Vinyols i els Arcs

Vinyols i els Arcs, Tarragona, 2021

Els records són l’única riquesa veritablement nostra,

l’únic tresor que ningú no ens pot prendre

Artur Bladé i Desumvila

CONTEXT HISTÒRIC

Entre els anys 1960 i 1965, en un fred mes de febrer, un grup de vinyolenques i vinyolencs van anar a fer olives a la finca del Vilanova, situada a l’entrada de Vinyols i els Arcs venint de Reus. En aquesta imatge se’ls pot veure en el moment d’esmorzar, després d’haver començat la jornada.

La collita d’olives començava a la tardor i s’acabava als voltants del mes de març i, com que les temperatures eren molt baixes durant tota la temporada de recol·lecció, els pagesos, quan arribaven al camp de bon matí, feien un foc a terra per escalfar-se. També l’aprofitaven per escalfar pedres que es posaven a les butxaques per tal de combatre el fred.

Les olives, que es feien caure a terra amb les mans damunt les borrasses, passaven pel purgador abans de portar-les a la premsa per separar les fulles de les olives. 

En aquell temps, Vinyols comptava amb tres premses per fer oli: la de la Cooperativa, la de Josep de l’Agna i la de cal Solé, que avui dia ja no existeixen.

EL PROCÉS DE TREBALL

El primer contacte que vam tenir amb l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs va ser quan es van posar en contacte amb Murs de Bitàcola, després d’haver vist algunes de les nostres obres, perquè els va semblar interessant comptar amb alguna intervenció similar al poble, un mural amb una temàtica de caràcter històric o memorístic. Després d’aquest primer contacte i de valorar diverses opcions, vam escollir el lloc on realitzar la intervenció: ens vam acabar decantant per una paret mitjanera d’una finca en una de les entrades del poble, una rotonda recentment remodelada. Comptàvem amb la col·laboració, el consentiment i el beneplàcit dels propietaris de l’immoble.

Un cop vam haver fet una visita al poble per conèixer el lloc i poder tenir un intercanvi d’idees i de propostes de forma presencial; vam començar a treballar en el projecte, i des de l’Ajuntament ens van fer arribar diverses fotografies antigues, paisatges urbans i vistes del poble, que vam anar recollint. Vam arribar quasi al mes de juny i ens trobàvem valorant si tindríem temps de fer la intervenció abans que comencés l’estiu, quan va arribar a les nostres mans una fotografia que d’alguna manera recollia tots els valors i tots els centres d’interès que tenia la iniciativa: posar en valor la memòria del poble que reflectís l’activitat del poble en el treball de camp i agrari. La fotografia es tracta concretament d’un grup de pagesos plegant olives; però tant l’olivera com la vinya han estat les activitats que ha tingut sempre el poble de Vinyols i els Arcs. Vam consensuar amb l’Ajuntament que aquesta fotografia podria ser la que millor funcionés, tant per la imatge que transmetia com també pel moment i l’actitud que retratava, un moment de pausa, una trobada per compartir una estona distreta en mig d’una jornada de treball intens al camp. 

Vam començar la planificació del mural, i finalment vam dur a terme la intervenció durant l’última setmana de juliol. Les dates van fer que, a causa de la calor i les altes temperatures, la feina fos força dura. Això ens va fer connectar amb les condicions en què s’ha treballat tota la vida al camp: amb les inclemències del temps. En el nostre cas sota la calor asfixiant de l’estiu mediterrani a Tarragona, i a la imatge que estàvem reproduint, contra les fredes i adverses temperatures hivernals. De mica en mica, a mesura que avançàvem en la realització del mural, es va córrer la veu de què estàvem treballant, i de fet un dels últims dies de feina ens van venir a visitar alguns membres de la família que ens havia facilitat la fotografia, i vam poder conèixer també alguns dels protagonistes de la imatge, fet que també va ser una sorpresa per ells, que no sabien que s’estava pintant aquella imatge en el mural.

La intervenció va tenir una acollida magnifica i un impacte molt positiu al poble. Tant el veïnat com l’Ajuntament es van bolcar en aquest projecte, donant-nos totes les facilitats, i fins i tot vam parlar de la possibilitat de donar continuïtat a l’obra, elaborant diversos episodis o moments més. Pel que fa a la memòria del poble en futures intervencions només el temps ho dirà, però en qualsevol cas va ser una experiència que hem sumat i que val molt la pena.

More
articles