El paso de las Brigadas Internacionales por Barcelona

Barcelona, 2023
CONTEXTO HISTÓRICO

Un artículo de Jordi Martí-Rueda

28 de octubre del 1938. Barcelona hacía más de dos años que era una ciudad en guerra, y había vivido de todo. Había visto cómo los vecinos y las fuerzas gubernamentales derrotaban juntos un golpe de estado. Había vivido un estallido revolucionario, y había visto balas silbar desde barricadas alzadas por antifascistas contra barricadas alzadas por otros antifascistas. Y había acogido a miles de refugiados, familias y criaturas que huían de las líneas del frente.

Pero vivir en una ciudad en guerra es, sobre todo, pasar hambre y mirar al cielo con miedo. Porque aunque el frente estuviera lejos, Barcelona era bombardeada con persistencia, desde el mar y desde el aire. Eran miles los que habían muerto por las bombas de la aviación fascista, y pocos eran soldados. Aún hoy existen paredes de piedra del barrio Gòtic, en torno a la catedral, que conservan las heridas abiertas por la metralla. Para protegerse, sus habitantes habían teñido los cristales de azul para esconder las luces por la noche, y habían agujereado el subsuelo para construir más de 1.300 refugios que los guardaran cuando las sirenas silbaban. Había vivido todo esto con el estómago vacío, y como colmo del paroxismo y de las cosas extrañas que pueden ocurrir en las guerras, una noche, pocas horas después de que la aviación fascista la hubiera bombardeado de nuevo, la naturaleza había estampado en el cielo de la ciudad una inmensa aurora boreal, que de entrada había causado espanto.

Pero el 28 de octubre de 1938, la ciudad despidió a los supervivientes de las Brigadas Internacionales, y los barceloneses y barcelonesas pudieron salir a la calle tranquilos. Ese día, el ejército de la República concentró sobre la ciudad lo mejor de su aviación, para proteger un acto que debía ser antológico. Desde el comienzo de la guerra habían confluido en la Península alrededor de 40.000 personas de todos los continentes, atraídas por la urgencia de derrotar al fascismo. Una cuarta parte nunca volverían a casa. Y en septiembre de 1938, el Gobierno de la República había ordenado retirarlos del frente, con la esperanza, inútil, de que Franco le imitara y retirara a sus nazis alemanes y los fascistas italianos.

No era la primera vez que los brigadistas andaban por Barcelona. La holandesa Fanny Schoonheyt ya estaba allí antes de que hubiera el golpe de estado, el 18 de julio de 1936; ese día, vestida de civil, había participado en los combates contra los militares. Emmanuel Mink, un joven comunista polaco y atleta del Yiddisher Arbeter Sport Klub, de Amberes, que había llegado para competir en la Olimpiada Popular, había cambiado el uniforme de deporte por la ropa de miliciano. Y poco después, Hans Beimler, un antiguo diputado del Reichstag, había fundado una de las primeras unidades internacionales, la centuria Thälmann.

Cuando se instituyeron las Brigadas Internacionales, en octubre de 1936, Barcelona se convirtió en un lugar de paso obligado para los voluntarios y voluntarias que cruzaban la frontera. En enero de 1937 desfilaron allí los primeros brigadistas estadounidenses, los mismos que formarían el batallón Abraham Lincoln. En 1938, un edificio del distrito de Horta acogió las oficinas centrales de las Brigadas Internacionales, y varios pisos de la ciudad alojaron oficinas y cuarteles generales de unidades sanitarias internacionales. Desde la ventana de uno de estos pisos, en el Eixample, la enfermera irlandesa Hannah Ormsby se lanzó al vacío para huir de un incendio. Y como ella, otros brigadistas murieron en la ciudad; la mayoría, evacuados desde las líneas del frente hacia puntos sanitarios de la retaguardia, como el Hospital Militar de Vallcarca.

No era, pues, el primer día que los brigadistas estaban en Barcelona, pero para muchos sería el último. Entre 200.000 y 300.000 barceloneses se volcaron en la Diagonal y en el paseo de Gracia para despedirlos. Las imágenes muestran a los brigadistas, sin armas, desfilando sobre una alfombra de flores y bajo una lluvia de pedazos de papel. Banderas y pancartas que evocaban los nombres de los batallones. Niños encaramados a las farolas de la plaza de Francesc Macià para verlos mejor, y mujeres y criaturas que rompían el protocolo para abrazarles y darles besos. Y la tarima de las autoridades, presidida por Lluís Companys, Juan Negrín, Manuel Azaña y Dolores Ibárruri, la Pasionaria.

La memoria lo recordaría como la más multitudinaria manifestación popular que se vivió en Barcelona durante la guerra. Pero como suele ocurrir con las despedidas, no fue muy alegre. Porque en su interior, recordarían muchos de ellos, la alegría de saberse vivos se mezclaba con la tristeza de decir adiós a un pueblo que perdía la guerra, con el dolor de abandonarle en la derrota.

A los brigadistas tampoco les esperaba un futuro plácido; algunos sufrirían persecuciones y represalias en sus países de origen; a otros les esperaban los campos de concentración de Francia y los campos nazis; ya muchos, la continuación de la guerra que había comenzado en 1936: con los ejércitos aliados, en las filas de la Resistencia francesa o en la guerrilla partisana..

Eran obreros, enfermeras, médicos, estudiantes, escritores, marineros. La mayoría habían llegado a la Península sin haber tocado nunca un arma de fuego, pero ahora que se marchaban, se podía decir que eran los soldados, los médicos y las enfermeras más preparados para combatir el fascismo en Europa. No eran seres extraordinarios ni de otro mundo: eran personas que, en circunstancias extraordinarias, habían tomado decisiones extraordinarias.

Hay una anécdota que lo ilustra. Quizá sea cierta, o quizás no. Pero cuando ya era viejo, a George Sossenko, un antiguo brigadista francés, le gustaba recordarla. Contaba, divertido, las palabras que había pronunciado un barcelonés que miraba el paso de los brigadistas ese 28 de octubre: «Después de dos años, han aprendido a luchar», reflexionaba el hombre, «pero no han aprendido a desfilar.»

Jordi Martí-Rueda es historiador y escritor. En 2014 publicó Tocats pel vent. Cinco historias humanas de las Brigadas Internacionales y la Guerra Civil (Payés Editores), que recibió el premio Liberisliber de no ficción y se tradujo al castellano como Cinco rebeldes (Editorial Milenio). En 2020 publicó Brigadistes. Vides per la llibertat (Tigre de Paper), que fue traducido al inglés por Pluto Press (Brigadistes. Lives for Liberty) y que el historiador Paul Preston describió como «un libro extraordinario». En 2021 publicó Swing, swing, swing. Vidas de jazz, rebeldía y baile,, un conjunto de relatos entrelazados que muestran las historias de músicos, bailarinas y bailarines de la era del jazz y del swing, con el telón de fondo de la lucha de la comunidad afroamericana por emanciparse. Desde 2018 trabaja en la Dirección General de Memoria Democrática.

BITÁCOLA DEL ALUMNADO

Una colaboración con alumnado de 4º de ESO del Institut Quatre Cantons

Discurso del alumnado por la inauguración del mural

Hace 85 años de la despedida de los brigadistas, que mostraron solidaridad y compromiso con la lucha antifascista. De ese momento en el que los brigadistas internacionales llamaron todos a una con los camaradas republicanos el lema

«No pasarán».

De ese momento en que más de 40.000 personas de más de 53 países diferentes emprendieron de forma clandestina su camino hacia España, abandonando su tierra, su gente y su vida, para luchar no solo por la libertad de España, sino de todo el mundo.

85 años que parecen muy lejanos, pero que, sin embargo, aún recordamos con gratitud la grandeza y valentía de sus actos en auxilio del Gobierno de la República, que en ese momento se veía amenazado por el fascismo.

Cuando hablamos de las Brigadas Internacionales, hablamos de una conciencia social llena de libertad, igualdad y generosidad. Por este motivo, y con el objetivo de conservar la memoria de los brigadistas, en el Institut Quatre Cantons cogimos el encargo del Roc Blackblock y nos dedicamos durante 5 semanas a investigar y conocer el importante papel de estas personas. Durante este tiempo también hemos tenido la oportunidad de aprender sobre casos y experiencias específicas dentro de las brigadas.

Entre ellas encontramos anécdotas tan interesantes como Evelyin Hutchins, una brigadista que contra lo que todo el mundo esperaba de ella, fue capaz de conducir ambulancias durante la noche transportando heridos del frente hacia los hospitales. Y anécdotas conmovedoras como la de Avelino Bruzzichesi, una médica que presenció como los franquistas, cuando ya casi había terminado la guerra, dejaron caer en las calles de Barcelona bombas escondidas dentro de cajas de chocolate, que a pesar de no ser mortales, sirvieron para dejar señales de por vida en todos aquellos republicanos que se oponían a rendirse ante la injusticia y la violencia sin precedentes de los franquistas.

