CONTEXT HISTÒRIC
Una col·laboració de Joan Hilari Muñoz Sebastià
La situació geogràfica privilegiada de la ciutat de Tortosa i fertilitat de la vall de l’Ebre, que descriu magníficament Cristòfor Despuig en Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, redactats al voltant de l’any 1557, descriuen un punt de partida molt favorable per al desenvolupament econòmic i social del nucli urbà més important d’aquella època del sud de Catalunya. Record d’aquesta etapa històrica tan singular és la celebració anual de la Festa del Renaixement.
Tot i aquesta pregona riquesa, l’evolució econòmica i demogràfica de la ciutat durant el Cinc-cents no fou lineal ni homogènia. De fet, el mateix Despuig denuncia que durant les primeres dècades d’aquell segle hi hagueren episodis d’augment de mortalitats causats tant per la pesta (hi destaca l’epidèmia dels anys 1520-21) com per la incidència de les malalties vinculades a la presència d’aigües estancades pels voltants de la ciutat, que provocaven episodis de paludisme.
Tampoc hi hagué una placidesa política general, ja que hi podem destacar diverses situacions conflictives per les quals passa la ciutat i el seu territori immediat: en primer lloc, els atacs perpetrats per corsaris nord-africans que colpegen tota la zona costanera del terme general, des del Coll de Balaguer fins al riu de la Sénia, arribant a provocar la total desaparició del nucli de l’Aldea o castigant els llocs de Fullola, el Perelló o Amposta. L’objectiu dels corsaris era aconseguir rescat per les persones que capturaven o si no es produïa aquest, la seva posterior venda als mercats d’esclaus del Nord d’Àfrica. En segon terme tenim l’impacte de les Germanies que si bé desconeixem en gran manera el seu abast real sí que sabem van provocar aldarulls urbans, contemporanis a les més ben conegudes Germanies valencianes. I, en tercer lloc, tenim la lluita de bàndols nobiliaris per disputar-se entre ells el control del poder polític de la ciutat. En aquestes lluites s’hi veuran involucrades bona part de les elits urbanes, ja que pràcticament totes les nissagues nobiliàries més importants s’implicaran activament (els Oliver de Boteller, els Jordà, els Despuig…) destacant per sobre de tots Lluís Oliver de Boteller, vescomte de Castellbò. Aquest home poderós serà un personatge decisiu a la Tortosa de la primera meitat del segle XVI, ja que, d’una banda, va ajudar als reialistes a derrotar els agermanats de la zona nord del Regne de València, però d’altra es convertí en capitost d’un dels bàndols més actius de la ciutat.
Més enllà d’aquestes problemàtiques de la primera meitat del segle XVI, la segona part d’aquesta centúria correspon a una etapa realment esplendorosa. En aquest moment, la ciutat de Tortosa esdevé un dels centres culturals i artístics més rellevants de Catalunya, on es gestaren i es produïren alguns dels elements més importants i singulars que constitueixen el nostre llegat cultural i patrimonial. D’aquesta manera la ciutat manté el ritme de l’activitat econòmica i comercial que havia tingut els segles baixmedievals. No sembla que minvi la importància estratègica de la navegació i el comerç pel riu Ebre: des de Tortosa cap a l’interior de la conca del riu, pujaven els productes manufacturats, en sentit contrari, riu avall, els productes primaris (llana, cereals, oli carn i pells). La ramaderia, l’agricultura i l’artesanat constituïen la base econòmica de la ciutat.
Entre els productes exportats fora del territori en destaquen alguns de ben valorats. La sal, la qual serà gairebé monopolitzada per algunes nissagues nobles de la ciutat a les quals els proporcionarà importants beneficis econòmics que els permetrà bastir casals tan esplendorosos com el Palau Oliver de Boteller, sortosament encara parcialment conservat, i que va contenir destacades obres d’art com un conjunt de quatre espectaculars tapissos flamencs, actualment custodiats al Metropolitan Museum de Nova York i que representen les edats de l’home. També era remarcable l’explotació de la fusta dels extensos boscos de les muntanyes que envolten la ciutat, tant de pi roig com de carrasca que eren emprades en la construcció de navilis diversos a les drassanes de Tortosa o eren trameses fora per bastir cobertes com la del Saló Daurat de la Casa de la Diputació del General a Barcelona. I un tercer material àmpliament exportat fora la ciutat era el brocatello, o més conegut com a jaspi de Tortosa. Una roca sedimentària de l’era Secundària, emprada com a pedra decorativa des d’època romana que llavors, durant el Renaixement, adquirirà una fama internacional mitjançant la gran demanda que en faran els mestres pedrapiquers italians a causa de la seva bigarrada coloració des del groc fins al vermell més intens.
