CONTEXT HISTÒRIC
Una col·laboració amb Àlex Rebollo
Un home amb mocador al coll, un diari en italià doblegat sota l’aixella i el puny dret sobre la templa, sembla cantar i mira amunt. Pràcticament, podria dir-se que mira al cel. Qui era? Era italià i el diari que duu un exemplar de Il Legionario, un dels periòdics que editaven els combatents italians a Espanya? Qui ho sap…
La fotografia –convertida en una icona– la va fer, l’octubre de 1938, l’insigne fotògraf i reporter de guerra Endre Ernő Friedmann, més conegut com a Robert Capa. Ell mateix va catalogar-la, conjuntament amb moltes altres del mateix moment, amb el títol “Montblanch, near Barcelona”. Un títol que ha portat molts maldecaps als historiadors durant anys, perquè ni Montblanc està a prop (near) de Barcelona ni el que hi surt s’assembla a la capital de la Conca de Barberà. De fet, un dels principals problemes per localitzar les fotos, era que gairebé no sortien elements arquitectònics o de paisatge que permetessin identificar el lloc precís. Capa va centrar-se en retrats de primer pla i detall, capturant la transcendència del moment a través dels semblants dels seus participants. Un encert perquè les fotografies aconsegueixen transmetre la vivacitat i l’emoció dels protagonistes alhora que interpel·len directament a l’espectador, que hi empatitza.
A principis dels anys 2000, l’investigador Nil Thraby va aconseguir esclarir en quin lloc precís van fer-se les famoses fotos de Capa. Es tractava de l’acte de comiat de les Brigades Internacionals que va celebrar-se el dimarts 25 d’octubre de 1938 al pati porticat de l’hotel balneari Vil·la Engràcia de Les Masies, al municipi de l’Espluga de Francolí; avui transformat en alberg de la Xanascat, la xarxa jove d’albergs de Catalunya.
La tardor del 1936, pocs mesos després que el cop d’estat fallit contra el govern democràtic de la II República derivés en la Guerra Civil Espanyola, el govern de Largo Caballero donava llum verda a la creació de les Brigades Internacionals per agrupar als combatents voluntaris que feia setmanes que arribaven a Espanya entenent que la lluita espanyola era també la lluita mundial per fer front al feixisme. Tot i que és complicat establir dades exactes sobre quants voluntaris van formar les Brigades Internacionals, la majoria d’autors apunten que van ser al voltant de 35.000 homes i dones provinents de 54 països diferents i al llarg de tot el període entre la creació el 1936 i la dissolució l’octubre de 1938. I, desgraciadament, una bona part d’aquests voluntaris van deixar-hi la vida lluitant en favor de la llibertat.
Finalment, però, el 21 de setembre de 1938 –amb la crucial Batalla de l’Ebre en marxa– el president del Consell de Ministres, Juan Negrín anunciava davant la Societat de Nacions la retirada dels combatents estrangers, el que suposava l’inici del final de les Brigades Internacionals. L’acció buscava que l’altre bàndol fes el mateix i que els sollevats deixessin de rebre l’ajuda de l’Alemanya nazi, la Itàlia feixista i el Portugal del dictador Salazar així com que s’obrís la frontera amb França per poder rebre suport exterior. Dues coses que no van succeir.
Tanmateix, a finals d’octubre del 38 s’iniciava la retirada de les Brigades Internacionals. Gairebé en tots els pobles on hi havia brigadistes se’ls va brindar un comiat en uns dies on els adeus van anar-se succeint fins a arribar al multitudinari homenatge del 28 d’octubre a Barcelona. Un dels més rellevants, però, va ser el comiat de Les Masies del 25 d’octubre de 1938.
