HISTÒRIC
Una col·laboració de Joan Hilari Muñoz Sebastià
Tortosa ha estat, històricament, una ciutat amb una gran diversitat cultural. La població andalusina de la ciutat medieval en realitat es tractava en gran manera de contingents de població autòctona del territori que s’havien anat islamitzant progressivament a partir de la conquesta de la ciutat a inicis del segle VIII, encara que possiblement també hi havia petits grups d’origen berber. Durant el califat i el taifat, la ciutat de Turtuxa va assolir un grau molt destacat de desenvolupament urbà, polític i econòmic, ja que esdevingué el nucli urbà més important de l’extrem nord-occidental del territori d’al-Àndalus. Durant aquesta etapa hi destaquen algunes figures culturals capdavanteres com el poeta Abu-Bakr at-Turtuixí.
L’any 1148 i després de diversos intents anteriors no reeixits, un estol de tropes cristianes d’orígens ben diversos, comandats pel comte rei Ramon Berenguer IV, va aconseguir la rendició de Turtuxa després d’un llarg setge. Un cop conquerida la ciutat, la immensa majoria de la població andalusina va emigrar cap al sud i només un petit percentatge d’andalusins tortosins (es calcula que al voltant d’un 5% de la població anterior) es va quedar a viure, esdevenint a partir de llavors mudèjars. Es va crear un barri diferenciat per a ells, ubicat just a la vora del portal de l’Assoc, fora del circuit de muralles de l’antiga medina islàmica, conegut com a Vilanova. La conquesta cristiana de la ciutat de Tortosa, coneguda fins llavors com a Turtuxa, el darrer dia de l’any 1148 va significar, de fet, un trencament històric radical pel que fa a la composició demogràfica de la ciutat. Fins llavors hi havia hagut una clara continuïtat poblacional autòctona, canviant només algun petit percentatge de nouvinguts lligats als canvis de domini polític des de la conquesta romana fins a la islàmica a inicis del segle VIII. Però a mitjans del segle XII es produirà una substitució gairebé total de la seva població per diversos contingents humans d’orígens diversos. Aquests nous pobladors s’establiran en els espais urbans habitats fins llavors habitats pels andalusins, la immensa majoria dels quals emigrarà cap als territoris encara sota domini islàmic situats al sud del riu de la Sénia, restant un petit contingent d’andalusins en un barri propi, just a la vora del Call jueu.
Un cop controlada militarment la ciutat, el comte-rei Ramon Berenguer IV crearà un nou marc polític, seguint els paràmetres vigents en aquella època i que coneixem com a feudalisme. Seguint aquests principis es dotarà a Tortosa d’un extens terme general, que podem identificar pràcticament amb les actuals comarques del Baix Ebre i Montsià, on els ciutadans gaudiran d’un seguit de privilegis econòmics, com ara l’explotació dels abundants recursos naturals, com els boscos, la sal o la pesca. Malgrat això, tant la mateixa ciutat com una part del territori, seran lliurats a diverses nissagues feudals (principalment els Montcada), ordes militars com els templers i hospitalers, o fins i tot a la ciutat de Gènova, en compensació per haver col·laborat en la conquesta cristiana de Turtuxa.
Un cop passats els primers anys després de la conquesta, la ciutat començà a recuperar bona part del seu pols econòmic tradicional com a pol comercial, aprofitant el fet de tenir just a la vora el riu Ebre, una via de transport de primer ordre, tant per donar sortida cap al mar de productes diversos de la Vall de l’Ebre, com riu amunt. La construcció d’un pont de barques, documentat des de finals del segle XIII, permetrà a més consolidar un pas estable de la via terrestre que enllaçava Barcelona amb València, després de la conquesta cristiana d’aquesta ciutat a mitjans d’aquell segle.
El segle XIII també estarà marcat per les convulses relacions polítiques existents entre l’orde del Temple, senyor principal de la ciutat des de finals del segle XII, i les emergents classes burgeses de Tortosa, en clara expansió comercial i econòmica. La burgesia entrarà en conflicte amb les rígides estructures feudals de l’ordre, sense gaires possibilitats d’evolucionar enfront dels profunds canvis econòmics i socials d’aquells temps. Fruit d’aquest conflicte creixent serà la redacció del codi dels Costums de Tortosa, aprovades el 1279, com una evolució i fixació del dret propi de la ciutat a partir de la carta de poblament del 1149. Finalment, la política de Jaume II que pretenia recuperar part del patrimoni perdut i el fet que les tensions polítiques amb els habitants de la ciutat no disminuïen, van empènyer als templers el 1294 a fer una permuta del senyoriu de Tortosa a canvi d’un seguit de dominis situats la majoria d’ells a la zona nord del Regne de València.
