CONTEXT HISTÒRIC
Una col·laboració amb Fernando Alcalde
El gener de 1937, l’exèrcit revoltat al comandament de Queipo de Llano juntament amb el contingent de voluntaris italians comandats pel general italià Mario Roatta, van iniciar l’operació militar per a l’ocupació de la ciutat de Màlaga i la franja costanera fins a Motril. L’acció es va dissenyar per anar envoltant la ciutat: a l’oest, des d’Estepona i Ronda, el coronel Francisco Borbón i de la Torre va avançar per la carretera costanera i els seus contraforts, mentre que, des del nord, les forces italianes distribuïdes en tres columnes es van abalançar directament sobre la ciutat.
A mesura que totes aquestes forces anaven avançant, la població va anar fugint cap a Màlaga, on a començaments de febrer de 1937 es van concentrar més de 80.000 persones refugiades. El 7 de febrer del 1937 tota aquesta concentració humana, juntament amb part de la població malaguenya i dels pobles propers, van partir en una fugida desesperada per la carretera costanera cap a Almeria abans les terribles notícies que arribaven sobre els crims comesos per l’exèrcit franquista. Més de 150.000 persones van fugir per la carretera durant cinc dies sota l’atac dels creuers Canàries, Balears i Almirall Cervera, i l’aviació revoltada, recolzada per les esquadrilles legionàries italianes i els bombarders alemanys de la Legió Còndor. Els relats dels supervivents parlen de milers de morts i ferits sota la pluja i l’intens fred. A aquest succés se’l coneix com La Desbandá o La Huía.
Entre els dies 10 i 12 de febrer de 1937, Hazen Sise, membre de la unitat mèdica del doctor Norman Bethune, va fer una sèrie de fotografies entre les poblacions d’Almeria i l’Alcassaba que constitueixen el principal testimoni gràfic del crim de la carretera de Màlaga a Almeria. S’hi pot apreciar el patiment dels més febles: nens, dones i ancians. A la imatge seleccionada per al mural, un grup de refugiats calma la gana amb canyes de sucre a la sortida de la població almerienca d’Adra, mentre corren cap als camions d’evacuació. El nen, girant-se, sembla aturar-se i interpel·lar-nos des del passat, recordant-nos el Deure de Memòria.
Davant el desastre de la caiguda de Màlaga i l’amenaça sobre Almeria, el comandament militar de la República va decidir mobilitzar els efectius. Des de Villarobledo es va enviar a la 6a Brigada Mixta al comandament de Miguel Gallo Martínez, que va arribar a Adra el dia 10 de febrer. Aquell mateix dia arribaria a Aguadulce l’Estat Major de la XIII Brigada Internacional que ja havia ordenat desplaçar els seus batallons 8è i 10è (Tchapaiev i Henri Viullemin) des de Requena i Utiel, on s’estaven reorganitzant després de les greus pèrdues sofertes a Terol. El 8è batalló Tchapaiev va alliberar les poblacions costaneres granadines de Castell de Ferro i Calahonda els dies 15 i 16 de febrer, respectivament.
El 14 de febrer van arribar a Almeria Endre Ernő Friedmann i Gerda Pohorylle (Robert Capa i Gerda Taro) que van decidir seguir els passos d’aquest darrer batalló. A Calahonda, Gerda Taro va fer, possiblement el dia 16, la fotografia d’una dona a cavall que va ser portada de les revistes Regards i Spanelko, i inspiració per a algun dels personatges de la pel·lícula “Per qui dobleguen les campanes”. La imatge, d’una gran força visual i simbòlica, representa la determinació de la jove República espanyola per continuar combatent el feixisme i una crida als soldats per seguir la lluita. Després d’aquesta intervenció militar, el front va quedar definitivament establert a uns 5 km a l’est de Calahonda.
A més de la seva intervenció durant la Desbandá, els voluntaris internacionals van continuar actuant a la zona durant la resta de la contesa integrats a les companyies especials del XIV Cos d’Exèrcit Guerriller. El seu cop més celebrat va ser l’assalt i l’alliberament de 304 presoners asturians retinguts al Fort de Carchuna, amb Calahonda, el 23 de maig de 1938. L’operació va estar comandada pels nord-americans Willian Aalto i Irving Goff, en haver estat capturat el cap de la unitat, el també nord-americà Alex Kunstlich, uns dies abans a Motril.
El mural vol treure de l’oblit un dels episodis més cruels de la guerra i alertar-nos del perill sempre present del feixisme i els seus crims.