A 800 metres del Monestir de Poblet, aquest nucli turístic es va crear a finals del segle XIX al voltant de les aigües medicinals i un entorn natural espectacular, per allotjar famílies de la burgesia catalana que hi passaven les vacances. També nenes sense recursos gràcies a les colònies organitzades per l’Ajuntament de Barcelona als anys trenta i durant tot el conflicte bèl·lic les seves construccions –requisades als seus propietaris– van acollir refugiats, soldats i un hospital de sang. A poc més de 30 quilòmetres del front, l’octubre del 38, va ser un dels punts on van anar reagrupant-se els brigadistes per emprendre camí cap a Barcelona i el retorn a casa. Centenars de brigadistes com els del Batalló Lincoln que amb el tren van arribar a l’Espluga des de Marçà el mateix matí del 25 d’octubre. Amb ells, i d’aquí la importància de l’acte de Les Masies, també van assistir bona part dels comandaments de l’Estat Major de l’exèrcit republicà com Vicente Rojo, Juan Modesto o Enrique Líster; dirigents destacats dins les Brigades com André Marty i Luigi Longo i membres del govern com el mateix president, Juan Negrín. Sense oblidar a tot de periodistes i fotoperiodistes com Herbert Matthews del New York Times, Pau-Lluís Torrents del Comissariat de propaganda de la Generalitat, Jean Moral del Paris-Soir, el ja citat Robert Capa, el que seria després el seu soci David Seymour o el corresponsal del Daily Telegraph, Henry Buckley. Gràcies a ells i la seva feina, conservem el testimoni gràfic d’aquell dia en què va haver-hi parlaments, música, ball i emocions a flor de pell. En l’apartat de discursos, sens dubte s’ha de destacar el del doctor Negrín, ja que a tall d’agraïment va llençar la promesa als brigadistes d’obtenir la nacionalitat espanyola un cop acabada la guerra. Una promesa, però, que no va complir-se fins 57 anys més tard, quan un Reial decret aprovat el 1996 va oferir la nacionalitat espanyola voluntària als exbrigadistes a condició que renunciessin a la pròpia. Requisit eliminat en la Llei de Memòria Històrica de 2007 i en l’actual de Memòria Democràtica de 2022.
Acabat l’acte, els esperava l’ovació i el reconeixement pels carrers de Barcelona tres dies després. Però sobretot, molts quilòmetres per endavant i per desgràcia, una tornada a casa que no va ser gens plàcida. Molts van veure’s en camps de presoners francesos com tants altres refugiats espanyols. I encara altres, malgrat l’esgotament, van haver de continuar lluitant contra el feixisme i la barbàrie en la II Guerra Mundial.
Cal, doncs, no deixar que l’oblit estengui les seves ales sobre aquests voluntaris i voluntàries per la llibertat i que el seu sacrifici pervisqui sobre una placa de vidre en forma de fotografia, sobre una paret en forma de mural, però per sobre de tot en la nostra memòria i la dels que vindran. Els hi devem.
Àlex Rebollo Sánchez és historiador i museòleg. Actualment, sobreviu a la precarietat combinant el treball com a autònom en el sector cultural amb la docència a la Universitat de Barcelona.
Cronologia de la commemoració del comiat
Des del descobriment de la ubicació del comiat de les Brigades Internacionals fins a la restauració de la memòria històrica.
L’octubre de l’any 2003, Nil Thraby, estudiós de la vida de la fotògrafa Gerda Taro —companya del també fotògraf Robert Capa— , descobreix la localització correcta del comiat de les Brigades Internacionals:
“Recentment vaig ensopegar, investigant per a una novel·la, amb una sèrie de fotografies del famós fotògraf de guerra Robert Capa (1913-1954) amb títol “Montblanc, a prop de Barcelona”. La meva sorpresa va ser més gran quan vaig llegir paral·lelament a l’excel·lent biografia escrita per Richard Whelan, que Capa es va desplaçar el dia 25 d’octubre de 1938 a Montblanc per fotografiar un comiat de les Brigades Internacionals. Com visc a l’esmentat poble “prop de Barcelona”, es va despertar immediatament el meu interès. Mig any més tard i, dit sigui de pas, per una mera casualitat de la vida vaig trobar el lloc on es van fer aquelles fotos. Juntament amb les fotos i el lloc vaig descobrir un dels darrers capítols de la Guerra Civil.”