Además, estas clases dedicadas a preservar la memoria de las Brigadas Internacionales nos han servido para tomar conciencia sobre la situación del fascismo en la actualidad, a lo que llamamos neofascismo. Todavía hoy en día la presencia del fascismo es fuerte entre los jóvenes, especialmente en las aulas, donde podemos ver tendencias fascistas, misóginas, racistas… Por este motivo, como jóvenes, todos y todas debemos comprometernos a no dejar que las ideas de esos brigadistas y su sacrificio por nuestra libertad sean en vano. Es importante conocer la historia para dejar de lado estas actitudes, y que este tipo de injusticias se queden en el pasado.

Por eso, agradecemos mucho la posibilidad de participar en espacios como este, en los que podamos ser conocedores de la historia que nos rodea.

Muchas gracias y recuerde, el fascismo no es una opinión, es un crimen. ¡No pasarán!

Por Aitana Maruny y Manuela Costa

Selección de artículos realizados por el alumnado

Artículos donde el alumnado de 4º de ESO del Instituto Quatre Cantons refleja cómo ha sido el proceso de aprendizaje.

Pell de coratge

Un grup de gent, de lluitadors amb coratge, de vides alienes amb un mateix destí. Un compromís propi per afrontar, aquest sense familiars a prop, sense sentir petons reconfortants dels més estimats i vivint una de les etapes més cruels que Espanya va haver d’acceptar o assumir, La Guerra Civil. Qui van ser els Brigadistes Internacionals? Què van aconseguir? Quina importància van tenir en aquell present i en el nostre futur? Uns quants alumnes de l’Institut Quatre Cantons, ens hem endinsat en la vida dels nostres protagonistes durant cinc setmanes plenes d’informació i d’història.

 

Tot va començar amb la proposta d’en Roc Blackblock, el creador de les espectaculars obres d’arts que enlluernen Barcelona, que recorden tot el passat de la meravellosa ciutat catalana. Aquest mateix encàrrec ens proposava convertir-nos en grans historiadors de les Brigades Internacionals, de manera que, vam haver d’estudiar gran part del seu pas per Espanya. Per si no en sabeu res de les Brigadistes Internacionals, van ser unitats militars compostes per voluntaris estrangers de més de cinquanta països, que van deixar la seva vida rutinària per participar en la Guerra Civil Espanyola al costat de l’Exèrcit Republicà, enfrontant-se al bàndol revoltat, com era també el feixisme.

 

Tanmateix, les classes han estat molt diverses, ja que ens han aportat molts coneixements de diferents maneres. Primerament, vam haver de fer una classe introductòria. En aquesta, ens van posar una mica en situació d’una manera molt generalitzada. Seguidament, vam mirar una pel·lícula anomenada «Terra i llibertat», la qual parlava d’un brigadista que anava a lluitar amb el POUM a la Guerra Civil Espanyola, trobant-se així un confrontament armat entre els Stalinistes i els Trotskystes. Gràcies a aquesta, vam aprendre les definicions de dues ideologies completament diferents, però que buscaven el mateix resultat, el comunisme. Així doncs, aquella mateixa setmana, ens vam endinsar en la Barcelona antiga del segle XX, amb una meravellosa ruta guiada, plena d’explicacions interessantíssimes d’edificis prou coneguts.

 

Altrament, van seguir passant les setmanes, aquestes plenes de xerrades on la figura del brigadista era el protagonista. Realment, és cert que en tot moment van estar presents, però des del meu punt de vista aquella setmana va ser més destacada, ja que vam començar a investigar sobre diferents brigadistes, les dones, exactament.

Fa 85 anys del comiat dels brigadistes, que van mostrar solidaritat i compromís amb la lluita antifeixista.

D’aquell moment en el qual els brigadistes internacionals van cridar tots a una amb els camarades republicans el lema “No passaran”.

 

D’aquell moment en què més de 40.000 persones de més de 53 països diferents van emprendre de manera clandestina el seu camí cap a Espanya, abandonant la seva terra, la seva gent i la seva vida, per lluitar per la llibertat no només d’Espanya, sinó de tot el món.

85 anys que semblen molt llunyans, però que, tot i això, encara recordem amb gratitud la grandesa i valentia dels seus actes en auxili del Govern de la República, que en aquell moment es veia amenaçat pel feixisme.

 

Quan parlem de les Brigades Internacionals, parlem d’una consciència social plena de llibertat, igualtat i generositat. Per aquest motiu, i amb l’objectiu de conservar la memòria dels brigadistes, a l’Institut Quatre Cantons vam agafar l’encàrrec del Roc Blackblock i ens vam dedicar durant 5 setmanes a fer recerca i conèixer l’important paper d’aquestes persones. Durant aquest temps, també hem tingut l’oportunitat d’aprendre sobre casos i experiències específiques dins de les brigades.

 

Entre elles trobem anècdotes tan interessants com l’Evelyin Hutchins, una brigadista que contràriament al que tothom esperava d’ella, va ser capaç de conduir ambulàncies durant la nit transportant ferits del front cap als hospitals. I anècdotes commovedores com la de l’Avelino Bruzzichesi, una metgessa que va presenciar com els franquistes, quan ja gairebé s’havia acabat la guerra, van deixar caure als carrers de Barcelona bombes amagades dins de capses de xocolata, que tot i no ser mortals, van servir per a deixar senyals de per vida en tots aquells republicans que s’oposaven a rendir-se davant la injustícia i la violència sense precedents dels franquistes.

 

A més, aquestes classes dedicades a preservar la memòria de les Brigades Internacionals ens han servit per prendre consciència envers la situació del feixisme en l’actualitat, al que anomenem neofeixisme. Encara avui en dia la presència del feixisme és forta entre el jovent, especialment a les aules, on podem veure tendències feixistes, misògines, racistes… Per aquest motiu, com a jovent, tots i totes ens hem de comprometre a no deixar que les idees d’aquells brigadistes i el seu sacrifici per la nostra llibertat siguin en va. És important conèixer la història per poder deixar de banda aquestes actituds, i que aquest tipus d’injustícies es quedin en el passat.

 

Per això, agraïm molt la possibilitat de participar en espais com aquest, en els quals puguem ser coneixedors de la història que ens envolta.

Moltes gràcies i recordeu, el feixisme no és una opinió, és un crim. No passaran!

Fem projecte amb Murs de Bitàcola
Què hem fet durant aquest projecte?

Durant aquest projecte hem estat estudiant les Brigades Internacionals i el seu pas per Barcelona durant la Guerra Civil. Per fer-ho, han vingut vàries persones a fer-nos xerrades sobre el tema.
La primera va ser en Roc Blackblock, que és un graffiter molt conegut. Està treballant en un projecte que es diu “Murs de Bitàcola” del qual parlaré més endavant i ens va demanar col·laboració.

 

Després va venir el Jordi Martí, que ens va parlar de diversos brigadistes internacionals i del psiquiatra franquista Antonio Vallejo-Nájera. Una història que em va sorprendre especialment és la de Juan Miguel de Mora, un jove mexicà que, amb només 16 anys, es va unir a les Brigades Internacionals i va lluitar a la Batalla de l’Ebre. Trobo increïble el fet que, quan va anar a la guerra, fos només una mica més jove que jo, amb els meus 17 anys. Va ser ferit amb una baioneta i va passar per un camp de concentració, del qual va aconseguir escapar. La resta de les històries també eren molt interessants.

 

Més tard vam tenir les xerrades d‘Eduard Amouroux, de l’Amical de les Brigades Internacionals, i d’Isabel Alonso, de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, sobre les dones brigadistes. Ens van parlar de moltes dones nord-americanes que, en la seva majoria, treballaven com a infermeres i no combatien al front, com es mostra a la pel·lícula «Terra i Llibertat». Malgrat això, penso que cal ser molt valent per anar a la guerra, sigui com a metge o infermer. Em va cridar l’atenció la història de la brigadista que conduïa camions i com els homes s’oferien a ajudar-la perquè pensaven que una dona no sabria reparar els motors. Els soldats es sorprenien en veure com ella sola era capaç de reparar i conduir un camió.

Finalment, el professor Carles Viñas de la Universitat de Barcelona va parlar-nos dels perills del feixisme. Va explicar com l’extrema dreta i la dreta populista estan guanyant influència arreu del món, incloent-hi Espanya amb partits com VOX, que promouen idees masclistes, xenòfobes i ultranacionalistes, i que estan guanyant terreny en els mitjans de comunicació i les institucions. L’esquerra no ha sabut respondre als reptes del segle XXI, com la globalització i les migracions, i això ha contribuït al suport que l’extrema dreta rep entre els votants d’esquerres. El professor Viñas considera que tot demòcrata ha de ser antifeixista. També va exposar com el futbol pot ser una eina per comprendre la societat i els seus conflictes, ja que la relació entre el poder i el futbol oscil·la entre el control i la desconfiança, amb el poder volent controlar i utilitzar aquest esport en benefici propi.

