Lucio Urtubia

Errekaleor, Gasteiz, 2021
CONTEXT HISTÒRIC

Gairebé analfabet i anarquista, el navarrès Lucio Urtubia va ser el criminal més buscat durant els anys vuitanta; capaç de fer trontollar el First National City Bank. Urtubia va néixer a la localitat de Cascante (Navarra), el 18 de febrer de 1931 al si d’una família molt pobra de cinc germans. El seu pare, carlista per tradició familiar, es va fer socialista (ostentava un càrrec al sindicat UGT i va ser tinent d’alcalde pel PSOE), i després d’una temporada a la presó, es va fer comunista. Va ser de la boca del seu pare quan va escoltar per primer cop la paraula que marcaria la seva vida: “Si jo naixés de nou, seria anarquista”.

Quan va ser reclutat pel servei militar va començar a realitzar contraban de mercaderies a la frontera francoespanyola amb altres companys del servei. Al ser descobert l’any 1954, desertà i fugí a França, ja que els delictes que havia comès podien comportar la pena de mort. “Allà vaig aprendre que tu pots guanyar 99 vegades, però que, si en perds una de sola, ja et pots donar per fotut. O sigui, que el revolucionari no pot fallar mai i que no et pots deixar atrapar”, afirmava.

A París va treballar com a paleta, ofici que exerciria durant gran part de la seva vida. Va començar a relacionar-se amb les Joventuts Llibertàries de la Fédération Anarchiste, en un principi per aprendre francès, però ràpidament per una plena convicció i per les relacions que allà va poder establir i forjar amb intel·lectuals com André Breton i Albert Camus. “Al pot temps de viure a París, l’anarquista Germinal García em va demanar que amagués a tres revolucionaris espanyols. Un d’ells va resultar ser el mític Quico Sabaté. Quan em vaig assabentar de qui era…! Perquè aleshores El Quico ja era conegudíssim entre nosaltres. A l’Espanya franquista era l’enemic públic número u del règim, però per a mi era Déu”, recordava Urtubia en una entrevista.

Urtubia va ser testimoni de nombrosos esdeveniments històrics ocorreguts durant la segona meitat del segle XX, quan va viure també el Maig del 68. També va recolzar, amb la seva participació, el règim de Fidel Castro i va participar en tota mena d’activitats antifranquistes. La seva casa de París era un refugi no només per a llibertaris, sinó per a tota classe de militants: membres d’ETA, montoneros, tupamaros, activistes de les Brigades Rojes italianes o d’Acció Directa. Però, sense cap mena de dubte, el seu “gran cop” el va donar durant la segona meitat de la dècada dels setanta, quan va aconseguir estafar (“expropiar” i “recuperar”, segons ell deia) al First National Bank nord-americà (actual Citibank) 20 milions d’euros de l’època en inundar el mercat amb milers de xecs de viatge falsificats; per tal d’invertir els diners en les causes en què creia.

EL PROCÉS DE TREBALL

El barri d’Errekaleor és un espai okupat des de 2013, l’espai okupat més gran de la Península. Actualment, hi viuen més d’un centenar de persones. Un espai alliberat, anticapitalista, feminista i assembleari. Un espai de referència a l’Estat, que fou projectat en l’àmbit internacional quan, a conseqüència del procés judicial iniciat contra el col·lectiu, el barri tingué talls en el subministrament elèctric. L’any 2017, la companyia Iberdola, custodiada per l’Ertzanitza, tallà definitivament la llum. Després d’una forta defensa de l’espai i d’una campanya de micromecenatge, el col·lectiu instal·là plaques solars que convertiren el barri en una zona autònoma energèticament.

El barri destaca també per tenir intervencions murals a les mitgeres dels edificis, amb obres de Blu, Escif, i altres artistes.

Després d’algun contacte infructuós de Roc Blackblock vers Errekaleor, fou un membre del col·lectiu qui contactà amb l’artista, l’agost de 2020, per convidar-lo a pintar. Aquest contacte fou un mes després de la mort de Lucio Urtubia. Motiu pel qual vam considerar que un projecte alternatiu, transformador i anticapitalista era el lloc idoni per fer-li un mural d’homenatge que donés a conèixer la seva vida.  Finalment, l’execució del mural es dugué a terme durant els primers dies d’agost.

No ens passà per alt per alt que Errekaleor és un petit gran museu a l’aire lliure, amb moltes intervencions murals de gran format, amb continguts coherents amb el projecte, amb artistes, també compromesos amb la filosofia de l’espai i de gran qualitat. Acompanyar les obres d’artistes com Blu o Escif és un gran privilegi per nosaltres.

La inclusió de la “A” anarquista generà un interessant debat a peu de mur, el projecte d’Errekaleor és divers i hi participa gent de tendències polítiques molt diverses, per descomptat no tothom se sent identificat amb l’anarquisme. El motiu per pintar-la fou la claredat amb què Lucio s’identificà sempre com anarquista, de forma inequívoca. Conscients que no era un tema consensuat i amb el desig de generar consensos i espais de confluència, vam suggerir que, si havia de ser un problema, podíem reemplaçar la “A” per altres elements. El consens en els arguments pels quals vam decidir incloure-la i el respecte i admiració per Lucio Urtubia, més enllà de la tendència o filiació política de cadascú van permetre deixar el mural tal com el vam concebre i pintar. La resolució dialogada i consensuada per totes del que podria haver estat un motiu de tensió és una mostra més que altres maneres d’organitzar-se i prendre decisions és possible, i això també forma part de l’ideari al qual Lucio Urtubia va consagrar la seva vida.

More
articles