A partir d’això, l’associació No jubilem la memòria organitza un acte en aquell mateix lloc en commemoració del 65è aniversari del comiat de les Brigades a les Masies. A l’acte hi participen, entre altres, el brigadista Milton Wolf, els historiadors Paul Preston i Gabriel Jackson; així com Oriol Grau, Dan Bessie i Andreu Mayayo. S’inaugura l’exposició “Els últims quinze dies de les Brigades Internacionals” amb fotografies inèdites i el Museu de la Vida Rural reprodueix les pancartes que hi havia penjades al pati en l’acte original.
Aquell mateix mes, l’Ajuntament de L’Espluga de Francolí instal·la una placa de metacrilat al pati de l’alberg on es van allotjar els Brigadistes.
L’agost de 2005, el Museu de la vida Rural presenta el projecte museogràfic Exposició permanent interpretativa del comiat de les BBII a l’Espluga de Francolí; un projecte que malgrat la bona sintonia entre els diferents agents i entitats que ho havien de portar a terme, quedà en via morta. Finalment, és el novembre de 2015 quan s’inaugura l’exposició permanent commemorativa de les BBII, creada per l’Assumpta Benaiges, directora del Camp d’Aprenentatge dels Monestirs del Cister.
L’octubre de 2011, Terre de Fraternité, liderat pel Sr. Guy Saurat, de nacionalitat francesa, organitza una visita a l’Alberg per part d’antics brigadistes, famílies, amics, estudiosos i entitats de 8 països diferents. Després de la visita a l’alberg visiten l’MVR.
Paral·lelament, durant els cursos 2012-2013 i 2013-2014 el Camp d’Aprenentatge dissenya i implementa una activitat educativa.
El gener de 2018, Memorial Democràtic organitza l’acte commemoratiu del 80è aniversari del traspàs d’armes i banderes de les Brigades Internacionals al Govern de la República. Presideix l’acte l’actual consellera de Justícia Ester Capella. Assisteixen entre d’altres, representants de l’Associacione Italiana, Combattenti Volontari, Associació Catalana, Expressos Polítics del Franquisme, Amical de les Brigades Internacionals. S’instal·la una peanya commemorativa a l’entrada de l’Alberg.
El 22 de febrer de 2021, l’Ajuntament rep la primera convocatòria de Memorial Democràtic, per reactivar els espais de la Xarxa d’Espais de Memòria, amb les CoP, les Comunitats Obertes de Pràctiques de Memorial Democràtic. Durant la primavera d’aquest any, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí impulsa un seguit de trobades per a reactivar l’espai de memòria dins de la xarxa d’espais de memòria de Memorial Democràtic.
Dos anys després, el febrer de 2023, l’artista Roc Blackblock executa un mural a la façana de l’alberg, amb la reproducció d’una fotografia feta pel fotògraf Robert Capa el mateix dia del comiat de les BBII.
Turisme de l'Espluga de Francolí
EL PROCÉS DE TREBALL
D’ençà que ens vam plantejar i vam tenir l’oportunitat de començar a treballar a l’espluga amb el projecte de fer un mural a l’actual alberg de l’espluga, el nostre punt de partida va ser visibilitzar des de fora de l’edifici el que havia succeït portes endins: el comiat de les brigades. El motiu és que nosaltres mateixos hi havíem passat pel davant i havíem detectat que es tracta d’una zona amb una carretera molt transitada, però tots els indicadors de memòria (un faristol, una placa de l’ajuntament…) només es veuen a peu pla, sent davant mateix. És per això que ens semblava que era important que des de la distància s’identifiqués aquest episodi, ja que era la manera de visibilitzar-lo. Per tant, a l’hora de valorar en quina paret ens semblava més adient realitzar la intervenció, vam escollir la que era més visible des de la carretera que passa pel costat.