Si hi ha algun espai urbà de la ciutat d’aquesta etapa històrica que excel·leix en l’àmbit artístic és el conjunt dels Reials Col·legis. El més antic és el Col·legi de sant Jaume i sant Maties, fundat a mitjans del segle XVI per impuls de fra Baltasar Sorió, frare dominic i Lector de la Seu, amb l’objectiu d’educar en la doctrina i costums cristians als fills de les famílies morisques de la diòcesi per tal suprimir les reminiscències culturals islàmiques que mantenien. Es conserva essencialment íntegre, amb una portalada monumental plena de detalls simbòlics i un pati de planta quadrangular de tres nivells d’alçada que constitueix el millor exemple de pati renaixentista de Catalunya, de clara influència italiana. A part de l’arquitectura, d’arrel clàssica, hi destaca el treball de relleus escultòrics on es barregen elements civils (retrats de les parelles reials de Catalunya des de Ramon Berenguer IV i bustos de joves moriscos), religiosos (els símbols dels evangelistes i un apostolat) i els simbòlics (una magnífica sèrie de grotescos a les bases de les columnes del primer pis i els quatre vents a la part superior de les cantonades superiors)
L’altre Col·legi, el de sant Jordi i sant Domènec, tot i ser fundat abans, fou profundament renovat a partir de la dècada dels setanta del segle XVI, en aquest cas per impuls del bisbe i anterior director del col·legi fra Juan Izquierdo que va ser també fins a la seva mort bisbe de Tortosa. Malgrat haver perdut el seu pati interior original i les estances que hi havia a causa dels bombardeigs patits per la ciutat durant la darrera guerra civil, encara conserva una magnífica portalada, la coneguda popularment com a Domus Sapientiae. També cal remarcar l’església, bastida igual que la porta del Col·legi sota la direcció de Martin García de Mendoça, un dels millors arquitectes d’aquell moment que també desenvolupava el càrrec de mestre d’obres de la catedral. Hi destaca la portalada de l’església, estructurada com un gran arc de triomf, inspirat en un gravat de Sebastiano Serlio, a honor i glòria del bisbe Izquierdo.
Joan-Hilari Muñoz i Sebastià (Tortosa, 1965). Llicenciat en Geografia i Història per la UNED. Amb diploma d’estudis avançats en aquesta mateixa universitat. Catedràtic de Secundària en l’especialitat de Geografia i Història a l’Institut Dertosa. La seva recerca històrica abasta diferents aspectes de la història moderna de la ciutat de Tortosa i el conjunt de les Terres de l’Ebre. És autor o coautor de 34 llibres i gairebé 300 articles de temàtica històrica.
Més informació sobre el patrimoni històric de Tortosa
EL PROCÉS DE TREBALL
L’últim mur del projecte, que fa referència a l’etapa renaixentista i que també ha sigut l’últim executat, per tant, el cinquè mural, ha sigut una paret que, sense ser la més complexa de totes, ens ha presentat també moltes dificultats. Un cop finalitzat no s’acaba d’apreciar, però és un mur que té moltes irregularitats i diferents nivells en les superfícies en què hem hagut de treballar, i això ha suposat un repte i una dificultat afegida al que comporta ja de per si traslladar una il·lustració al gran format. De fet, en tot aquest projecte, una de les singularitats que ens ha tret una mica de la nostra zona habitual de treball, que és la recreació de fotografies o imatges de caràcter figuratiu, ha sigut la reproducció d’una il·lustració o d’un element gràfic que ja ens venia donat. Per tant, una tipologia d’obra diferent de les que estem acostumats.
En aquest cas hem treballat amb el tapís que actualment està al Metropolitan Museum of Art de Nova York. És per això que no només serveix com una representació i un element per emular als espectadors el renaixement, sinó que també és, en certa manera, una mostra de l’espoli cultural que suposa el fet que obres com aquestes acabin exposades tan lluny del seu lloc d’origen. Ha sigut una intervenció interessant, malgrat que la superfície era complexa perquè tenia diferents nivells. Sense ser la paret més complicada de totes les del projecte, ha sigut una feina que ens ha donat complicacions tècniques per les bigues de ferro i pels diferents nivells de superfície en què hem hagut de treballar. Tot i això, creiem que la representació final ha estat força reeixida i, a més, la imatge de conjunt minimitza aquestes imperfeccions i funciona molt bé en aquesta mitgera: només cal veure les fotos de l’abans i del després. Ha sigut una obra molt bonica per fer l’última del conjunt d’intervencions que ens ha durat quasi un any i pensem que és la culminació que ha sigut la cirereta del pastís d’aquest projecte del qual hem quedat molt satisfets i esperem que es llegeixi com una seqüència d’imatges més que com a murs independents.