 

A part de tot això, vam investigar la vida d’alguns brigadistes. Jo vaig investigar la vida d’Ester Miriam Silverstein Blanc. Va canviar el seu nom a Ester Blanc quan es va casar amb Richard Blanc el 1941. Era d’origen jueu i va néixer a Wyoming el 1913. Va treballar com a infermera a San Francisco abans de decidir unir-se com a voluntària sanitària a la Brigada Abraham Lincoln durant la Guerra Civil Espanyola.

 

També vaig investigar, juntament amb el Lucas, La vida d’Oliver Law, un brigadista afroamericà, que va morir a la batalla de Brunete i va ser el primer afroamericà que va ocupar un càrrec de comandament a la Guerra Civil. Es va convertir en un símbol de la lluita antifeixista.

 

Tot això que hem estudiat ens ajuda a entendre el paper de les Brigades Internacionals en la lluita antifeixista i adonar-nos que el feixisme segueix viu encara avui en dia.

Per què és necessari un projecte com Murs de Bitàcola?

Després de sentir el que ens han explicat i del que hem investigat, crec que el feixisme encara és present a la nostra societat, encara que molts pensaven que era cosa del passat. Avui en dia, el feixisme es manifesta a través de moviments i grups radicals que promouen el nacionalisme extrem, la intolerància, la discriminació i la violència contra aquells considerats «diferents». Utilitzen la por i l’odi per dividir la societat i imposar les seves idees autoritàries. Això es pot veure en l’auge de partits polítics d’extrema dreta i en els incidents de violència perpetrats per grups supremacistes.

 

Cal combatre el feixisme mitjançant l’educació, la informació i la mobilització ciutadana. D’aquesta manera, és possible contrarestar el feixisme i fer una societat lliure i tolerant. De totes maneres, tot això s’ha de fer sense que hi hagi violència ni repressió. No és una cosa fàcil perquè és molt difícil ser tolerant amb algú que no és tolerant i voldria prohibir-te. Això és un tema difícil i que pot haver polèmica: S’hauria de prohibir o permetre el feixisme?

 

Una altra manera de combatre’l seria no donar-los publicitat als mitjans de comunicació. Moltes vegades fan accions només per sortir a les notícies. Si no els donem publicitat és més difícil que les seves idees s’escampin. És per això que projectes com “Murs de Bitàcola” són importants, perquè eviten que fets importants en la lluita antifeixista, com els que hem estudiat al BRC, caiguin en l’oblit i contraresten la propaganda que ens pot arribar a favor d’idees feixistes. També és important conservar la memòria històrica per evitar que la història es repeteixi.

En conclusió, el feixisme encara existeix en la societat actual i cal estar alerta per combatre’l. La seva presència posa en perill la democràcia i la pau. És responsabilitat de tots oposar-se a aquesta ideologia, defensar la democràcia i una societat més justa i tolerant. I sobretot conservar la memòria històrica per evitar que es torni a repetir la història i torni a guanyar el feixisme.

Les Brigades Internacionals a Barcelona


Durant totes aquestes sessions, hem estat treballant i ens hem fet experts i expertes en les brigades internacionals.


En primer lloc, vam començar el projecte fent investigacions fins a descobrir i conèixer dones brigadistes i personatges importants en aquestes batalles. Hem reforçat molt coneixement gràcies a la multitud de xerrades que hem fet, ens han visitat Eduard Amoroux i Isabel Alonso, el Jordi Martí, el Carles Viñals d’entre altres.


Hem fet excursions i fins i tot hem participat i practicat en fer arxius i recopilar els documents i records de la guerra civil i altres esdeveniments bèl·lics. Hem après molt sobre aquests conceptes i el fet de formar part en un projecte com el d’en Roc Blackblock és un gran orgull pel gran projecte i que és i sobretot per la seva finalitat que és fer homenatge a les BI.

 

Pero, realment sabem que son les Brigades internacionals?

Les Brigades Internacionals van ser unitats militars compostes per voluntaris de diferents països que van lluitar en el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Aquestes brigades es van formar com a resposta a la crida del govern republicà espanyol per rebre suport internacional en la seva lluita contra el cop d’estat liderat pel general Francisco Franco i els seus partidaris.

 

Els voluntaris que es van unir a les Brigades Internacionals provenien de més de 50 països diferents i van incloure una gran varietat d’ideologies polítiques, comunistes, socialistes, anarquistes, lliberals i antifeixistes en general. La majoria d’ells eren ciutadans comuns que sentien una gran simpatia per la causa republicana i volien ajudar a defensar els valors democràtics i combatre el feixisme.

Les Brigades Internacionals van participar en diverses batalles i campanyes importants durant la Guerra Civil, com la Batalla de Madrid, la Batalla de l’Ebre i la defensa de la ciutat de Barcelona. Encara que van destacar-se per la seva valentia i compromís, les Brigades Internacionals van enfrontar-se a grans dificultats i van patir nombroses baixes.

Malgrat els seus esforços, la Guerra Civil Espanyola va acabar amb la victòria de les forces franquistes el 1939. Després de la derrota, molts dels membres de les Brigades Internacionals van ser capturats i empresonats, i alguns van ser executats. El seu paper en la guerra va ser significatiu, ja que van donar suport a la causa republicana i van lluitar contra l’avanç del feixisme a Europa durant aquella època turbulenta.

Les Brigades Internacionals són recordades com un símbol de solidaritat internacional i resistència antifeixista. Els voluntaris que s’hi van unir van mostrar el seu compromís amb la defensa de la democràcia i els drets humans, i el seu llegat continua sent celebrat com a exemple de lluita per la justícia i la llibertat.

Les BI son molt importants en la nostra història i conèixer-les no només ens aporta cultura sinó respecte i orgull més si tenim en compte a on vivim, ja que les nostres terres i els nostres barris formen gran part d’aquestes històries i saber com van combatir el feixisme es algo molt inspirador.

Avui en dia, encara que el feixisme com a moviment polític no té una influència tan evident com en el passat, els seus elements i valors autoritaris, nacionalistes i intolerants encara existeixen en diferents formes. Hi ha grups i moviments d’extrema dreta que promouen idees i polítiques feixistes, i alguns d’ells han aconseguit guanyar influència en certes regions o països.


És important combatre el feixisme per diverses raons. El feixisme mina els valors fonamentals de la democràcia i els drets humans. Promou la discriminació, l’odi i la violència cap a grups vulnerables, com minories ètniques, immigrants, refugiats, LGBT+, entre d’altres. Això va en contra de la igualtat i la dignitat de totes les persones. Sempre manté la idea d’una raça superior i denigra tot el que no la envolta, de manera que han arribat a fer de la vida d’algunes persones un infern.

En conclusió, cal recordar i fer homenatge sempre que es pugui a les persones de les Brigades Internacionals que tant ens van ajudar. No és una lluita acabada, hem de continuar reivindicant i defensant la democràcia, la justícia i la llibertat.

El pas de les BI per Barcelona

Aquestes últimes setmanes hem estat participant en un projecte anomenat Murs de Bitàcola, en col·laboració amb en Roc Blackblock. Ens hem hagut d’informar sobre qui eren els Brigadistes Internacionals, perquè van venir a Espanya i perquè són tan importants. Per això, hem comptat amb l’ajuda de diferents entitats com l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya o l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, que han vingut a l’Institut a compartir amb nosaltres el seu coneixement.

Per introduir-nos en el món de les brigades internacionals i entendre el context d’aquests personatges històrics, hem començat coneixent sobre les diferents ideologies polítiques (l’anarquisme, el feixisme, el socialisme…) i com aquestes estaven relacionades amb la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i la revolució. Hem ordenat els esdeveniments històrics en una línia del temps que ens ha ajudat a comprendre la relació entre els uns i els altres i a visualitzar-los cronològicament.

A més, hem vist a classe la pel·lícula «Terra i llibertat», on es relata la història d’un brigadista de Liverpool. Hem seguit els nostres aprenentatges fent activitats com; la sortida en la qual hem visitat punts històrics de la nostra ciutat relacionats amb la guerra i la revolució o la sortida a l’Arxiu del Pavelló de la República, un dels arxius de la memòria històrica més grans de Catalunya.

Prèviament al BRC, no sabíem de l’existència de les Brigades Internacionals. Ens agradaria destacar un fet molt important que va ocórrer durant la Guerra Civil, tot i que la guerra estava basada en una lluita entre el bàndol feixista i antifeixista, també hi havia una disputa interna en el bàndol antifeixista entre els anarquistes i els socialistes. Els anarquistes volien la guerra i la revolució tot alhora, en canvi, els socialistes opinaven que era millor primer guanyar la guerra. Això va causar un enfrontament armat. Ens sorprèn aquest fet, ja que considerem molt contraproduent que dos bàndols amb el mateix objectiu lluitin entre ells.

