CONTEXT HISTÒRIC
Imatge de treball i d’esbarjo. Les forques, la palla, el xai i els gossos… final de la sega, els barrets que protegeixen del fort sol de l’estiu; moments d’alegria, els joves de la família Cusó i els amics comparteixen la joia de viure. La Bepeta, el Casiano i l’Antoni eren cosins. La seva família s’havia dedicat durant generacions a la ramaderia. Els homes i també les dones participaven de la cura dels ramats, portant-los a pasturar o fent la transhumància al Pallars… Posseïen poques terres, com la majoria dels pagesos del poble, dedicades al conreu dels cereals, l’olivera i la vinya… tot dins d’un règim d’autoconsum. Els diners s’obtenien de la venda dels corders i de la llana.
L’alegria que ens transmeten aquests joves podem contraposar-la a les dificultats reals de la vida pagesa, sobretot en uns anys en què hi havia poques possibilitats de progrés econòmic i personal. Ells seran exemple d’una generació que va canviar el seu futur i es va dedicar a altres professions. La Bepeta va estudiar infermeria en la primera promoció de Lleida, gràcies a l’esforç de tota la família. El Casiano es va fer càrrec del cafè i la fonda familiar, l’Antoni va emigrar a Barcelona -com els altres dos cosins, el Josep i el Joan-. La Pilar Naudí va estudiar magisteri.
El progressiu despoblament i l’abandonament del que durant segles havia estat la base de l’economia d’aquestes terres, ens ha de plantejar la importància de la recuperació de la nostra memòria col·lectiva i del nostre futur.
Rentant al riu: Moltes dones del poble baixaven al riu a fer la bugada. A l’hivern sovint havien de trencar la capa de glaç.
A l’era: Totes les dones de la família treballaven en les feines de la sega. Fent gavelles i garbes, lligant-les amb vencills, apilant les garbes, fent la batuda, treure la palla…
EL PROCÉS DE TREBALL
L’Ajuntament de Camarasa va iniciar el projecte Territori Artemisa, i en aquesta present edició es va convidar a Murs de Bitàcola a fer una col·laboració, una participació en aquest projecte, ja que molts dels valors i dels objectius que persegueix aquest projecte de l’Ajuntament són compartits per Murs de bitàcola, bàsicament prendre en consideració i posar en valor el patrimoni memorial del poble i vetllar per mantenir vius els records del poble, entenent la seva importància en la trajectòria i els orígens del poble. Per tant, aquest és un projecte que oscil·la entre la creativitat i la intervenció artística, però sempre centrant-se sempre en el valor de l’entorn i del patrimoni històric de Camarasa.
No ens ha passat per alt el fet que Camarasa, tot i ser un poble petit, ha estat escenari d’episodis molt importats de la història del nostre país, com ara que va ser l’indret on va tenir lloc el primer esdeveniment que va acabar desencadenant la vaga de La Canadenca l’any 1919, una de les vagues més significatives del territori espanyol i català, ja que gràcies a ella Espanya va ser el primer país del món en què es va aprovar una legislació per aconseguir jornades laborals de vuit hores. Justament els primers acomiadaments i les primeres protestes i crides a vaga van tenir lloc a la central situada a Camarasa. D’altra banda, el poble, igual que pràcticament tot el territori, va ser escenari d’importants episodis durant la guerra civil, ja que va ser línia de front i de fugida i també una zona de maquis. Per tant, tots aquests episodis conformen també la memòria i el tarannà propis de Camarasa.
Però finalment vam consensuar amb l’Ajuntament que el més coherent, pel fet que l’actuació s’emmarcava en el projecte Territori Artemisa, se centrés en el vessant més intrínsec de la comunitat: el seu origen pagès. Així doncs, a l’hora de decidir quin era l’episodi a retratar o que volíem explicar sobre el poble, vam acordar que era interessant fer resó de la dura situació que ha viscut el sector de la pagesia durant molts anys. La pagesia ha estat sempre molt vinculada a aquests petits pobles allunyats de les grans ciutats. A l’hora d’enfocar artísticament aquest projecte, un cop vam haver-ne consensuat la temàtica, va ser important seleccionar amb la comunitat quina era la imatge que es representaria. Donades les condicions de l’edifici, ens semblava crucial que la intervenció que féssim no fos molt estrident en l’àmbit plàstic i visual, sinó que quedés integrada en el paisatge. Per fer-ho, ens vam centrar en les tonalitats i els colors de l’entorn paisatgístic de la terra de Camarasa, i seleccionar, com es pot veure a les fotografies que acompanyen aquesta entrada, la paleta cromàtica amb què executaríem l’obra. El resultat final ens ha deixat molt satisfets, i fins i tot hem superat les nostres expectatives, ja que el mural es mimetitza en l’espai i en l’entorn.
Tenint l’oportunitat de conèixer el relat en primera persona de les persones que van viure en aquella època, se’ns fa pales, un cop més, que malgrat que van ser temps durs i austers, que contrasten molt amb les comoditats que tenim avui en dia; era també una època amb un ambient de comunitat i una cohesió i solidaritat molt fortes, una forma de viure al poble, a l’entorn i al veïnat amb uns vincles molt significatius, que de vegades sembla que avui dia hem perdut, perquè vivim immersos en les nostres pròpies bombolles a les noves tecnologies i hem perdut valors com el suport mutu entre veïns i veïnes. Amb aquest mural volem també posar en valor i retre homenatge a la gent gran que va viure la duresa de la postguerra i va tirar endavant amb moltíssimes dificultats, alhora que reivindicar aquests valors tan importants perquè no es perdin.
