CONTEXT HISTÒRIC
Una col·laboració de Joan Hilari Muñoz Sebastià
Durant l’edat mitjana, a Tortosa hi van coincidir les tres cultures més importants d’aquella etapa històrica: la cristiana, dominant des de la conquesta el 1148; la islàmica, que havia controlat la ciutat entre els segles VIII i mitjans del segle XII; i la jueva, amb presència documentada almenys des de mitjans del segle V i que tot i ser la minoritària respecte a les altres dues, mantenia una puixança cultural i econòmica molt rellevant.
Si bé cada comunitat, tal com era habitual en aquell moment, vivia en barris segregats d’una manera més o menys estricta, és ben cert que en la vida quotidiana hi havia un aiguabarreig continuat. És a dir, la divisió entre les tres cultures o religions tenia un rerefons promogut fonamentalment per les autoritats eclesiàstiques cristianes que temien que una convivència massa estreta amb persones de les altres religions monoteistes podia provocar que els fidels cristians quedessin “contaminats” de determinats costums que l’església considerava perniciosos i que portaven a postures ideològiques considerades “herètiques”.
Deixant de banda la cultura cristiana predominant que serà objecte d’un altre article, ens fixarem en les dues cultures minoritàries presents a la ciutat de Tortosa durant tota l’edat mitjana: la jueva i l’andalusina.
Començant pels jueus: no sabem del cert quan començaren a establir-se a la ciutat, però tots els indicis apunten que segurament ho feren en plena època romana imperial. Ja que segurament varen aprofitar el fet que Dertosa era un privilegiat punt comercial que aplegava rutes fluvials de transport de la vall de l’Ebre i marítimes que permetien l’arribada de persones i mercaderies d’arreu la Mediterrània. Tot i aquesta suposada antiguitat les restes arqueològiques més antigues trobades fins ara de la presència jueva a la ciutat són d’època tardoantiga (segles V-VI dC): la coneguda làpida funerària trilingüe, actualment conservada a la catedral i, com a troballa més recent, un fragment de ceràmica amb una menorà gravada, recuperat a les excavacions del carrer Cruera i conservat en els fons del Museu de Tortosa.
Durant l‘etapa andalusina de la ciutat no tenim gaires notícies sobre la comunitat jueva de Turtuxa, tot i que coneixem la biografia d’alguns jueus que van sobresortir en l’àmbit cultural com el poeta Menahem ben Saruq o el comerciant Ibrahim Ibn al Jaqub a l’Israili at-Turtushi , el qual va viatjar per Europa Central com a ambaixador del califa de Còrdova.
Tot canvia arran la conquesta cristiana de la ciutat a mitjans del segle XII, ja que llavors el comte-rei Ramon Berenguer IV lliure l’espai de les antigues drassanes situades al barri de Remolins a la comunitat jueva. Allí, just a la vora de la riba del riu Ebre, al sector nord de Tortosa es construirà un primer call, que al segle XIII, arran el creixement demogràfic de la població jueva, serà ampliat cap a l’est, creant un nou espai urbà conegut com a call Nou per diferenciar-lo del primer o call Vell. Dintre del primer call s’ubicaran els serveis necessaris per a la comunitat: la sinagoga, el forn de pa i la carnisseria. Mentre que fora muralles se situarà el cementiri, del qual coneixem un parell de làpides reaprofitades a la torre de la muralla del Rastre com a material constructiu.
Les activitats econòmiques dels jueus de Tortosa seran les habituals: comerç, préstecs i professions liberals. La comunitat no pateix els estralls dels pogroms del 1391, que van destruir molts altres calls, com el de Barcelona o Lleida.
Joan-Hilari Muñoz i Sebastià (Tortosa, 1965). Llicenciat en Geografia i Història per la UNED. Amb diploma d’estudis avançats en aquesta mateixa universitat. Catedràtic de Secundària en l’especialitat de Geografia i Història a l’Institut Dertosa. La seva recerca històrica abasta diferents aspectes de la història moderna de la ciutat de Tortosa i el conjunt de les Terres de l’Ebre. És autor o coautor de 34 llibres i gairebé 300 articles de temàtica històrica.