El segle XIV estarà marcat per una sèrie d’esdeveniments decisius per a l’evolució urbana i política de la ciutat. En primer lloc, tenim la creació l’any 1329 del marquesat de Tortosa, lliurat a l’infant Ferran d’Aragó i de Castella (1329-1363), segon fill del rei Alfons el Benigne, fruit del seu matrimoni amb Elionor de Castella. Aquest fet vinculava de nou la ciutat amb un senyoriu diferent del reial. La mort violenta de l’infant a mans de Pere el Cerimoniós retornarà de nou i de forma definitiva la ciutat al domini reial. En segon lloc, tenim l’impacte que va tenir l’arribada la primavera de l’any 1348 de l’epidèmia coneguda com a Pesta Negra. Aquesta va causar, tal com va passar a molts altres llocs d’Europa, una gran mortaldat i l’inici d’una etapa de crisi general que trencava dramàticament amb el període anterior fonamentat en un gran creixement econòmic i demogràfic. En tercer lloc, el gran esdeveniment en l’àmbit urbanístic d’aquest segle és causat per l’esclat de l’anomenada Guerra dels dos Peres, entre la Corona Catalanoaragonesa i la de Castella, que farà necessari la construcció d’un nou circuit de muralles on quedaran englobats tots els nous ravals sorgits al voltant del vell circuit tardoromà, refet pels musulmans. Entre aquests nous barris cal destacar l’Alfòndec, ubicat al sector meridional i molt actiu econòmicament per la navegació fluvial al riu Ebre, que tenia en aquell sector un lloc apte per al desembarcament de mercaderies.
Ja a finals del segle XIV la ciutat sembla que recupera bona part de la seva empenta econòmica i demogràfica anterior i això li permet, entre altres coses, emprendre la construcció d’una nova catedral d’estil gòtic (la primera pedra de la qual s’havia posat el 1347) en substitució de la vella seu romànica del segle XII. L’acceleració de les obres durant la primera meitat del segle següent farà que tingui una primera consagració l’any 1441 arran l’acabament de la nova capçalera.
Però la crisi arribarà de nou arran l’esclat de la Guerra Civil catalana (1462-1472) que enfronta el rei Joan II amb les institucions polítiques del Principat i durant la qual tota la zona rural propera a la ciutat es veurà exposada als continuats atacs de les tropes mercenàries al servei dels dos bàndols causant grans pèrdues econòmiques, així com un llarg setge de 45 dies de durada entre els mesos de juny i juliol de 1466, a mans de les tropes fidels a Joan II.
Tot i l’acabament de la guerra, les dures condicions econòmiques imposades a la ciutat per part de la monarquia i el revifament cíclic dels episodis de pesta, faran que Tortosa acabi l’edat mitjana sotmesa a una etapa d’estancament demogràfic i econòmic, ben exemplificat amb l’aturada gairebé total de les obres de construcció de la nova catedral durant dècades després de la forta empenta de la primera meitat del segle.
A començaments del segle XVI igual que la resta de territoris de la Monarquia Hispànica, els mudèjars tortosins foren obligats convertir-se al cristianisme si volien continuar vivint a la Península. La majoria optà per la conversió esdevenint a partir de llavors moriscos o cristians nous. Aquest fet no va impedir que als llocs com Tortosa, on els moriscos vivien en comunitats molt endogàmiques, es continuessin mantenint ben vius de forma més o menys discreta trets culturals o fins i tot religiosos islàmics, cosa que finalment va esperonar al rei Felip III a decretar la seva expulsió definitiva entre els anys 1609-14 i posant fi a les darreres restes culturals islàmica a Tortosa.
