CONTEXT HISTÒRIC
Un article de Miquel Muç Vall i Soler
És veritat que les coses costen temps i esforç. El mural que, a finals de l’any 2023, l’artista Roc Blackblock va pintar a la façana lateral de l’entitat cultural GER n’és una prova palpable. L’acte d’inauguració, realitzat el 14 de desembre, va ser la culminació d’un llarg procés participatiu. Aquest es va iniciar amb la presentació d’una proposta als pressupostos participatius de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes de l’any i continuà amb la seva aprovació en ser un dels projectes més votats. Una vegada assegurat el finançament del projecte, es va crear un grup divers de persones vinculades a l’entitat amb la missió de recollir idees i fotografies per poder plasmar al mural. Després d’analitzar diferents propostes, s’acordà triar tres fotografies representatives de la història del poble. Finalment, un cop pintat el mural, es tancà el cercle, amb un acte d’inauguració obert, on van ser convidats tots els veïns del carrer del pi i socis de l’entitat. Aquest és un primer punt a destacar d’un projecte amb una àmplia i activa participació.
Una vegada feta tota la gènesi del projecte, la materialització pràctica estava en mans de l’artista. Així, en deu dies lluminosos de desembre, va anar teixint sobre la paret, amb una tècnica curosa conduïda per pinzells i pintura que, a poc a poc, s’omplia de persones, paisatges i objectes; sota una perfecta combinació de formes i imatges que ens anaven transportant a altres temps, altres vivències. Dia a dia, l’espai s’omplia de records i vida sota l’atenta mirada dels curiosos que, entre l’elevador i l’ombra de l’artista, anaven copsant la construcció pictòrica del mural. Realment, és prou interessant veure la diversitat d’interpretacions i comentaris que sorgien, que demostren la capacitat d’imaginació de les persones i l’interès que provoca l’art al carrer.
Entrant en la composició del mural, podem veure que la formen tres fotografies que fan referència a la memòria col·lectiva de Ribes. La primera és una fotografia del carrer del Pi de principis de segle. Aquest carrer emblemàtic del nostre poble va modificar el seu nom original com a carrer de les Roques, a partir de la crescuda d’un pi al bell mig del carrer i també del seu arranjament i la progressiva desaparició de les roques. A la fotografia, recordem que en aquell temps era un art escàs i que gaudia molt poca gent de càmeres de retratar, podem veure els veïns del carrer, que ben segur els van cridar per immortalitzar la imatge. El carrer, sempre ha estat un carrer d’acollida que ha anat veient, a través del temps, com els diferents fenòmens migratoris a partir de la segona meitat del segle XX, tenien una repercussió al nostre poble. Famílies de diferents indrets del sud d’Espanya s’incorporaven, conjuntament amb altres que portaven generacions vivint en les mateixes cases. El carrer ha vist com l’enorme transformació dels darrers cinquanta anys l’afectava amb canvis considerables. Els carros, matxos, burros i cavalls van progressivament deixar pas a les motocicletes i cotxes, la pols del carrer a l’olor del quitrà, les botigues a cases de nova construcció i els fusters, forners i boters van anar tancant la seva activitat. En el fons, la vida rural marcava el seu esgotament a mesura que el carrer veia passar els anys. A la foto també podem observar la presència d’infants. El carrer també ha tingut la presència de l’escola El Pi que ha comportat de generacions passessin, sota el signe dels canvis socials i polític per l’escola El Pi.
Carrer del Pi, fotografia de Joan Carles Mestre.
La segona de les fotografies integrades en el mural és una foto realitzada per Carlos Pérez de Rozas, l’any 1937, com un encàrrec de la Generalitat republicana per donar a conèixer les col·lectivitzacions que s’estaven materialitzant al nostre país. Concretament, és la col·lectivització de Mas Solers i plasma persones collint raïms. Més enllà de recuperar una imatge i un procés històric viscut d’aquell efímer Ribes del Penedès, també vol representar un reconeixement a la vida de la pagesia del nostre poble. Al darrere hi ha molts segles d’un esforçat treball i estimació de la terra, feta sota paràmetres i condicions extremes. La lluita per millorar les condicions de la vida i la propietat de la terra va ser un tema cabdal de la II República espanyola, que va mobilitzar i il·lusionar als rabassaires, malgrat tenir un final tràgic i ple de repressió. La plasmació de l’acció de collir raïms és la màxima expressió de la culminació de tot el treball ben fet durant el cicle de l’any agrícola.
Món agrari, fotografia de Carlos Pérez de Rozas.
La vinya, fotografia de Carlos Pérez de Rozas.