Encara que no hi ha una única definició del feixisme, estem d’acord que certs elements i característiques del feixisme continuen presents actualment. Hi ha grups polítics a diverses parts del món que adopten postures nacionalistes, autoritàries i xenòfobes, cosa que reflecteix alguns aspectes del feixisme.

És valuós saber identificar les ideologies feixistes, per evitar la seva propagació i aconseguir erradicar-lo. Combatre i denunciar les actituds i accions feixistes és crucial per protegir la nostra societat de les amenaces que partits extremistes i persones d’aquesta ideologia representen. A més, com ja sabem, el feixisme històricament ha portat a conflictes violents, com la Segona Guerra Mundial, que va resultar en la pèrdua de milions de vides humanes. Per això, cal eliminar-lo i no permetre que la història es repeteixi.

En conclusió, encara que el feixisme com a moviment polític pot haver disminuït, encara hi ha ideologies i grups amb característiques feixistes. Hem d’estar alerta i treballar per combatre’l, ja que representa una amenaça per la nostra llibertat, els drets humans i la pau al món.

Selección de investigaciones realizadas por el alumnado

Recopilación de investigaciones donde el alumnado reconstruye el contexto histórico de las Brigadas a partir de las biografías de algunos internacionalistas.

Una aportació de Mario Bueno, Dario Sanz, Nael Sanjosé, Àlex Olivan

Introducció

Hem escollit aquest tema, ja que volem veure la vida d’una persona que va viure en primera ma el tractat de la No intervenció, sobre tot volem aprofundir el que passava fora d’Espanya quan hi havia començat la guerra civil, també volem esbrinar per què França volia fer el tractament de la No intervenció, i quines raons polítiques hi havia, i perquè els països van recolzar a França.

Context Històric

El pacte de no intervenció va ser signat en el període d’entreguerres, és a dir, entre la Primera Guerra Mundial i la Segona respectivament, en aquest període es destaca les crisis econòmiques que van patir els països europeus i nord-americans, tot això va ser causat pel crack del 29. El crack del 29 fou una crisis la qual va afectar principalment a Estats Units i Alemanya que depenia econòmicament de l’ajuda econòmica d’Estats Units.

Aquella època es coneix per l’ascens del feixisme, començant per Itàlia, liderada per Mussolini el qual feia recordar els moments gloriosos d’Italia, aquesta acció és una de les característiques del feixisme. Normalment això ocurreix quan el capitalisme està en crisis, i apareixen líders frustrats i amb molt de carisma que aconsegueixen fascinar al poble fent que la gent els voti, això mateix va passar a Alemanya amb Adolf Hitler, i Itàlia amb Mussolini, aquests mateixos feien veure a la raça ària i raça italiana, com éssers superiors, i per això mateix necessitaven més espai per viure, d’alguna manera justificant l’expansió territorial d’Alemanya i Itàlia.

A Espanya a l’1931 després d’unes eleccions per fer d’Espanya una república, on va guanyar que Espanya fos una república,això no va agradar ni als militants, ni als partits de dretes, aquests mateixos van convocar moltes manifestacions tot i donar les 8 hores diàries de jornada laboral, i per això a l’any 1936 va haver-hi un cop d’Estat organitzat per Franco i altres comandants de l’exèrcit que va desembocar en una guerra civil on el bàndol sublevat tenia una ideologia política feixista.

En què consisteix el pacte de no intervenció

El Pacte de No Intervenció durant la Guerra Civil Espanyola va ser un acord internacional signat el 28 d’agost de 1936 a Londres. Aquest pacte va ser proposat pel govern britànic i buscava establir una política de no intervenció per part de les potències estrangeres en el conflicte espanyol.

L’objectiu principal del pacte era evitar que la Guerra Civil Espanyola es convertís en un conflicte internacional més ampli. La major part d’europa menys els països com alemanya nazi, italia feixista i portugal salazarista van signar un “pacte de no intervenció”, però sobretot França i regne unit. Aquest pacte tracta en no enviar armes ni suport a Espanya, tancant fins i les fronteres amb Espanya.

Desde l’inici alemanya italia i portugal van fer suport al bàndol sublevat, tot i què tenien en contra a tota europa i a la unió soviètica (URSS) ajudant a la república espanyola en octubre de 1936.

Biografia d’André Marty

André Marty va néixer el 6 de novembre de 1886 a Toulouse, França. Nascut en una família d’esquerres i de comerciant de vi, quan va créixer es va unir al cos marítim de l’exèrcit Francès i es va convertir en oficial mecànic del cuirassat Jean Bart. Aquest vaixell va ser enviat al mar Negre per ajudar al moviment blanc en la guerra civil Russa, va ser elegit diputat en la circumscripció de Seine-et-Oise pel partit comunista Francès.

Va ser encarregat pels internacionals comunistes per l’organització dels reclutes i disposició de les Brigades Internacional després del cop d’estat Espanyol. El van anomenar “el carnisser d’Albacete” pel seu número afusellaments a civils i a Brigadistes desertors als quals els considerava criminals covards davant l’enemic, ell gairebé no va participar en combats bèl·lics. A partir de l’any 1937 va ser qüestionat dins el govern republicà i se li va atribuir un paper a la caiguda de Largo Caballero entre més operacions encobertes. Va abandonar Espanya el 1939, però la seva actuació va continuar sent qüestionada a França.

André Marty no va participar en la Segona Guerra Mundial, però va ser encarregat per Stalin per fer una revolució social després del desembarcament de Normandia, també conegut com el dia D. A causa de la seva posició contrària a la desestalinització a l’URSS després de la mort de Stalin, va provocar la seva pròpia expulsió del partit al PCF.

Finalment, va morir el 23 de novembre de 1956 amb 70 anys a Toulouse (Francia) per causa d’un càncer de pulmó.

Causes

El pacte de no-intervenció es va firmar per les següents raons:

  • La Internacionalització del conflicte, és a dir, que la guerra passes de ser una guerra civil, a una guerra mundial, la qual posteriorment va ocurrir.
  • La intervenció d’altres països, ja que hi havia molta tensió entre democràcies i feixistes.
Conseqüències

Les conseqüències que van haver-hi després de firmar aquest pacte van ser:

  • La pèrdua de subministraments cap als republicans
  • Els republicans perden soldats
    La derrota de la República
Protagonistes
  • França (Léon Blum): Un dels principals protagonistes que van impulsar el pacte de no-intervenció.
  • Regne Unit (Arthur Neville Chamberlain): Primer ministre de Regne Unit, va provocar pressió a França perquè impulsessin el pacte, i així que s’extengues.
  • Alemanya nazi (Adolf Hitler): Principal país feixista el qual firma el pacte de no-intervenció, però al mateix temps trenca aquest pacte, i intervé la seva aviació per així obtinguessin experiència en combat.
  • Itàlia Feixista (Benito Mussolini): País feixista el qual va aportar armament i tropes italianes a la guerra civil pel mateix que Alemanya, obtenir més experiència bèl·lica i tenir més poder polític.

Una aportació de Jule de Diego, Emma Ochavo, Lila Puente, Clàudia Marcús.

Introducció

El feixisme és una ideologia que considera que hi ha una raça/classe social superior, amb dret de manar sobre les altres. El feixisme entén com a positiva la violència; un motor per avançar en la història. Al contrari que altres ideologies, no intenta convèncer l’enemic, sinó eliminar-lo.

Sorgeix, en la majoria dels casos, en època de crisi i desigualtat social, on l’estabilitat dels ciutadans es veu afectada i amb necessitat de recursos inaccessibles. Així doncs, la població s’aferra a qualsevol promesa de futur, per poc ètica que sigui aquesta.

En aquest document es pot trobar una guia i recerca sobre el feixisme italià i el paper que van jugar els Brigadistes en aquest moment històric.

ELS BRIGADISTES INTERNACIONALS:

Els brigadistes internacionals van ser voluntaris provinents de 54 països de tot el del món que van venir per lluitar en la Guerra Civil Espanyola al bàndol de la república, en contra de l’exèrcit del general Franco. Aquest paper tan important que van agafar diverses persones, va sorgir a causa de l’esclat del feixisme en el nostre intrèpid món. Així doncs, el feixisme el podíem detectar en tres països, com podien ser; Itàlia, Alemanya i Espanya. Per aquesta raó, totes les persones reunides van voler vetllar per un món sense desigualtats, sense dictadures ni promeses efímeres. Ells, l’única cosa que demanaven sense cap remordiment, era respecte, però per això va fer falta coratge, valentia i risc, tot sense acceptar cap mena de temor.