Joan-Hilari Muñoz i Sebastià (Tortosa, 1965). Llicenciat en Geografia i Història per la UNED. Amb diploma d’estudis avançats en aquesta mateixa universitat. Catedràtic de Secundària en l’especialitat de Geografia i Història a l’Institut Dertosa. La seva recerca històrica abasta diferents aspectes de la història moderna de la ciutat de Tortosa i el conjunt de les Terres de l’Ebre. És autor o coautor de 34 llibres i gairebé 300 articles de temàtica històrica.
Més informació sobre el patrimoni històric de Tortosa
EL PROCÉS DE TREBALL
El mural referent a l’edat mitjana ha sigut, de totes les intervencions que formen part d’aquest conjunt, el que més ens ha fet lluitar i en el que ens hem trobat més entrebancs de diferents tipus per diversos motius. Un d’aquests era perquè la superfície a intervenir en realitat es componia per gairebé quatre murs diferents de diverses alçades, desnivells, accidents arquitectònics i que d’alguna manera estava molt fragmentada. Això, per una banda, ha dificultat l’execució pràctica i tècnica, però també ha sigut una dada que hem hagut de tenir en compte a l’hora de buscar quina o quines imatges hi dúiem a terme perquè aquests accidents arquitectònics no actuessin en contra, o d’alguna manera no compliquessin excessivament la visió d’imatge de conjunt. Finalment, vam decidir utilitzar la superfície com un tríptic, com una imatge composta de diverses per no fer-ne servir una que quedés excessivament fragmentada i, per tant, distorsionada en la visió que en pogués tenir l’espectador.
Un altre dels entrebancs, i aquest és cosa del directe, va ser que, després d’haver valorat molts dissenys, que passaven per imatges de diversos tipus, com per exemple un mapa de l’època del territori de Tortosa o de gairebé tot el país, i haver-ne consensuat un amb l’oficina de turisme; a l’hora d’executar-lo ens va passar per alt quina era l’última proposta acordada. Aquesta confusió ens va fer invertir dos dies i escaig en començar aquesta intervenció fins que ens vam adonar que ens estàvem equivocant i finalment havíem decidit una altra imatge. Per això, vam haver de fer marxa enrere, aplicar pintura plàstica per esborrar tot allò que havíem fet durant aquests dos primers dies i tornar a començar amb l’execució. Afortunadament, ens en vam adonar a temps i relativament ràpid, i vam poder rectificar. Tot i la feina extra, ha quedat com una anècdota més que ens enduem.
El resultat final ha estat una composició de quatre imatges diferents. Algunes, en les parts més petites, mostren elements gràfics ornamentals, que s’utilitzen en les il·lustracions de l’època. Cal destacar també la reproducció de la cuca fera com a element icònic no només de Tortosa, sinó de tot el país i l’emblema, que és el que ha vingut a tapar la imatge equivocada que vam reproduir de Tortosa. Malgrat ser una paret que ens presentava moltes complicacions, estem molt satisfets amb el resultat final i amb com hem pogut salvar aquests elements i convertir-los en un ingredient més, en una singularitat del projecte, però sense que impedeixi ni dificulti en cap cas la visibilització d’aquesta representació del període de l’edat mitjana.
El tercer mur del projecte de Remolins de la Plaça Sant Jaume és el mur referent als visigots i andalusins. Ha sigut potser la intervenció més ràpida de fer donat que les característiques i dimensions de les parets són les més petites. Hi ha hagut certes dificultats que també ens hem trobat en els altres diferents murs que componen aquest projecte per les traves que suposaven les bigues de reforç i contrafort de les parets, que hem hagut de salvar i treballar esquivant-les a l’hora d’utilitzar les grues elevadores. Malgrat això, aquest mur era el que tenia la superfície més regular, més llisa, sense entrebancs, forats ni desnivells i, per tant, la intervenció ha sigut relativament fàcil. Com en les anteriors vegades, ha sigut interessant aplicar una gamma de colors no monocromàtica, però sí la mateixa gamma basada en el clarobscur i traslladar una imatge acolorida a aquesta paleta ha sigut un treball que ens ha permès destacar l’aspecte de la figura principal. El procés de treball ha sigut una execució molt mecànica i metòdica. Es va dur a terme sense gaires contratemps i sempre acompanyat per la gent que passava pel camí de ronda i per l’alumnat de l’escola de Remolins, que passava pràcticament cada dia per darrere nostre i ens saludava i anaven veient com evolucionava el projecte.
