Es tractava, doncs, de construir una ciutadania feta d’obrers i obrers amb qualificació per treballar que, alhora, desenvolupessin coneixements crítics en l’àmbit científic, artístic, cultural i social
Amb motiu del centenari del Congrés de Sants de 1918, la Taula de la Memòria de Sants, composta per diverses associacions, entitats i ens públic, van decidir encarregar un mural commemoratiu d’aquesta fita històrica de l’obrerisme català i barceloní.
El Primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), també conegut com a Congrés Obrer de Sants, va ser una important reunió de l’obrerisme català que va tenir lloc a l’Ateneu Racionalista del carrer Vallespir de Sants (Barcelona) del 28 de juny a l’1 de juliol de 1918.
“Aquest congrés va estar fortament influenciat per la Revolució Russa del 1917 i seria el detonant de l’enfortiment de l’anarcosindicalisme a Catalunya i a l’estat espanyol, representat per la Confederació Nacional del Treball. El Congrés de Sants va ser determinant per les resolucions d’organització que es van aprovar i també pel gruix de treballadors i militants que s’hi van implicar, un total de 164 delegats representant a 73.860 associats de 153 societats obreres i sindicats de les principals comarques de Catalunya.
Només mig any més tard, el 8 de desembre del 1918, la CRTC va celebrar una Assemblea Regional a la ciutat de Barcelona agrupant 254 entitats obreres i representant 345.000 afiliats, gairebé multiplicant per cinc la xifra del primer congrés. A finals de 1919, la CRTC arribaria a la màxima quota d’afiliació de principis de segle XX, amb 427.000 associats durant la participació en el II Congrés de la CNT a Madrid, suposant un definitiu agrupament de les classes populars catalanes al voltant de l’anarcosindicalisme.” (Fragment de l’article de Viquipèdia del Congrés de Sants).
Centenari del Congrés
Des de la Taula de la Memòria de Sants es va considerar oportú donar valor a l’espai que va acollir el Congrés de Sants, “Ateneu Racionalista Luz” i la filosofia que s’hi defensava. Per aquest motiu es va optar per fer el focus en el paper de l’anarcosindicalisme com un moviment global que feia èmfasi en la capacitació del poble i la seva formació com a via emancipatòria. Un cop més la mirada de gènere va ser un criteri transversal en l’elecció del disseny final del projecte.