Molts brigadistes, de fet tots, van haver de deixar les seves vides, rutines i famílies enrere, tot per lluitar en una guerra que indirectament els hi afectava. Ells, ja no parlaven d’una Guerra Civil, sinó d’una guerra contra el feixisme.

Context
Com es trobava Itàlia en aquells moments?

El feixisme sorgeix després de la Primera Guerra Mundial, com a reacció d’uns certs grups nacionalistes contra la Revolució Bolxevic de 1917 i les lluites sindicals de treballadors obrers i que van protagonitzar en el “Bienni roig”. Tot i això, també és cert que es va endinsar a causa de la crítica respecte a la societat liberal demòcrata, que va sortir malparada d’aquesta impactant guerra.

Tanmateix, la ideologia feixista italiana va originar a Milà el 23 de març de 1919 per una organització política anomenada Fasci Italianidi Combattimento” creada i liderada per Benito Mussolini.

Quan el règim s’instaura, de manera que tot inicia, després de la marxa sobre Roma”, nom donat a l’acte pel qual Benito Mussolini i el Partit Nacional Feixista van arribar a prendre el poder a Itàlia l’octubre de 1922.

La marxa sobre Roma va ser una manifestació armada organitzada amb l’objectiu de fer un cop d’estat per afavorir i aconseguir la presidència de Benito Mussolini del govern Itàlia. El 28 d’octubre de 1922, un grup de milers feixistes es van dirigir a la capital amenaçant amb violència la presa del poder.

L’esdeveniment va acabar el 30 d’octubre, quan el rei Vittorio Emanuele III va encarregar a Mussolini la presidència d’un nou govern.

D’aquesta manera, va començar la violència múltiple que va haver-hi a principis del feixisme italià.  Grups feixistes, ajudats per terratinents i altres membres de la classe mitjana, van encetar diversos enfrontaments amb violència,  rebutjant així les condicions laborals i econòmiques que enfrontava el poble italià. Gran part d’aquests nombrosos atacs, van tenir lloc en la zona nord d’Itàlia. Molts grups diversos es van enfrontar amb altres partits d’esquerra, que donaven suport al socialisme i el comunisme, és a dir, a tots els qui consideraven enemics polítics i a les organitzacions sindicals.

Característiques generals del règim
  • Tot el poder es centrava en Roma.
  • Impulsava el valor de la guerra i de la conquesta pel bé de la nació.
  • L’imperialisme colonial.
  • Ser un règim dictatorial.
  • Oposició a la democràcia i al comunisme.
  • Submissió de l’individu a l’estat. L’estat era dirigit únicament per un líder poderós i infal·lible, “El duce”. Les llibertats individuals desapareixen.
  • Partit únic (feixista) o Liquidació dels enemics polítics, no hi havien eleccions lliures.
  • Culte a la violència, no es pretén convencer a l’enemic, sinó que eliminar-lo a través de la violència física o psíquica. Qualsevol forma d’oposició era durament reprimida.
  • Monopoli dels mitjans de comunicació: La ràdio, la premsa i l’ús de la propaganda eren utilitzats per controlar i manejar a l’opinió pública.
  • Control estatal de l’economia, amb la finalitat d’aconseguir la autosuficiència econòmica del país, la qual cosa s’anomena autarquia.
  • Valors nacionals i desigualtat: es desenvolupa una ideologia que defensa la desigualtat entre els pobles.
  • Glorificació de la guerra i el militarisme, que porten a un nacionalisme feroç i expansionista que exigia la creació d’un imperi colonial per Itàlia.
LA BRIGADISTA, Emma Maria Bronzo

L’Emma Maria Brunsó fou una brigadista italiana nascuda a Torí el dia 9 febrer 1907. Ella era dit ideologia comunista i va participar al “partito comunista Italiano” (PCI). A la tardor de 1934, ja a Paris, van continuar amb les seves activitats clandestines, Osvaldo viatjà a la Unió Soviètica i des d’allà arribà a Espanya. Va venir a Espanya al febrer del 1937 amb la idea d’ajudar a combatre el feixisme. Casada amb un comunista, Osvaldo Negarville, amb qui fuig d’Itàlia pels Alps.

A Espanya li assignen perillosos vols nocturns d’abastament d’armes, sota el nom de “Rosseta”, s’encarregà d’accions delicades pel Comissariat general de les Brigades Internacionals a Albacete i a València, per exemple viatges aeris nocturns a França per assegurar el transport clandestí d’armes per a la República.

Va ser detinguda al tornar a Itàlia, lliberada al 1943, degut a la mort de Mussolini, per tant la caiguda del feixisme.

Tornà a Torí i reprengué els seus compromisos polítics, ara sota el nom de Franca, mentre va durar la lluita a la resistència. Acabada la guerra seguí amb el seu treball polític pel Partit.

Morí a Torí el 21 de novembre de 1987

Com ha afectat actualment i què en pensem?

Com a conclusió, pensem que actualment, aquest fet històric ens ha servit com a societat. Tot i això, és cert que el feixisme segueix entre nosaltres d’una manera o altra, cosa que, naturalment, no està bé. D’altra banda, creiem que els brigadistes són un gran exemple a seguir, van ser els nostres petits superherois, gràcies a ells i, tot i que el feixisme va guanyar, sense aquelles persones la història no estaria escrita d’aquesta manera, no ens adonaríem que hi ha gent que sí que donarien la seva vida per un benefici comú, per la llibertat.

Paraules clau
  • Ideologia: Un conjunt d’idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…).
  • Guerra Civil Espanyola: Conflicte bèl·lic desenvolupat a Espanya des del 18 de juliol de 1936 fins a l’1 d’abril de 1939 entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat o nacional.
  • La república: Un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot.
  • Promeses efímeres: Promeses de molt curta durada.
  • Revolució Bolxevic: Té a veure amb la Revolució Russa de 1917 va culminar amb la instauració del primer règim socialista del món (El projecte socialista marxista).
  • Bienni roig: Va ser una successió d’esdeveniments en els anys de 1919-1920 en la història d’Itàlia, protagonitzada principalment pels consells de fàbrica.
  • Fasci Italianidi Combattimento”: Va ser una organització política feixista italiana creada per Benito Mussolini
  • Cop d’estat: És la pressió i destitució del govern i els poders d’un Estat.​​
  • Terratinents: És aquell qui posseeix terres. S’usa aquest terme en general, però principalment per a referir-se als propietaris de grans extensions de terreny
  • Socialisme: És un conjunt de doctrines en oposició a l’individualisme, que propugnen una reforma radical de l’organització de la societat.
  • Comunisme: És una pràctica social o teoria, que s’ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, tant com pràctiques i filosofies. Aquestes, basen les seves propostes d’organització social en la igualtat absoluta d’oportunitats per a tothom, l’eliminació de les jerarquies i l’apropiació col·lectiva.

Una aportació de Martin Ferrer, Joana Hernández i Jan Mortes

Què és la Segona República Espanyola?

La segona república Espanyola, va ser un règim polític establert entre l’any 1931 i 1939 després de la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII. Va ser un període d’importants canvis polítics, social i cultural.

La segona república es va iniciar el 14 d’abril de 1931, després de les eleccions municipals en les quals es va produir una victòria aclaparadora dels partits republicans i d’esquerra. El rei Alfons XIII va abandonar el país i aleshores es va proclamar la República.

Durant aquest període, es van dur a terme nombroses reformes, com la separació de l’Església i l’Estat, l’aprovació d’una nova Constitució democràtica, el sufragi universal, la reforma agrària, la secularització de l’educació, la descentralització del poder i el reconeixement dels drets de les dones. També es van impulsar polítiques de modernització en àrees com l’educació, la cultura i la justícia.

No obstant això, l’Espanya Republicana també va estar marcada per conflictes i divisions internes. Hi havia forts debats polítics i socials entre diferents faccions, incloent-hi partits polítics de dretes, d’esquerres i d’extrema esquerra. Aquestes divisions van créixer durant la Guerra Civil Espanyola, quan les forces republicanes es van enfrontar a les forces franquistes, dirigides pel general Francisco Franco.

La Guerra Civil va acabar amb la victòria dels franquistes, i Espanya va entrar en una llarga dictadura que duraria fins a la mort de Franco el 1975. Després de la seva mort, es va restaurar la monarquia i es va establir l’actual sistema democràtic a Espanya. Tot i això, l’Espanya Republicana encara és recordada com un període important.

Qui és Juan Miguel de Mora Vaquerizo?

Juan Miguel de Mora Vaquerizo va ser un brigadista mexicà que va venir a la guerra civil Espanyola a lluitar en contra dels nacionalistes.

Quan es va produir el cop d’estat del 36, Juan Miguel tenia 14 anys. Era una època molt polititzada, on tots eren conscients del que suposava el feixisme.

