CONTEXT HISTÒRIC
Una col·laboració de Joan Hilari Muñoz Sebastià
Els orígens de la ciutat de Tortosa es perden en els temps més remots del passat. Tot i que els romans li van conferir per primer cop el caràcter de nucli urbà “municipium”, segons la seva tipologia jurídica, el cert que hi ha clars indicis que ha existit un poblament humà molt antic al turó on després s’ubicarà el castell de la Suda. Aquest poblament arranca a la Prehistòria amb la troballa d’un recipient de ceràmica del Neolític Antic, datable entre finals del V i inicis del IV Mil·lenni aC, trobat mentre es construïa el Parador de Turisme. Més endavant també s’han localitzat al vessant sud-oriental del turó de la Suda —la que mira cap al barranc del Rastre— materials ceràmics i indicis de poblament de l’edat del Bronze (primer mil·lenni aC).
Sobre aquest substrat autòcton protohistòric, l’impacte de l’arribada al tram final del riu Ebre de comerciants fenicis, cartaginesos i grecs, a la recerca de metalls i d’altres matèries valuoses, forjaran allò que anomenem la cultura ibèrica. En el cas de Tortosa, formaran un primer nucli amb estructura de gran poblat, o sigui, un “oppidum” conegut com a Hibera. Tot i que encara és un gran desconegut arqueològicament parlant, fou descrit com a molt ric pels autors clàssics. La resta material més destacable, més enllà de diverses troballes puntuals de ceràmica, és un potent mur (malauradament no visible) format per pedres de grans dimensions identificat al final del carrer sant Domènec, a sota del mur meridional del Reial Col·legi de sant Jaume i sant Maties.
La II Guerra Púnica provocarà profunds canvis en l’evolució política d’aquest oppidum ibèric, el qual es veurà involucrat en una decisiva batalla esdevinguda el 215 aC, durant la qual els cartaginesos d’Àsdrubal patiran una severa derrota per part dels germans Escipions i que serà coneguda com a batalla d’Hibera pel fet de desenvolupar-se ben a la vora d’aquella. Tot i que el nucli ibèric sembla que va romandre sota control romà a partir d’aquell moment, caldrà esperar més d’un segle i mig perquè sorgeixi una entitat urbana plenament romana, sota impuls de Juli Cèsar, com a premi per haver-lo ajudat en la decisiva batalla d’Ilerda. Aquesta nova ciutat, amb categoria de municipi, fins i tot va canviar el vell nom indígena pel de Dertosa, tal com manifesten les mateixes monedes.
A partir d’aquell moment es van produir importants canvis en l’evolució històrica de Tortosa, amb el trasllat del centre urbà des del turó de la Suda fins a la zona plana propera a la riba del riu. A la zona actualment ocupada per la catedral s’hi va ubicar el fòrum municipal, on es desenvolupaven les principals activitats de caràcter polític i religiós de la nova entitat. Tot i que mal conegut pel fet d’estar situat just a sota de l’actual catedral, d’aquest espai urbà disposem d’un destacable de pedestals amb inscripcions dedicades als membres més destacats de les elits de Dertosa i alguns espais arquitectònics, com ara una bateria de tabernae (establiments comercials perifèrics al fòrum) i els fonaments d’un possible temple, tots dos visitables a l’espai Cota Zero.
Més enllà d’aquest espai urbà central, el coneixement de l’estructura urbana de Dertosa no és gaire detallat, tot i que diverses intervencions arqueològiques a banda i banda de l’antic llit del barranc del Rastre, ocupat pel carrer del Vall, han demostrat que possiblement la zona més propera a aquest tram del riu Ebre fou emprada en algun moment com a port fluvial, tot i que, segons sembla, a partir de finals del segle II dC fou abandonat, juntament amb els suburbis situats a la seva vora, i posteriorment tot el sector fou emprat preferentment com a lloc d’enterraments.