A l’hora de plantejar quina imatge il·lustrar i de quina manera inserir-la en la paret, també vam plantejar com un requisit indispensable ser respectuosos amb l’edifici, conscients que seria una intervenció significativa, amb un fort impacte visual. La nostra idea era integrar la imatge i que tingués una certa concordança amb la façana, i la manera que ens va semblar més adient de fer això va ser utilitzant una gamma de colors que fos pròpia de l’edifici. En aquest sentit, per tant, hem treballat amb un projecte de mitges tintes: el color original de la paret és el to mitjà de la nostra paleta cromàtica. Per completar l’escala, vam escollir un color més fosc, però de la mateixa gamma; mentre que tots els colors més clars els hem creat a partir de la barreja del color original de la paret amb el color del marc de les finestres i les cantoneres de l’edifici, un color entre crema i blanc trencat, de manera que el conjunt quedava harmonitzat i integrat amb la façana, que ens permetia treballar amb una escala monocromàtica adient per l’edifici.
A l’hora d’escollir la imatge també ens hem topat amb diversos problemes: el primer va ser quina de les imatges triar. Teníem la generositat de comptar amb l’arxiu fotogràfic de Henry Bakley, cedit per la seva família, unes imatges d’un valor històric incalculable i molt interessants, però que fotogràficament tenien molt poca resolució, per la qual cosa ens va semblar que, deguda la seva complexitat en la composició, requeririen que l’espectador s’ubiqués en un punt molt concret per tal de poder copsar el conjunt. Com també érem coneixedors de les mítiques històries de Robert Capa i la bonica història de com es va descobrir la seva localització, l’actual Alberg de Joventut, vam començar a treballar amb la possibilitat de reproduir una d’aquestes imatges. Finalment, després de consensuar-ho amb tots els actors que han format part d’aquest procés —l’Alberg, l’Ajuntament, el Camp d’Aprenentatge…— vam prendre la determinació de treballar amb aquesta fotografia, que ens semblava una de les imatges més icòniques de Capa de la Guerra Civil, que a l’hora encaixava perfectament amb els paràmetres de Murs de Bitàcola, de pintar les imatges allà on han passat, i per tant ens semblava que era una oportunitat única que difícilment es tornaria a repetir. És per això que vam assumir el cost de tenir els drets per reproduir aquesta fotografia, entenent que era una inversió que valia la pena fer pel projecte. Malgrat haver de renunciar a imatges que mostraven el volum de brigadistes que van participar en l’acte o que contenien elements arquitectònics i paisatgístics que permetien identificar la ubicació, vam considerar que la fotografia tenia una gran potència visual i retratava una escena emotiva i suggerent, i això era un punt a favor.
L’execució de l’obra s’ha realitzat amb pintura plàstica i reproduint la fotografia amb aquesta escala cromàtica de tons terra de l’edifici. També ha estat un repte trobar la forma òptima d’encaixar la imatge dins la façana, donat que teníem tot un seguit de finestres que ocultaven parts de la imatge, per això hem hagut de decidir com col·locar la imatge per tal de no perdre cap element significatiu, com ho poden ser els rostres dels brigadistes, detalls interessants com el diari que du sota el braç el brigadista, els punys aixecats… El resultat ha estat un disseny que considerem que compleix prou bé aquesta funció, perquè no passa desapercebut per ningú que passi pel carrer i clarament indica que l’Alberg és un espai directament relacionat amb la història de les Brigades Internacionals.
Ha estat un privilegi poder treballar amb un equip tan ampli d’actors diversos interessants en el projecte: la Xarxa d’Albergs de Catalunya, l’Ajuntament i el Camp d’Aprenentatge; que ens han permès acabar realitzant aquesta intervenció.