Va aprofitar que un amic venia a recollir la seva família a Espanya i al juliol del 36 es presenta a la seu del JSU a Madrid, que era el Palau de Liria. Va participar en el trasllat dels quadres del Museu del Prado. Però Juan Miguel no estava satisfet amb aquells treballs, ell volia lluitar.

Va decidir allistar-se al V Regiment. Quan va arribar a Espanya, va veure que hi ha guarderies on l’edat d’admissió era de 2 a 14 anys.

Gràcies als seus estudis i a ser llest, va aconseguir treball com a corresponsal de guerra en el diari de l’Aliança Juvenil Antifeixista, i així va poder arribar a la batalla de l’Ebre. No oblida les altres batalles, però aquesta, va ser una batalla que se li va quedar el mal record, per la seva crueltat i el dolor.

La batalla de l’Ebre va ser un conflicte clau durant la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc entre juliol i novembre de 1938, en el qual els republicans van intentar detenir l’exèrcit franquista, però finalment van resultar derrotats, marcant un punt d’inflexió cap a la victòria de Franco.

El setembre del 38, Juan Miguel és ferit i això l’obliga a retirar-se cap a Barcelona. Estant a l’hospital, rep la notícia que ha de marxar. No va poder assistir al comiat de les Brigades Internacionals. No obstant això, i tot i ser conscient de la derrota, decideix allistar-se en una altra unitat.

Després de la guerra, va marxar a França, on és internat al camp de concentració de Saint Cyprien, d’on aconsegueix escapar pocs dies després d’entrar.

Juan de Mora Vaquerizo després d’això va passar una temporada a França però després d’un temps va decidir tornar a Mèxic, on va iniciar la seva carrera com a periodista i a més també va començar a escriure obres literàries.

Juan Miguel de Mora va visitar Espanya convidat per l’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals el 2014. Va lamentar que no quedi res d’aquella Espanya que va conèixer, «l’únic que queda de l’Espanya de la Guerra Civil és la dreta tradicional catòlica».

Des de l’any 1936 fins al 1939 en Juan Miguel de Mora va estar a Espanya, durant aquells anys la Segona República encara seguia en peu, això vol dir que ell en alguna manera té algun tipus de relació.

Una aportació de Lucía Pérez, Luna Belandria, Aitana Maruny, Manuela Costa

Brania Rudina: L’URSS i el Komintern
URSS. Origen i dissolució

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (popularment coneguda com a URSS), va estar una nació federal d’economia socialista creada el 30 de desembre de 1922, després que durant la Revolució d’Octubre (liderada per Vladímir Lenin, un líder comunista i revolucionari rus) s’enderroqués el govern provisional format rere l’abdicació (i posterior execució) dels Tsars. Tot i això, no va ser fins 2 anys després, el febrer de 1924 quan les altres potències: Gran Bretanya, França i Itàlia, van reconèixer a l’URSS com a nació.

Aquell mateix any, el 21 de gener del 2024 mor Lenin, el primer líder de l’URSS. Davant la falta d’un líder, tal com Lenin havia previst amb anterioritat, aquesta posició es disputaria entre Trotski (un revolucionari rus partidari de la revolució permanent i l’expansió del socialisme a la Xina i Europa) i Stalin (un dictador qui finalment acabaria succeint a Lenin, i que considerava que el socialisme era millor en un sol país). Un cop Stalin va succeir a Lenin, aquest va governar el país amb “mà de ferro”.

D’altra banda, durant el mandat de Stalin va prendre lloc la Guerra Civil Espanyola, conflicte bèl·lic en el qual Stalin, tot haver deixat clar amb anterioritat que no tenia gens d’interès per a guanyar un aliat tan llunyà, va decidir recolzar el govern de la República per por que els seus enemics, Alamània i Itàlia, guanyessin un aliat. D’aquesta manera, l’URSS va enviar al govern de la República un total de 648 avions, 772 aviadors, 350 tancs i 351 tanquistes, 77 mariners, 204 traductors, 100 artillers, 330 assessors militars, així com al voltant de 200 consellers militars.

En els seus inicis, L’URSS estava formada únicament per 4 repúbliques socialistes soviètiques (Rússia, Transcaucàsia, Ucraïna i Bielorússia), però amb el pas dels anys aquesta xifra va anar incrementant fins a arribar a les 15. L’URSS estava situada a Euràsia i ocupava els territoris de Rússia i les 15 repúbliques que conformaven la nació.

Des del mateix moment de la seva creació l’URSS va tenir com a principal objectiu reestructurar la política i economia del país (ja que fins aquell moment Rússia havia estat dels països més endarrerits del món), aconseguint diversos drets i llibertats noves per a la seva població (drets educatius, igualtat de drets independentment del gènere o la seva ètnia…). A més, la nació s’organitzava en “soviets”, és a dir, assemblees o concilis obrers i pagesos que havien servit de base organitzativa a la Revolució Russa en contra del tsarisme.

Finalment, el 25 de desembre del 1991 l’URSS va caure de manera oficial, rere que entre el 19 i el 21 d’agost del 1991 es produís un intent de cop d’estat en contra del govern de Gorbatxov.

Els personatges més significatius de l’URSS van ser:

Lenin. Vladimir Ilich Ulianov Lenin (1870-1924) Va ser un polític, filòsof, revolucionari i líder comunista. En el 1912 va fundar el Partit Comunista de la Unió Soviètica i va dirigir la revolució bolchevique y en 1917 va ser nomenat president del Consell de Comissaris del Poble, convertint-se en el primer i màxim dirigent de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) en 1922.

Stalin. Yosif Vissarionovič Stali (1878-1953) va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort. Després de la mort de Lenin el 1924, va ser el màxim dirigent de l’URSS. Durant la Guerra Civil que va seguir a la revolució, Stalin va ser un dels principals comandants de l’Exèrcit Roig dels bolxevics, que lluitaven contra els contraris a la revolució. Stalin no tolerava cap mena d’oposició al seu govern i va ordenar perseguir i assassinar a qualsevol que s’atrevís a dissentir la seva manera d’actuar.

León Trotsky. Polític i revolucionari rus d’origen jueu, va ser una de les peces clau de la Revolució d’Octubre, i durant la Guerra Civil va ocupar el càrrec de Comissari d’assumptes militars en el govern comunista. Va ser ell mateix qui va negociar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial i posteriorment va liderar l’oposició d’esquerra en la Unió Soviètica, havent d’exiliar-se a Mèxic, on va ser assassinat per espies soviètics al servei de Stalin.

KOMINTERN i Les Brigades Internacionals

La Komintern, també coneguda com a Internacional Comunista o III Internacional, va ser fundada el 1919 per Lenin i el Partit Comunista de Rússia, amb l’objectiu d’extendre la revolució pel món, oposar-se al capitalisme i instaurar la Dictadura del Proletariat. Es va oposar al socialisme reformista.

La Komintern o el Comitè Executiu de l’Internacional Comunista, tenia una influència significativa en la direcció política de les Brigades Internacionals durant la seva existència. Les Brigades Internacionals van ser formacions militars compostes per voluntaris estrangers que van combatre en el costat de la República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). A través del Partit Comunista d’Espanya, que era membre del Comintern, aquesta organització exercia una influència directa en les Brigades Internacionals. El Comintern jugava un paper clau en l’organització, el finançament i el reclutament dels voluntaris per a les Brigades Internacionals. També proporcionava orientació política i militar als comandaments i a les unitats de les Brigades. Les directrius del Comintern influïen en les decisions estratègiques, tàctiques i ideològiques de les Brigades, i buscaven garantir que les seves accions estiguessin alineades amb els objectius del comunisme internacional.

No obstant això, cal destacar que les Brigades Internacionals no eren subordinades directament al Comintern. Conservaven una certa autonomia en la presa de decisions militars, encara que estaven subjectes a l’autoritat política i l’orientació ideològica del Comintern i dels partits comunistes relacionats.

La Komintern va celebrar un total de 7 congressos mundials. En un principi es celebraven de forma anual, però posteriorment es van anar esplaiant més en el temps. Els congressos es van celebrar en aquests anys:

  • 1r congrés: 1919
  • 2n congrés: 1920
  • 3r congrés: 1921
  • 4t congrés: 1922
  • 5è congrés: 1924
  • 6è congrés: 1928
  • 7è congrés: 1935

 

La dissolució de la Internacional Comunista es va produir després de la conferència de Teheran, el 15 de maig de 1943, quan el President del Comitè Executiu de la Internacional Comunista va decidir eliminar-lo. Una anys després, el 1947, va ser creada la Kominform, la substitució de la Komintern, que va ser dissolta el 1956.

Període d’entreguerres

El període d’Entre guerres és el temps que transcurreix entre el final de la I Guerra Mundial (1918) i l’inici de la II Guerra Mundial (1939).

