Repressió franquista a Sant Hipòlit de Voltregà

Des de Murs de Bitàcola vam aplaudir i celebrar la proposta, ja que considerem que la temàtica de la repressió franquista és un aspecte que no s’ha abordat prou i és aquesta la raó per la qual encara és crucial visibilitzar-ho a l’espai públic i donar-ho a conèixer entre les generacions més joves. A més, és vital entendre que l’abast d’aquesta repressió va molt més enllà del que la gent acostuma a recordar, atès, d’una banda, que aquesta compren un període molt més extens que els anys de la guerra civil i va perdurar durant els quaranta anys de dictadura; i, d’altra banda, que la magnitud d’aquesta repressió va afectar tots els àmbits de la vida -incloent els àmbits laborals, domèstics i socials-. Per tant, vam considerar una gran notícia l’oportunitat d’aportar i traslladar aquesta temàtica a l’espai públic.

La missió que ens proposem amb el projecte Murs de Bitàcola no és ornamentar l’espai públic sinó divulgar la memòria de manera artística, però alhora considerant que l’espai públic ha de ser amable. Per aquest motiu i partint d’un contingut a comunicar tan dur com la repressió franquista, vam donar moltes voltes individual i col·lectivament a com encarar el disseny. Consideràrem que no era pertinent fer una imatge de grans dimensions excessivament crua i contundent: no ens imaginàvem, per exemple, una reproducció d’una execució o d’una tortura en una paret de vint metres d’amplada. Per tant, finalment vam optar per treballar amb una imatge general i dominant en el mural del poble durant el període del qual estàvem parlant. La idea inicial fou acompanyar-ho d’imatges sobre la repressió franquista en un pla secundari. Pel que fa a aquesta elaboració de continguts, vam tenir la sort de comptar amb l’assessorament de Dolors Marín, doctora en història contemporània, que ens va fer una formació —si bé molt dura d’escoltar— sobre com es va desenvolupar la repressió franquista en tots els àmbits de la vida. Amb tots els continguts vam decidir finalment elaborar un mapa conceptual que pogués recollir tota aquesta multitud d’àmbits que comprenia la repressió franquista cap a la població civil i incorporar-lo com un element gràfic en si mateix, acompanyat d’imatges que il·lustressin aquests diversos àmbits repressius.

Vam dur a terme diverses propostes i dissenys per veure com encaixar tot aquest contingut, però finalment vam valorar amb tot l’equip de treball no incloure aquest mapa conceptual i les imatges que l’acompanyaven per mirar de portar el disseny cap a una representació més propera a les vivències reals del veïnat de Sant Hipòlit. Representar una presó franquista, imatges del treball esclau o qualsevol dels altres elements de la repressió franquista genèrica, convertia el mur en un exercici gairebé acadèmic però del tot dissociat de l’objectiu del projecte i del poble i el seu veïnat. Si bé per nosaltres la línia inicial de treball del mapa conceptual ens semblava una oportunitat magnífica per treballar molta informació necessària, també vam prendre consciència que la nostra perspectiva era massa singular, forana i en cap cas podíem ni volíem fer-la valer per sobre del criteri del poble; ans al contrari, d’haver-ho fet hauríem traït un dels nostres objectius prioritaris: posar les nostres eines al servei de la comunitat per narrar el seu relat, la seva memòria. Aquest projecte ens ha ajudat a recordar que no podem ni volem perdre de vista que nosaltres només estem en contacte amb el poble el temps que dura la intervenció i el procés previ, i per tant ha de ser la mateixa gent de la localitat qui decideix el contingut del mural i nosaltres aportar-hi el llenguatge visual i artístic.

El procés de concreció del disseny ha estat intens, durant mesos l’equip de treball hem pogut contrastar opinions, compartir dissenys, recollir observacions i punts de vista i ens ha deixat un gran aprenentatge sobre la gestió comunitària del procés i una petita llista de temes pel debat i la reflexió (l’art a l’espai públic, el rol de la comunitat, l’obra i l’artista i com s’equilibren entre ells, etc.). De la mateixa manera que compartim en aquest espai virtual fotografies documentals descartades per pintar-les a l’espai públic i ho fem perquè creiem que ajuden a entendre i aprofundir en l’episodi, en aquest projecte us adjuntem a continuació el mapa conceptual de la repressió franquista i els dissenys que l’incorporaven, convençuts que la informació pot ser d’interès i aquest sí és l’espai on fer-ho.

Tot aquest ric camí de concreció del disseny va arribar al consens amb la composició que podeu veure pintada: La imatge del poble i dues reproduccions de fotografies de l’època, la Unió de Rabassaires i els joves antifeixistes a punt per anar al front. En aquest procés deliberatiu sobre com materialitzar l’homenatge i record a les víctimes de la repressió franquista, vam decidir completar l’obra amb els noms de les víctimes de la repressió franquista; amb aquesta llista que, tristament, sempre serà incompleta perquè mai sabrem el nombre exacte de represaliats del franquisme.

Des de Murs de Bitàcola creiem que és necessari visibilitzar aquestes temàtiques en l’espai públic, saber trobar l’equilibri per fer-ho sense convertir els carrers de les nostres viles en una galeria dels horrors, és un gran repte que no sempre és fàcil, que ens demana no només definir una posició sinó mantenir-la en constant revisió i adaptació a la realitat de cada poble, barri i comunitat. La valoració final de tot aquest procés és francament positiva, no només pels aprenentatges i reflexions que ha propiciat i que ens enduem amb nosaltres, sinó especialment perquè sentim que la intervenció és una aportació ben rebuda pels i les voltreganesos, no només en l’àmbit d’embellir l’entorn sinó de carregar-lo de continguts i valors. Ens ha alegrat veure que el nostre pas per Sant Hipòlit de Voltregà ha complert amb el propòsit màxim del nostre projecte: ser un actor més que contribueix a recuperar i mantenir viva la memòria antifeixista del nostre territori.