Fernando Alcalde, membre de l’Associació 14 d’abril per a la recuperació de la Memòria Històrica de la Costa de Granada. Coautor de la trilogia “Por la Libertad del Pueblo. Itinerarios por los restos materiales del Frente sur de Granada”
EL PROCÉS DE TREBALL
Fa gairebé un any ens va contactar l’associació Somos la Huía per interessar-se per la feina que fem a Murs de Bitàcola. Ens van explicar que eren un col·lectiu de caràcter estatal que treballaven al voltant de l’episodi històric de La Desbandá; i ja des d’aquest primer contacte vam manifestar el nostre interès en aquesta temàtica. Si bé no coneixíem amb profunditat la Desbandá, ens semblava que és un d’aquells esdeveniments o episodis de la Guerra Civil que cal divulgar i donar a conèixer pel seu valor i la seva importància.
Els primers contactes van ser per posar una mica en context el col·lectiu Somos la Huía sobre què i com calia per plantejar-se la possibilitat de pintar un mural, és a dir, el primer de tot aconseguir un mur sobre el qual du a terme l’execució i, d’altra banda, aconseguir els recursos necessaris. Donades les característiques del col·lectiu, una associació conformada per gent de tot l’estat i especialment de diverses localitats de Granada, i en contacte i enxarxats amb altres col·lectius memorialistes, van acabar proposant pintar el local on finalment s’ha dut a terme la intervenció, l’edifici de la CGT de Motril. La proposta va ser molt ben acollida i més tenint en compte que és un equipament que havia pertanyut a CCOO i UGT i des de fa 20 anys la CGT va ocupar aquest espai complementari a les oficines per donar-li un ús propi a la naturalesa de l’edifici, és a dir, posar-lo al servei de la classe treballadora i als sindicats.
Per tant, en l’equip de treball hi participàvem Murs de Bitàcola conjuntament amb l’associació 14 d’abril, la CGT i Somos la Huía, com a principal col·lectiu promotor de l’activitat. En aquest sentit, l’acompanyament historiogràfic de Fernando Alcalde, de l’associació 14 d’abril, ha estat d’un valor i una ajuda incalculables. Ens ha assessorat en la selecció d’imatges de la desbandada com a coneixedor dels detalls locals d’aquest episodi, i el seu assessorament historiogràfic ha sigut molt important per poder fer una proposta que estigués molt arrelada amb la ciutat i la memòria històrica de Motril.
A l’hora d’escollir els colors de l’obra, hem utilitzat, com sempre, una gamma monocromàtica; en aquest cas de tonalitats grogues i ocres, prenent d’inspiració l’arquitectura andalusa, ja que s’utilitza per a moltes portes de cases. A l’hora de dur a terme l’execució del mural, teníem els nostres dubtes de ser capaços d’aguantar les inclemències climatològiques d’estar pintant el mes de juny al sud de l’estat espanyol, però finalment el temps ens ha acompanyat i amb una bona dosi de protector solar i de parasols hem pogut dur a terme la intervenció en aquestes dates. La data va ser escollida per poder inaugurar el mural el 14 de juny, que és el dia de la memòria històrica d’Andalusia.
És important destacar que aquest projecte s’ha dut a terme sense disposar de recursos propis ni d’accés a subvencions. És per això que el col·lectiu Somos la Huía ha fet un procés magnífic d’autogestió que sumat a les iniciatives que Murs de Bilàcola ja va dur a terme per obtenir recursos per projectes no finançats. Finalment, aquestes campanyes de captació de fons han funcionat perfectament i el mural ha pogut tirar endavant sense haver de rebaixar les condicions que ens havíem marcat per poder-ho fer en condicions. Murs de Bitàcola estava disposat a donar totes les facilitats i a treballar si fos necessari per a militància, com ho fan tots els membres de les associacions memorialistes. Finalment, amb aquestes vies d’autogestió ha sigut possible anar una mica més enllà.
Treballar en aquest projecte ha estat una experiència molt bonica. D’una banda, perquè ens ha permès incloure aquest mural també en el projecte Brigadistes, donat el rellevant paper que van tenir les Brigades Internacionals a la costa de Granada, com s’ha explicat en l’article històric. D’altra banda, per poder entrar en contacte amb un col·lectiu com Somos la Huia, que a part de fer un acompanyament magnífic i molt proper, donat que és de gaire estatal, també ens ha enxarxat i ens ha permès fer coneixences arreu del territori que estem segurs que seran fructíferes.