La tercera fotografia representada és una representació d’una dona treballant en un teler de la fàbrica tèxtil que estava ubicada en el mateix carrer del Pi. Així era anomenada La Fàbrica, que ja demostra l’escassetat de fàbriques que existia a Ribes. Podem afirmar que la revolució industrial va arribar tard o que va ser molt testimonial al nostre poble. Però també la imatge vol representar la incorporació de la dona com a assalariada al procés productiu. En una societat agrícola, les dones tenien un paper fonamental, no tan sols en tasques de la llar sinó com actives treballadores al camp o la granja, però, és a partir de la incorporació a les fàbriques, que tenen el reconeixement amb un salari propi. En definitiva, tres imatges, un mural que ens ajuda a recuperar la nostra memòria col·lectiva i la història com a poble.
Fàbrica tèxtil, fotografia de la col·lecció Can Joanet d’en Zidro.
Façana fàbrica tèxtil, col·lecció Can Joanet d’en Zidro
Aquest vídeo és una selecció de les moltes fotografies que les persones que passaven a veure el mural van compartir amb l’Entitat. A través del recull podem observar l’evolució de la pintura del mural feta per Roc Blackblock.
Material complementari
L’article recull la llarga vida de l’escola El Pi, situada inicialment en el carrer que porta el mateix nom.
Des del seu inici l’any 1931, passant per diversos períodes històrics i pedagògics, fins arribar l’any 2001
en el qual l’escola es divideix en tres centres.
L’article aprofundeix en el coneixement de Josep Ricart, una persona que va dedicar tota la seva vida a la
lluita per la llibertat i per millorar les condicions de vida de la pagesia. Ho fa des d’una perspectiva
general i alhora remarca la influència que va tenir per Ribes.
L’article parla de la història del tèxtil pel que fa la dona a Ribes, posant de manifest que ha estat una
història silenciada i invisibilitzada, tant a Ribes com a la resta del país.
EL PROCÉS DE TREBALL
El primer contacte que vam fer amb l’entitat cultural i esportiva GER de Sant Pere de Ribes va ser l’any 2021, quan ens vam reunir per valorar fer una intervenció a la seva seu; una possibilitat que va sorgir després que s’enderroqués l’edifici contigu al bloc i que, per tant, aparegués un nou carrer. Aquest procés —que s’ha allargat durant dos anys— ha estat molt llarg, però també molt bonic de fer, especialment pel nostre vincle amb aquest col·lectiu. Dels quaranta anys d’història de l’entitat fa gairebé trenta que en tenim contacte, i sempre ens ha semblat un referent per la seva promoció de la cultura i la participació ciutadana i la seva tasca de cohesió social i enfortiment de la comunitat. És per això que pintar una de les parets de l’edifici del GER ha estat un privilegi i una proposta que vam acceptar sense dubtar.
Un dels trets més interessants d’aquest projecte ha estat tot el procés que ha fet el GER en l’àmbit comunitari, que s’ha explicat en els articles que precedeixen aquest. Murs de Bitàcola, com a comunicadors de tota aquesta labor social, hem tingut la tasca de fer una intervenció mural que reflectís totes les decisions preses per la comunitat. Per fer-ho, hem generat diverses propostes diferents de dissenys fins a trobar aquell que era compartit i consensuat per tota la comunitat. Així —com resulta habitual en aquests casos— finalment no ha acabat imperant el disseny que podria resultar estèticament més atractiu, sinó aquell que té una càrrega simbòlica i comunicativa més gran, encara que evidentment també hi ha darrere un treball artístic per fer-lo decoratiu i integrar-lo a l’entorn. Hem intentat fer una intervenció que s’adaptés cromàticament a l’entorn, harmonitzant-se amb l’edifici, el carrer i tot el que l’envolta.
Ha estat també molt interessant sentir que, en certa manera, hem treballat seguint els passos d’un col·lectiu com és l’Observatori de la Vida Quotidiana, que és un dels projectes de referència amb qui hem col·laborat anteriorment. L’Observatori i l’entitat GER han treballat conjuntament en el projecte Crònica gràfica de les col·lectivitzacions a Ribes, d’on de fet ha sortit una de les fotografies que hem pintat en el mural. La intervenció ha sigut força més llarga del que havíem previst inicialment, ja que vam calcular que podríem acabar la intervenció en quatre o cinc dies, i finalment ha requerit molt més temps. També el fet de treballar a l’hivern, com és lògic, ens deixa moltes menys hores de llum i, per tant, redueix amb escreix la nostra jornada de treball. Ha estat un privilegi poder participar i aportar el nostre gra de sorra tant a l’entitat GER com al procés que han dut a terme per aprofitar els pressupostos participatius de l’Ajuntament.
