Ofensiva contra l’oblit, XVII Marxa d’homenatge als maquis

En el marc de la “XVII Marxa d’homenatge als maquis, Ofensiva contra l’oblit” es van programar diverses activitats complementàries a la mateixa marxa: xerrades, debats i concerts, així com la realització d’un mural. Ja que la xerrada, a càrrec de la historiadora Dolors Marín, era sobre la pedagogia llibertaria, des de l’organització van suggerir que el mural, d’una manera o altra, a part dels combatents antifranquistes tingués alguna referència a la canalla, a l’educació. El col·lectiu “A les trinxeres”, organitzador de l’esdeveniment, van proposar incloure, com a homenatge, la cita de Jordi Pons Argilés.

Jordi Pons Argilés, àlies “Taràntula”, va néixer en el si d’una família treballadora i pagesa a la localitat de Puigverd de Lleida. El setembre de 1912 va ingressar a la CNT i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Lleida i va esdevenir membre de la secretaria de la CNT

Un cop acabada la guerra civil, no va poder fer més que exiliar-se a França, tot i que continua a l’exili militant amb els moviments llibertaris. S’incorporà com a “maqui” amb el grup d’en Massana i començà a fer incursions travessant la frontera cap a Catalunya, on va fer diverses accions de sabotatge, principalment contra torres elèctriques amb detonadors que duien des de França. Les accions es duien a terme al llarg del riu Llobregat des del seu naixement a Castellar de N’Hug (Berguedà) fins a la ciutat de Manresa (Bages), ja que en aquells moments la majoria de les colònies tèxtils es concentraven en aquells 46 quilòmetres. La majoria de les fàbriques tèxtils solien ser de famílies afins al règim; és per això que moltes accions anaven encaminades a pressionar o segrestar membres d’aquestes famílies.

Un enfrontament amb la Guàrdia Civil a Sant Salvador de Guardiola, provocà una desbandada del grup cap a Barcelona, havent d’abandonar armes i explosius a la muntanya. Jordi Pons i el seu company Jaume Albana van buscar amagatall en una barraca situada a la barriada Valero de Montjuïc. A causa de la ràtzia que hi hagué envers l’anarquisme a Barcelona i els maquis, Jordi Pons marxà a la barriada Artigues (Badalona), a casa de Domènec Ibars Rosset, a la frontera amb Sant Adrià de Besòs.

La nit del 5 de novembre de 1949, la policia va encerclar la casa de Domènec Ibars Rosset, on s’amagava Jordi Pons. Mentre la policia metrallava la casa, Pons va aprofitar un moment de pausa per rendir-se a canvi que deixessin en pau la família de Pere Adrovert Font, que es trobava amb ells.

“Taràntula” va ser detingut juntament amb altres companys anarquistes i resistents, se’ls va acusar de rebel·lió militar i es va col·locar en el mateix paquet les accions de la resistència llibertària, l’edició de la revista Solidaridad Obrera, les diverses accions armades, o el fet de formar part del Comitè de la CNT a Catalunya. La nit del 13 de març, mentre els militars s’emportaven als companys al pati per afusellar-los, els supervivents presos amb ells en aquells moments explicarien que, mentre els militars anaven dient els noms dels condemnats de les cel·les, ells responien “Visca la FAI”, “Visca la resistència”. La nit del 13 “Taràntula” i cinc companys més van ser assassinats.