Dates rellevants

  • 1918 Finalitza la Primera Guerra. El dia 1 de novembre de 1918, va finalitzar la que fins al moment va ser la guerra més devastadora de la humanitat, un conflicte que seria una fase prèvia d’un que, anys més tard tindria unes conseqüències molt pitjors.
  • 1919 Mussolini funda el Partit. En març de 1919 en ça ciutat de Milà, a Benito Mussolini va fundar l’organització “FASCIO DI COMBATTIMENTO” la qual es va proposar combatre el desordre social i parar a la política d’esquerres. Aquesta organització es convertiria en el Partit Feixista Italià.
  • 1920 Hitler funda el Partit Nacionalsocialista. El Partit Nacional Socialista Obrer Alemany (NSDAP) va ser un partit polític alemany d’extrema dreta fundat el 1920 després de la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial. Va ser dirigit per Adolf Hitler de 1921 a 1945. El partit va prometre que defensaria els valors culturals alemanys contra les influències jueu-cosmopolites.
  • 1922 Benito Mussolini, primer ministre d’Itàlia. Mussolini, cap del moviment feixista Italià, va ser el primer ministre d’Itàlia des de 1922 fins que va ser remogut el juliol de 1943.
  • 1929 Caiguda de la Borsa de Nova Crisi econòmica mundial. El 24 d’octubre de 1929 va rebre el nom de “dijous negre”. Aquell dia la bossa de New York, el major mercat de valors del món, es va enfonsar i provocar la ruïna de milers d’inversions, les quals van provocar una crisi que es va estendre a la major crisi del segle
  • 1933 Adolf Hitler arriba al poder a Alemanya. El 30 de gener de 1933, el president Paul von Hindenburg va nomenar a Hitler canceller d’Alemanya. Deu anys enrere, Hitler havia intentat accedir al govern a través d’un cop d’estat, encara que aquest va fracassar, i el van enviar a presó. Després de ser nomenat canceller, va començar la transacció cap a un règim totalitari, el qual es va intensificar després de la mort del president el 1934.
  • 1935 Conquesta italiana d’Abissínia. El 3 d’octubre del 1935, sense prèvia declaració de guerra, l’exèrcit italià va penetrar a Abissínia, comptant amb l’oposició del Regne Unit, la tebiesa de França i el suport total d’Alemanya. L’emperador Haile Selassie va intentar oposar-se als invasors.
  • 1938 Alemanya s’annexa Àustria. De l’11 al 13 de març de 1938, Alemanya nazi es va annexar Àustria. Aquest fet es coneix com l’Anschluss. L’Anschluss va ser el primer acte d’agressió i d’expansió territorial del règim alemany L’Anschluss va ser molt ben rebuda, tant a Alemanya com a Àustria.
  • 1939 Esclata la Segona Guerra Mundial. Alemanya va envair Polònia l’1 de setembre de 1939 i així va iniciar la Segona Guerra Mundial. Hitler estava convençut que les democràcies occidentals no actuarien però Gran Bretanya i França van reaccionar.
Brigadistes de la URSS
Brania Rudina Pedanova

Brania va néixer el 26/6/1902 a Riga, actualment Letònia, tot i que abans formava part de l’URSS. Ella era jueva i comunista. Va estudiar medicina a les facultats de Berlín i Viena, entre 1922 i 1927, i després de graduar-se va continuar vivint a Berlín i es va unir al KPD Partit Comunista alemany l’any 1931.

A principis de 1935, va anar a treballar com a metge a Moscou i va estudiar a l’escola de Lenin. Com que estava molt ben considerada i era propensa al Komentiern, va ascendir ràpidament, i fins i tot va obtenir la Medalla Stakhanovite.

El 1936 va tornar a Belgrad, on la van empresonar per comunista, i mentre ella era a la presó, el seu marit (que era alemany) i la seva germana van marxar a Espanya unint-se a les

Brigades Internacionals. Brania va ser alliberada el gener del 1938, i, seguint els passos de la seva germana i marit, va arribar a Albacete el 4 de febrer d’aquell mateix any. Com que parlava fluidament letó, rus, alemany, serbi, francès i castellà era considerada una metge molt valuosa.

Va servir al 51è batalló de la Brigada XIII, on ràpidament va ser ascendida al grau de tinent i directora de l’Hospital de Vilanueva de la Jara. Pocs mesos després també va ser nomenada cap de l’Hospital d’Aragó, i va ser promoguda a capità metge.

El 1939 va fugir a Moscou, i quan va esclatar la Segona Guerra Mundial es va unir al Servei Sanitari de l’Exèrcit Roig. Va arribar a administrar diversos hospitals. El 1945, quan va acabar la Guerra, va tornar a Riga per retrobar-se amb la seva germana, i va continuar treballant com a metge.

Va morir a la seva ciutat natal el 9 de novembre del 1973, i va ser enterrada a un cementiri jueu. Es diu que segurament va ser la dona letona que va obtenir un grau més elevat a l’exèrcit de la República espanyola.

Quants brigadistes de l’URSS van venir a Espanya.

Actualment, tenim constància que al voltant de 2.000 brigadistes soviètics van venir fins a Espanya per a socórrer el govern de la República Espanyola. Entre ells s’hi troben 772 pilots militars, 351 operadors de carros de combat, 100 artillers, 77 mariners, 222 consellers d’armes, 339 assessors tècnics i 204 traductors.

Una aportació de Marc Pesquera i Lucas Alarcon

Història d’Oliver Law:

Oliver Law va ser un combatent i líder militar afroamericà durant la Guerra Civil Espanyola. Law va participar en la guerra com a part de les Brigades Internacionals.

Context de la guerra:

La Guerra Civil Espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l’1 d’abril de 1939. Les tensions que s’havien acumulat al llarg dels anys, polaritzades entre forces de dreta i esquerra, van esclatar violentament el juliol de 1936. Oposició de dretes al govern d’esquerres del Front Popular, escollit el febrer del mateix any.

La Guerra Civil espanyola no va ser només una guerra local. Té una gran importància internacional. En el context en què se situa, el període d’entreguerres, hi havia tres tipus principals d’estats a Europa: les democràcies liberals, les democràcies de masses (comunisme) i el feixisme. El que discuteix Espanya forma part d’aquesta lluita ideològica. Els nacionalistes volien un règim feixista (que aleshores s’estava expandint per Europa), mentre que els republicans volien mantenir una democràcia liberal, i els més radicals, fins i tot, volien implantar el comunisme. Per tant, els tres models polítics de l’època van tenir un paper decisiu en la guerra espanyola. Per això no va deixar indiferent a ningú. Alguns van arribar a Espanya sense dubtar a lluitar, defensant la democràcia o el feixisme;  com van fer els brigadistes internacionals que van ser un grup on es va fer comandant el personatge històric del que parlarem en aquesta recerca. [1]

Law es va unir a la XV Brigada Internacional i va participar en diverses batalles clau durant la guerra. Algunes de les batalles en les quals se sap que va estar involucrat inclouen: [5]

  1. Batalla del Jarama (febrer de 1937): Va ser una de les primeres grans batalles de la guerra. Law va lluitar en aquesta batalla en la qual les Brigades Internacionals van intentar aturar l’avanç de les tropes franquistes cap a Madrid. Aquesta gran batalla va resultar en una victòria estratègica del bàndol nacionalista que va comptar amb l’ajuda del regne Itàlia. [3]
  2. Batalla de Brunete (juliol de 1937): Law també va participar en aquesta batalla, en la qual les forces republicanes van llançar una ofensiva per intentar trencar el front i alleujar la pressió sobre Madrid. Aquesta va ser una de las guerres mes sang rient es i doloroses de la guerra, el bàndol va patir 17.000 baixes sumant la del Oliver Law. [4]

  3. Batalla de Belchite (agost-setembre de 1937): Law va estar present en aquesta batalla, que va ser part de l’ofensiva republicana per intentar capturar la ciutat de Saragossa. La batalla va resultar en una de les poques victòries tàctiques republicanes. Van patir la baixa de fins a 2.800 morts i fins a 6.000 ferits, el que la fa una de les guerres més favorables. [2]

Oliver Law va ser el primer afroamericà a convertir-se en comandant d’una unitat militar integrada a les Brigades Internacionals.

Mort: Durant la Batalla de Brunete, Law va resultar greument ferit i va morir el 9 de juliol de 1937.  Law, comandant de la XV Brigada Internacional, va ser alcançat per una bala i va morir a causa de les seves ferides el 9 de juliol de 1937. La Batalla de Brunete va ser una jugada republicana que va tenir lloc a prop de Madrid, i va ser un intent de trencar el front enemic i alleujar la pressió sobre la capital espanyola. La mort d’Oliver Law va ser un greu cop per a les Brigades Internacionals, ja que va ser el primer afroamericà a convertir-se en comandant d’una unitat militar en aquesta organització. [6]

Símbol i icona de les BI: La seva mort va ser lamentada pels seus camarades i va convertir Law en un símbol de la lluita antifeixista i els drets civils.

