Una col·laboració amb Marc Macià Farré, historiador
El paisatge de les Borges Blanques i, en extensió, de la comarca de les Garrigues, està profundament marcat per dos elements patrimonials que dialoguen entre ells i que configuren una identitat rural única: les construccions de pedra seca i el cultiu de l’olivera, vinculat a la producció d’oli d’oliva verge extra fruit de l’oliva arbequina. Ambdós formen part d’un llegat cultural i històric que cal preservar, entendre i reivindicar.
Les construccions de pedra seca —declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO— són testimonis d’un saber ancestral transmès generació rere generació i part d’una cultura comuna a tota la Mediterrània. Bastides a mà, encaixant les pedres sense cap mena d’unió amb morter, constitueixen un exemple d’arquitectura vernacla al servei de la pagesia. Murs, cabanes, espones i altres elements transformen el territori per fer-lo més apte per al conreu, especialment en zones amb forts desnivells o sòls pedregosos com els de les Borges. La pedra calcària extreta del mateix entorn s’aprofita per construir aquests elements que, lluny de trencar l’equilibri natural, s’hi integren i contribueixen a conservar-lo.
Aquestes estructures tenen un vincle directe amb el cultiu de l’olivera, l’arbre mediterrani per excel·lència i símbol de resistència i arrelament. Les terrasses anivellades que permeten les parets de pedra seca optimitzen l’ús de l’espai i conserven millor l’aigua, tot afavorint el creixement dels arbres en un entorn de climatologia extrema i recursos limitats. L’oli que se’n produeix, reconegut per la seva qualitat i per la seva vinculació a la varietat arbequina, és molt més que un producte agrícola: és una expressió cultural, una tradició familiar i un motor econòmic fonamental. Homes i dones, grans i petits han treballat des de temps immemorables en el cultiu de l’olivera i han forjat, amb les seves mans, el paisatge garriguenc.
A les Borges Blanques, capital de les Garrigues, aquesta cultura de l’oli es viu intensament: des dels processos de cultiu i recol·lecció, fins a la transformació als molins i la seva difusió a través de fires, jornades i rutes temàtiques. L’arquitectura de pedra seca i la cultura de l’oli són, per tant, dos pilars inseparables d’un mateix món: el de la vida al camp, el de la pagesia que ha sabut llegir i treballar el territori amb intel·ligència i respecte, el del creixement econòmic i el de la conservació de les tradicions.
Preservar aquest llegat és una tasca col·lectiva. No només perquè les construccions de pedra seca són fràgils davant l’erosió del temps i de l’activitat humana, sinó perquè la cultura de l’oli també necessita reconeixement, protecció i transmissió. Cabanes que han servit de refugi per als pagesos i, fins i tot, per a la població civil durant els bombardeigs de la Guerra Civil espanyola, marges que sostenen oliveres centenàries, olis que conserven sabors antics i sabers acumulats: tot forma part d’un mateix relat patrimonial que ens connecta amb la terra, amb la història i amb un futur possible arrelat a la sostenibilitat i el respecte pel medi.
EL PROCÉS DE TREBALL
L’aspecte més destacable del procés de desenvolupament del projecte del mural de les Borges Blanques sobre la cultura de l’oli potser ha sigut tota la fase preliminar de documentació i definició del disseny. Ha estat un procés llarg, amb propostes d’allò més diverses. En primer lloc, teníem la idea d’adoptar un enfocament molt ampli sobre la cultura de l’oli que incloïa en el mural elements del procés de producció com són els molins, les premses, les tines i els sistemes d’emmagatzematge; però elaborant les diverses variants del disseny hem anat descartant aquesta idea i incorporant-ne de noves fins a arribar al disseny que finalment hem plasmat a la paret. Si aquest procés ha estat tan enriquidor ha sigut també perquè l’hem fet acompanyades d’historiadors que ens han anat concretant les particularitats de la cultura de l’oli a la zona de les Borges Blanques, les Garrigues. Nosaltres ja havíem elaborat murals sobre aquesta temàtica a les Terres de l’Ebre, al Montsià, i estem familiaritzats amb aquesta realitat; per això ha estat interessant detectar, malgrat la proximitat territorial, els matisos i diferències entre ambdues zones, determinats per aspectes tècnics -com la tipologia de materials i eines- com també aspectes botànics -la varietat d’olivera cultivada en cada zona-.
Un factor que també ha condicionat el disseny és que no disposàvem d’una fotografia que fos útil per representar tot allò que volíem transmetre en el mural, el que ha fet que finalment hàgim optat per fer una composició de diferents elements, mirant de deixar reflectit tant el procés de recol·lecció i les seves tècniques, utilitzant les escales en forma de triangle, com el fet que les plegadores d’olives no estiguessin acotxades collint a terra sinó de peu pla o enfilades; com el mur de pedra seca i la cabana de volta que apareix a la dreta del mural, elements essencials de la cultura de l’oli a les garrigues. Aquest procés de tria, d’introducció o eliminació d’elements per mantenir un rigor historiogràfic ha estat quelcom que s’ha dut a terme fins i tot durant la mateixa elaboració del mural. N’és un exemple la incorporació de les borrasses, un element imprescindible en la collita de l’oliva, i que malgrat que no estava contemplat en el disseny inicial vam decidir incloure gràcies a l’aportació d’un veí. Ha estat un procés llarg, però que finalment creiem que ha pogut reflectir tots els elements que eren necessaris. Pel que fa a la composició i l’àmbit cromàtic del mural, hem optat per utilitzar una gamma de colors que evoques i fos coherent amb l’aspecte de l’oli: la paleta de verds podia ser molt àmplia, abastant des del verd dels fruits fins al verd glauc de les fulles d’olivera, però el que ens ha semblat més pertinent era usar una paleta que comprengués els verds groguencs que evoquen directament el color d’aquest aliment tan preuat de la nostra cultura pagesa i culinària com és l’oli d’oliva.
L’execució del mural ha estat complexa pel fet d’estar en una zona en pendent i que hem intentat minimitzar en tot moment les molèsties que podíem causar al veïnat. Així i tot, hem comptat amb la paciència i la complicitat de tots els borgencs i borgenques així com la col·laboració i la participació de l’ajuntament, que ens ha facilitat tot el que hem necessitat per dur a terme l’obra. Per nosaltres ha estat un plaer poder aportar el nostre granet de sorra a la fira de l’oli i contribuir a realçar aquest patrimoni immaterial tan important per aquesta zona del nostre país.