Més informació sobre el patrimoni històric de Tortosa
EL PROCÉS DE TREBALL
Després d’haver definit tots els continguts i repartir-los per les diferents mitgeres que havíem d’intervenir en el projecte de Remolins, vam començar per aquest primer mur volent-li donar un enfocament més metafòric pel que fa a imatges, a diferència dels següents, que són reproduccions d’obres, peces i elements referits a cada cultura. En aquest cas vam voler fer una metàfora sobre la convivència i la interculturalitat, que no sempre és fàcil. La vam fer en clau de passat, amb referència a les etapes de convivència a Tortosa i també com un tema que és d’actualitat i de plena vigència. Amb aquest enfocament, que és també una aposta per aquesta convivència, hem volgut representar les tres cultures al voltant d’una taula, entenent que totes tenen els seus espais de litúrgia, però que en última instància són espais de trobada que generen vincles i comunitats. Així doncs, hem volgut encabir-los tots en una mena de bodegó per simular aquests llocs de reunió.
A l’hora de desenvolupar el projecte i en ser un tema d’actualitat no només a escala general, sinó també en el barri de Remolins, on hi ha una forta comunitat migrant, ha sigut molt bonic veure com, a mesura que avançava el projecte, el veïnat identificava elements de la seva cultura i celebrava el fet d’identificar-se en una obra d’art urbà. Així va ser el moment que vam pintar la tahina, quan moltes veïnes ens felicitaven i agraïen aquesta reproducció. Tot aquest procés d’interacció amb la comunitat al voltant d’aquest mural ens ha emocionat molt, però no sempre ha sigut fàcil. Vam decidir posar la frase de «Les tres cultures» també en hebreu i en àrab per incloure i interpel·lar a la resta de comunitats i no fer-ho només des d’una perspectiva occidental cristiana. Això ha sigut com construir una torre de Babel: ens ha esdevingut una vivència en temps real de les dificultats de comunicació, però també ha constituït una preciosa experiència de com superar aquests entrebancs i bastir ponts entre nosaltres.
Vam utilitzar mitjans telemàtics per fer les traduccions als respectius idiomes i, gràcies a membres de la comunitat magrebina, ens vam adonar que la inscripció que havíem fet en àrab no era correcta perquè les lletres no estaven lligades i perquè estava invertit l’ordre dels caràcters. Va ser tot un procés fins que vam detectar quin havia estat l’error. Aquest tenia a veure amb el fet que tant en l’hebreu com en l’àrab l’escriptura és d’esquerra a dreta i no de dreta a esquerra, i la configuració del teclat amb què havíem posat aquestes frases estava a la inversa. El fet de no entendre les grafies ni les llengües que estàvem reproduint ens va portar a pintar malament la inscripció. Més tard i gràcies a la col·laboració de molts amics i entitats, com l’Associació d’Amics del Call o membres de la comunitat magrebina, vam tenir la possibilitat d’aconseguir la tipografia escrita en les respectives llengües de forma correcta. En el cas de l’àrab va ser magnífic poder rebre la visita del professor d’aquest idioma de la comunitat magrebina de Remolins, que no només ens va identificar quins havien sigut els nostres errors, sinó que també ens va fer una petita classe magistral d’àrab i de com fer les grafies i les lligadures dels caràcters. D’aquesta manera, el que al principi va ser un autèntic maldecap i un trencaclosques que ens va costar de superar es va convertir en una altra metàfora de la convivència i de la bona voluntat de quan aquesta convivència esdevé un enriquiment per a tothom. Per a nosaltres, aquest s’ha materialitzat en una experiència molt bonica i molt interessant, i esperem que el mural també sigui viscut pel veïnat com una millora i una dignificació no només estètica, sinó també reivindicativa de les veïnes i de les seves cultures, religions i identitats.