Una aportació d’Ifra Naveed, Laia Hernández i Alison Camacho.

Biografia

Stephan Hermlin, nascut Rudolf Leder, va ser un escriptor i poeta alemany. Va néixer el 13 d’abril de 1915 a Chemnitz, Alemanya, i va morir el 10 d’abril de 1997 a Berlín. Hermlin provenia d’una família jueva i va experimentar dificultats a causa del règim nazi d’Alemanya. Va haver de fugir el 1936 per escapar de les persecucions i es va integrar a les Brigades Internacionals, concretament a la 35a Divisió internacional, dins del servei de Sanitat de les Brigades.

Durant la Segona Guerra Mundial, Hermlin va lluitar contra els nazis i va aconseguir sobreviure. Després de la guerra, es va traslladar a Alemanya Oriental, on es va convertir en un escriptor reconegut i va rebre diversos premis pel seu treball.

El Nacionalsocialisme Alemany:

El nacionalsocialisme alemany, conegut com a nazisme, és una ideologia política que va sorgir a Alemanya al començament del segle XX. Va ser promoguda pel Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), liderat per Adolf Hitler. Aquest moviment combinava el nacionalisme amb el socialisme i va establir un règim totalitari des del 1933 fins al 1945.

El nazisme es va originar en la situació política i econòmica de postguerra a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. Amb un país devastat i en crisi, Adolf Hitler va aconseguir guanyar popularitat amb el seu discurs nacionalista i antisemita, que va atraure les masses descontentes.

Les principals característiques del nazisme inclouen el supremacisme racial, la creença en la superioritat de la raça ària, l’antisemitisme, l’odi als grups considerats «no alemanys», la glorificació de l’Estat i un lideratge autoritari. El nazisme també defensava una economia centralitzada amb control estatal sobre diversos sectors i recursos.

L’ascens de Hitler al poder com a canceller el 1933 i la seva posterior dictadura van marcar el punt culminant de l’història del nazisme alemany. Durant aquest règim, es van aplicar polítiques discriminatòries i repressives contra grups com jueus, comunistes, gitanos, homosexuals i altres. Aquestes polítiques van conduir a l’Holocaust, un genocidi massiu en què milions de persones van ser assassinades en camps de concentració i d’extermini.

Obres de Stephan Hermlin:

Les obres de Stephan Hermlin abasten diversos gèneres literaris. Va escriure contes sobre resistents antifeixistes, destacant la seva voluntat de mostrar allò que els unia en la seva lluita. Algunes de les seves obres importants són «Der Leutnant Yorck von Wartenburg» (El tinent Yorck von Wartenburg), «Die Zeit der Einsamkeit» (El temps de la solitud) i «Die Zeit der Gemeinsamkeit» (El temps de la companyia), així com altres narracions en prosa.

Una de les seves narraciones destacades és «Die Kommandeuse» (La comandanta), la qual va rebre grans crítiques a les dues parts del país. Aquesta obra compara els esdeveniments ocorreguts durant el règim nazi amb els esdeveniments del 17 de juny de 1953 a l’antiga RDA.

Les obres de Stephan Hermlin reflexionen sobre temes com la guerra, el totalitarisme i la persecució dels jueus. Adopta un enfocament anticapitalista i defensa valors com la llibertat, la justícia i la tolerància en les seves obres literàries.

EL PROCESO DE TRABAJO

El proyecto del paso de las Brigadas Internacionales por Barcelona ha sido fruto de dos motivos que estaban en nuestra lista de prioridades y que, de algún modo, han precipitado y han condicionado su realización. Por un lado, queríamos llevar el proyecto Brigadistes a Barcelona, como vecinos de la ciudad teníamos un deseo de que el proyecto pasara por la ciudad como lo hicieron las Brigadas, y, por otro, desde Murs de Bitàcola teníamos la voluntad de empezar a profundizar en la vertiente pedagógica en colaboración con la comunidad docente.. En cuanto al primer punto, durante mucho tiempo hemos estado explorando, en colaboración con la Amical de les Brigades, posibles ubicaciones donde llevar a cabo un mural. Debido a la complejidad de la ciudad y que los lugares y escenarios donde estuvieron las brigadas internacionales eran muy complicados de conseguir la posibilidad de intervenir, optamos por un escenario que, sin que fuera muy significativo de este paso de los brigadistas o hubiera una imagen, sí que fuese coherente. Por eso hemos elegido una ubicación junto a la Estación de Francia, casi como si fuera una continuación del mural de la Espluga del Francolí, ya que sigue el recorrido que siguieron los brigadistas en su retirada. Conocedores de que el acto que estábamos ilustrando se realizó prácticamente en paseo de Gràcia con la avenida Diagonal, y sabiendo que allí nos era prácticamente imposible llevar a cabo esta intervención, acabamos optando por esta ubicación que si bien no nos parecía excesivamente estricta en términos históricos, tampoco nos parecía incoherente. Ha sido largo y difícil obtener los permisos y terminar de concretar esta intervención. Además, es un proyecto que nace de la motivación personal y no de ningún encargo. Por lo tanto, hemos emprendido el proyecto más bien como un acto de militancia, no hemos tenido financiación hasta que el Observatorio Europeo de la Memoria finalmente nos ha dado el apoyo y los recursos necesarios para llevarlo a cabo.

Paralelamente, el tema de trabajar con el instituto Quatre Cantons también nos hacía especial ilusión. Se ha dado la coyuntura perfecta y hemos tenido que aprovechar la oportunidad de realizar este curso, lo que nos ha hecho tener un calendario muy ajustado y con poco margen, lo que nos ha supuesto un nivel de estrés elevado. Sin embargo, ha sido una gran intervención y una gran colaboración que estamos seguros de que nos permitirá profundizar más en próximos proyectos de educación y tener este primer proyecto como prueba piloto en este tipo de colaboraciones, que seguro que podremos ir repitiendo y mejorando.

En cuanto a la composición y las imágenes que hemos seleccionado, también fruto del primer proyecto en Espluga del Francolí que tuvimos acceso a todo el archivo fotográfico de Henry Buckley. Nos parecía que era casi una cuestión de justicia poética trabajar con las imágenes de este periodista y merecía la pena hacerlo en este proyecto en Barcelona. Esto nos ha condicionado a la hora de ejecutar las obras, ya que alguna de las fotografías, como el del desfile de los brigadistas por las calles de la ciudad condal, tenía una muy baja resolución. Es por ello que hemos optado por convertir este mural en un díptico, en el que hemos querido incorporar no solo imágenes de los brigadistas propiamente, sino también otra fotografía más artística y de mayor calidad que da importancia a los vecinos y vecinas de Barcelona que asistieron a esta despedida para rendir homenaje a los brigadistas.. Como ambas imágenes, a pesar de ser del propio autor, tienen cualidades muy distintas, hemos intentado que el resultado final quede más o menos compensado. A la hora de elegir los colores hemos optado por intervenir lo mínimo en la obra original de referencia, y por eso hemos pintado con una escalera de grises, a la que solo hemos añadido una tonalidad ocre a algunos de los colores más claros para enriquecer un poco; pero siempre intentando respetar y ser lo más fieles posible a las fotografías originales.

Ha sido un proyecto en una zona muy singular de Barcelona, hemos convivido con grupos de turistas que, como si fuéramos un punto de atención turístico, nos preguntaban cosas constantemente al pasar: dónde está la playa, dónde puedo ver un edificio de Gaudí… En una dimensión totalmente diferente, también hemos hecho contacto con el alumnado de la escuela que está junto al lugar donde estábamos pintando y ha sido bonito porque finalmente han venido a visitarnos y ver cómo estábamos trabajando. Es magnífico encontrar maestros que están atentos a lo que ocurre a su alrededor y aprovechan para llevarlo a o, en este caso, sacar el aula a la calle. Finalmente, también hemos podido constatar lo necesario que es este proyecto: hemos podido contar con los dedos de una mano las personas que, de entre toda la gente de la calle que se acercaba a comentar el mural, reconocían el episodio y la temática que estábamos ilustrando; mientras que el resto solo veía una reproducción de una fotografía antigua. Esperamos que con el código QR que da acceso a todo el material que hemos elaborado, esta intervención pase a ser únicamente artística a ojos de la gente y permita divulgar este episodio, porque nos ha quedado patentes que sigue siendo un gran desconocido por la ciudadanía. Todo esto justo después de unas elecciones que han dejado un territorio político en la ciudad y en todo el estado con cambios muy significativos y con un viraje a la derecha indiscutible que nos ha alentado y nos ha reafirmado en la certeza de que este proyecto es más importante que nunca.

More
articles