CONTEXT HISTÒRIC
Un article de la revista Sàpiens
Encara que tota la vida i l’obra de Candel va transcórrer pràcticament en una àrea ben petita de la Zona Franca –les Cases Barates d’Eduard Aunós, Can Tunis i el Port–, acotada pel moll industrial de Barcelona i el cementiri de Montjuïc, la seva història va començar més lluny: a Cases Altes, un poble del País Valencià. El 1927, quan ell tenia dos anys, la família va arribar a Barcelona moguda per la necessitat i es van instal·lar en una barraca a Montjuïc.
El 1930, els Candel van anar a viure a les Cases Barates de Can Tunis i, des d’aleshores i fins que va morir, aquell va ser el barri de Paco Candel. El literat va viure una infantesa marcada per l’austeritat, la vida al carrer i la Guerra Civil, envoltada de personatges singulars que després van desfilar pels seus llibres. Els anys quaranta van ser de malastrugança: Candel va abandonar els estudis i va patir dues pèrdues, la seva mare i la seva germana.
El 1946, Candel va haver d’anar a fer el servei militar. Es va poder quedar a Barcelona, però va emmalaltir de tuberculosi (de la qual va recaure el 1951) i, com a conseqüència, va perdre un pulmó i part de l’altre. Acaparat per les penes, el gener del 1944 va decidir començar a escriure un dietari, format per una trentena de llibretes, un costum que no va abandonar fins al novembre del 2007.
Un cop superada la malaltia, va decidir apostar fort per l’escriptura. Va ser l’editor Josep Janés, el 1954, qui va decidir editar-li la primera novel·la, Hay una joventud que aguarda. La fama, però, li va arribar amb Donde la ciudad cambia su nombre (1957), ja que en aquell volum Candel va decidir explicar amb noms i cognoms la vida d’alguns veïns de les Cases Barates, un món autèntic i que, literàriament, encara s’havia d’explotar.
Però si una obra va marcar la trajectòria de l’escriptor de Cases Altes va ser Els altres catalans, un encàrrec d’Edicions 62. Va sortir al carrer el dia de Sant Jordi del 1964 i ràpidament es va convertir en un èxit. Per primera vegada, algú defensava que els immigrants arribats a Catalunya també havien de contribuir a construir el futur del país i no en podien quedar aïllats. Catalunya, independentment de la procedència dels seus habitants, havia de ser “un sol poble”.
Després de la mort del dictador, l’escriptor també va decidir entrar en política. El 1977, com a membre de l’Entesa, es va convertir en senador, i el 1979, com a independent a la llista del PSUC a l’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat, va liderar la cartera de Cultura i Esports (1979-1983).
Però Candel, sobretot, es preocupava pels seus veïns i per tots els problemes que afectaven el barri de Can Tunis. El seu biògraf, Genís Sinca, el descriu com “un síndic de greuges dels marginats”. Candel va morir el 23 de novembre del 2007, amb 82 anys, per complicacions pulmonars. Abandonava aquest món declarant-se “afortunat”: a diferència d’altres escriptors, la seva veu havia estat escoltada. I, a través d’ell, la veu dels sense veu.
EL PROCÉS DE TREBALL
El projecte #SapiensCandel ha estat un projecte exprés i intens, desenvolupat en molt poc temps. La revista Sàpiens va fer el primer contacte amb l’artista Roc Blackblock per proposar-li d’il·lustrar la portada del mes d’octubre i fer-ho mitjançant un mural. A nosaltres ens entusiasma la idea, ja que considerem que Sàpiens és una gran referent a Catalunya de revista de divulgació de la memòria del nostre poble i la nostra cultura, i ens enorgulleix profundament que ens tinguin en consideració la nostra obra gràfica per il·lustrar la portada. Per tant, donada la sintonia entre les bases de la revista i les característiques del nostre projecte, la nostra resposta és un sí entusiasta, proposant convertir-ho alhora en un projecte de Murs de Bitàcola. La idea és molt ben rebuda per part de la revista, i té la singularitat de ser un Murs de Bitàcola especial i atípic, ja que no hem hagut de buscar ni contactar amb historiadors, sinó que són ells els que ens han fet arribar la proposta. Així és com comencem a desplegar les possibilitats que tenim d’executar l’obra en un termini molt ajustat. Una de les possibilitats és fer-ho en uns dels murs en què és fàcil i ràpid aconseguir un permís, però sabent que seria una obra efímera i que l’obra resultant només es podria veure fotografiada a la portada de la revista. L’altra opció és trobar una paret significativa pel contingut del mural i fer les gestions de permisos necessàries. La mateixa revista Sàpiens, en col·laboració amb la fundació Francisco Candel (situada a la Zona Franca), suggereix la possibilitat de pintar una paret del final del carrer de la Muga, on Candel tenia el seu estudi. Ens acabem decantant per aquesta opció perquè considerem que, sent coherents amb els postulats de Murs de Bitàcola, és important il·lustrar els episodis de la història allà on ha succeït, i tota la vida i obra de Paco Candel està feta i viscuda en aquests carrers i té un gran compromís social de relatar la realitat d’aquesta zona, aquest barri i aquesta comunitat.
Finalment, gràcies a les facilitats que ens dona el districte de Sants-Montjuïc per aconseguir els permisos, al cap de poques setmanes ja estem treballant en aquesta intervenció. Fem un tàndem amb Sàpiens per fer tot el procés de documentació i rebem l’ajuda i el suport de la filla de Paco Candel, que també va estar present durant l’execució del mural. Això suposa, evidentment, un gran respecte, donada la carrega emocional que té l’obra per ella, però val a dir que la família va quedar satisfeta, emocionada i agraïda per la visibilització de la figura i el paper de Candel. Una altra cosa molt bonica i interessant que ha passat al voltant de l’obra ha estat que el barri de la zona franca és un barri molt singular de Barcelona, amb una comunitat molt forta, i estant pintant allà hem pogut copsar aquest ambient de barri i com l’espai públic esdevé un espai compartit, un lloc de trobada. Ens hem sentit que, d’alguna manera, hem estat pintant a la casa de totes aquestes veïnes, que ens han acompanyat i encoratjat durant tot el procés. Han estat moltes també les que han compartit amb nosaltres i sobretot amb la filla de Paco Candel una immensitat de records que tenien amb l’artista i el seu compromís i implicació al barri, la qual cosa encara ha donat més profunditat i respecte a la figura que hem tingut l’honor d’homenatjar. Ha estat un homenatge no només a Candel, sinó també a tota aquesta classe treballadora migrant.
En una primera fase del mural vam pintar la figura de Paco Candel amb colors saturats per tal que prenguessin protagonisme dins l’obra, i en una segona fase vam començar a aportar fons i vam reproduir una imatge de les cases barates de la marina. Moltes veïnes ens van relatar com era la realitat d’aquells habitatges i qui hi vivia; demostrant-nos que els espais urbans són espais vius, sovint invisibles, però que conformen la identitat de tota una comunitat.
Per tot això ha estat un fantàstic privilegi poder fer la nostra aportació a aquesta gran revista. Sempre hem considerat que som un petit actor més de tot un cúmul d’entitats, associacions i projectes que treballen per defensar i valorar la memòria, i, per tant, poder fer aquest projecte de la mà de la revista Sàpiens, amb una tasca tan important, és quelcom que ens enorgulleix i ens fa sentir molt agraïts de la confiança dipositada en nosaltres. Ens fa especial il·lusió poder veure el mural en un suport nou i fent una funció també nova: portada d’una revista.
