Els records són l’única riquesa veritablement nostra,
l’únic tresor que ningú no ens pot prendre
Artur Bladé i Desumvila
CONTEXTO HISTÓRICO
Entre los años 1960 y 1965, en un frío mes de febrero, un grupo de viñolencas y viñolencos fueron a recoger olivas a la finca de Vilanova, situada en la entrada del pueblo de Vinyols i els Arcs, proviniendo de Reus. En esta imagen se les puede ver en el momento del almuerzo, después de haber empezado la jornada.
La tarea de recoger las aceitunas empezaba en otoño y terminaba alrededor del mes de marzo y, como las temperaturas eran muy bajas durante toda la temporada de recolección, los payeses, cuando llegaban al campo a primera hora de la mañana, hacían un fuego en el suelo para calentarse. También aprovechaban la hoguera para calentar piedras, que después se guardaban en los bolsillos con tal de combatir el frío.
La aceituna, que se hacía caer al suelo con las manos sobre las borrasses, pasaban por el purgador antes de llevarlas a la prensa para separar las hojas de las aceitunas.
Por aquellos tiempos, Vinyols contaba con tres prensas para hacer aceite: la de la Cooperativa, la de Josep de l’Agna y la de cal Solé; que hoy en día ya no existen.
EL PROCESO DE TRABAJO
El primer contacte que vam tenir amb l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs va ser quan es van posar en contacte amb Murs de Bitàcola, després d’haver vist algunes de les nostres obres, perquè els va semblar interessant comptar amb alguna intervenció similar al poble, un mural amb una temàtica de caràcter històric o memorístic. Després d’aquest primer contacte i de valorar diverses opcions, vam escollir el lloc on realitzar la intervenció: ens vam acabar decantant per una paret mitjanera d’una finca en una de les entrades del poble, una rotonda recentment remodelada. Comptàvem amb la col·laboració, el consentiment i el beneplàcit dels propietaris de l’immoble.
Un cop vam haver fet una visita al poble per conèixer el lloc i poder tenir un intercanvi d’idees i de propostes de forma presencial; vam començar a treballar en el projecte, i des de l’Ajuntament ens van fer arribar diverses fotografies antigues, paisatges urbans i vistes del poble, que vam anar recollint. Vam arribar quasi al mes de juny i ens trobàvem valorant si tindríem temps de fer la intervenció abans que comencés l’estiu, quan va arribar a les nostres mans una fotografia que d’alguna manera recollia tots els valors i tots els centres d’interès que tenia la iniciativa: posar en valor la memòria del poble que reflectís l’activitat del poble en el treball de camp i agrari. La fotografia es tracta concretament d’un grup de pagesos plegant olives; però tant l’olivera com la vinya han estat les activitats que ha tingut sempre el poble de Vinyols i els Arcs. Vam consensuar amb l’Ajuntament que aquesta fotografia podria ser la que millor funcionés, tant per la imatge que transmetia com també pel moment i l’actitud que retratava, un moment de pausa, una trobada per compartir una estona distreta en mig d’una jornada de treball intens al camp.
Vam començar la planificació del mural, i finalment vam dur a terme la intervenció durant l’última setmana de juliol. Les dates van fer que, a causa de la calor i les altes temperatures, la feina fos força dura. Això ens va fer connectar amb les condicions en què s’ha treballat tota la vida al camp: amb les inclemències del temps. En el nostre cas sota la calor asfixiant de l’estiu mediterrani a Tarragona, i a la imatge que estàvem reproduint, contra les fredes i adverses temperatures hivernals. De mica en mica, a mesura que avançàvem en la realització del mural, es va córrer la veu de què estàvem treballant, i de fet un dels últims dies de feina ens van venir a visitar alguns membres de la família que ens havia facilitat la fotografia, i vam poder conèixer també alguns dels protagonistes de la imatge, fet que també va ser una sorpresa per ells, que no sabien que s’estava pintant aquella imatge en el mural.
La intervenció va tenir una acollida magnifica i un impacte molt positiu al poble. Tant el veïnat com l’Ajuntament es van bolcar en aquest projecte, donant-nos totes les facilitats, i fins i tot vam parlar de la possibilitat de donar continuïtat a l’obra, elaborant diversos episodis o moments més. Pel que fa a la memòria del poble en futures intervencions només el temps ho dirà, però en qualsevol cas va ser una experiència que hem sumat i que val molt la pena.