Diverses troballes arqueològiques (terrissa de taula o àmfores) permeten deduir que el fet de disposar d’un port fluvial i tenir prop el mar va permetre a la ciutat de Dertosa rebre mercaderies de punts allunyats del llavors conegut com a Mare Nostrum i fins i tot de més enllà. Moltes d’aquestes activitats comercials les desenvolupaven lliberts, que constituïen bona part de les elits urbanes de Dertosa, tal com demostra l’epigrafia romana coneguda fins ara. Una de les làpides funeràries més boniques d’un d’aquest comerciant, molt lluny de la seva ciutat, és la d’Aulus Caecilius, dedicada per la seva vídua Pòrcia Eufròsine, i coneguda popularment com la làpida de la barca, exposada al Museu.
Un dels principals productes locals d’exportació de Dertosa fou un material petri ben singular, anomenat pels italians moderns com a brocatello, i que popularment es coneix com a jaspi de Tortosa. Es tracta d’una pedra calcària molt dura caracteritzada pels seus colors bigarrats que tendeixen al vermell fosc i per aquest motiu fou molt apreciada des de l’època antiga. Els primers indicis segurs del seu ús com a pedra ornamental daten de l’època de l’emperador August. A la mateixa ciutat romana es va emprar en columnes i inscripcions, però també va assolir una forta difusió a diversos llocs de la península Ibèrica, el sud de la Gàl·lia, Roma i altres punts d’Itàlia i fins i tot el Nord d’Àfrica.
Pel que fa a l’època tardoromana, les excavacions de davant de la catedral han permès aprofundir enormement en el coneixement d’aquest període tan fosc de la història de Tortosa. Han documentat la construcció d’un potent mur defensiu obrat a inicis del segle V (que estarà en ple funcionament fins després de la conquesta cristiana de la ciutat a mitjans del segle XII) i una transformació molt potent d’uns espais públics anteriorment vinculats al fòrum: substituint un temple i unes tabernae per uns elements defensius vinculats a la part interna de la muralla. També en aquell mateix sector es va obrar una possible construcció religiosa cristiana (potser resta d’una basílica) i una petita factoria de salaons i salses a base de peix.
Més enllà d’aquestes restes materials visitables a Cota Zero; sabem que Dertosa va assolir el grau de bisbat en època tardoantiga i això li va permetre mantenir en bona part la seva vida urbana sota el domini visigot i continuar rebent mercaderies de diversos punts de la Mediterrània tal com demostren diverses troballes arqueològiques.
Joan-Hilari Muñoz i Sebastià (Tortosa, 1965). Llicenciat en Geografia i Història per la UNED. Amb diploma d’estudis avançats en aquesta mateixa universitat. Catedràtic de Secundària en l’especialitat de Geografia i Història a l’Institut Dertosa. La seva recerca històrica abasta diferents aspectes de la història moderna de la ciutat de Tortosa i el conjunt de les Terres de l’Ebre. És autor o coautor de 34 llibres i gairebé 300 articles de temàtica històrica.
Més informació sobre el patrimoni històric de Tortosa
EL PROCÉS DE TREBALL
Aquest mural és el segon cronològicament dels que hem efectuat a la Plaça Sant Jaume de Remolins, després de la intervenció de Les tres cultures, i el primer en el relat que hem volgut traslladar als murs d’aquest solar. Després d’haver descartat elements o imatges més figuratives, representacions ficcionades del què i com devia ser l’època romana, vam consensuar amb l’oficina de turisme posar en valor elements originals i propis d’aquella època, com és aquesta làmina. Tota la nostra energia l’hem focalitzat cap a aquesta capacitat que té l’art urbà per transfigurar la imatge inicialment del groc del poliuretà i hem intentat donar-li una aparença de pedra amb la textura, les imperfeccions i irregularitats pròpies de la pedra esculpida o tallada en aquest cas. El que hem fet és mirar de cenyir-nos i d’aplicar aquesta làpida romana a la paret, casant-ho amb tota la paleta cromàtica que vam decidir que seria la que s’utilitzaria al llarg de tots els murals per cohesionar-los, per donar-los una identitat de grup a escala visual. A partir d’aquí és des d’on hem fet la primera intervenció d’aquesta seqüència que és visible des del camí de ronda.
