CONTEXT HISTÒRIC
Un article de Josep Maria Raduà Serra
UNA APROXIMACIÓ A LA FESTA
Parlar de la Festa de Sant Antoni d’Ascó és endinsar-se en unes dates ben marcades en el calendari, i molt arrelades en el cor asconenc. Quan arribem a mig gener, el poble es vesteix de festa per commemorar una celebració que aglutina una variada oferta d’actes tradicionals, que tot i l’antiguitat, no són percebuts com quelcom anacrònic. Precisament l’any 2010 la festivitat va ser reconeguda per la Generalitat com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
La Festa de Sant Antoni està estretament vinculada als orígens pagesos de la població. La celebració coincideix amb el tram final de la collita de l’oliva, la darrera de les grans recol·lectes de fruit de la temporada, abans de l’arribada del fred més intens que acostuma a esdevenir aquells dies de gener. Sant Antoni Abat és el patró dels animals, i antigament, per treballar la terra, ja fos com a propietaris (els menys) o com a jornalers, parcers o mitgers, molts d’ells disposaven d’animals de peu rodó per dur a terme les activitats pròpies del treball agrícola.
Des d’un punt de vista més pagà, l’encesa de la foguera al mig de la plaça també s’ha entès com un ritual per donar escalfor a la terra i demanar al sol que després del fred, les boires i les glaçades de l’hivern, quan el camp queda esmorteït, tingui la capacitat un cop més de fer-la renéixer amb el bon oratge de la primavera i els asseguri unes bones collites.
SANT ANTONI MOS GUARDO!
Un element important de la festa és el vessant religiós. Sense anar més lluny, els organitzadors de la celebració –els Majorals– són uns càrrecs que depenen de la Parròquia Sant Joan Baptista. Aquestes figures s’encarreguen dels preparatius de la festa durant tres anys, i d’entre ells, i de forma rotatòria, un ostenta la funció de Clavari, que té la particularitat d’haver de custodiar durant tot l’any, a casa seva, la imatge de fusta de metre i mig de Sant Antoni Abat.
Un acte central són els Tres Tombs i la benedicció dels animals. L’itinerari passa ineludiblement pels carrers de la Vila Closa i en el seu recorregut passa a recollir la imatge del Sant que ha estat custodiada durant tot l’any per una família del poble. Acaba l’acte amb el repartiment del Pa Beneït.
Altres actes vinculats a la celebració religiosa és la Plega –o capta de diners- pels carrers del poble que es fa la vespra, que abans servia per sufragar les despeses de la festa; els oficis solemnes en honor al Sant; i la processó amb la qual es trasllada la imatge a la casa d’una família del poble.
L’EMOCIÓ DE LES CORRIDES
La festa de Sant Antoni d’Ascó no s’entendria sense les corrides de cavalls, matxos i rucs. Aquestes curses tenen la virtut d’haver-se celebrat de forma ininterrompuda al llarg del temps. El fet que les corrides hagin perdurat en el temps s’explica per la voluntat de la gent d’anar salvant els obstacles o les dificultats que han anat apareixent: ha calgut adequar nous circuits a causa de les millores de l’entramat urbà (pavimentació de carrers) i per creixements urbanístics, o bé afrontar la disminució del nombre d’animals.
El pes de la tradició es nota en una sèrie de signes com l’aviada, els premis i les normes. Els premis pels guanyadors i participants de les corrides consisteixen en una gratificació econòmica, encara que cal remarcar que es continua premiant els tres primers classificats tal com mana la tradició, o sigui, gall pel primer, gall pel segon –abans era gallina o pollastre-, i ceba pel tercer. A més, les regles de les corrides diuen que qui guanya és l’animal i no pas el genet, per la qual cosa, sovint s’emporta el premi l’animal que arriba a la meta, encara que hagi deixat el genet pel camí. Finalment, hi ha la figura de l’encarregat de donar l’aviada de les curses, i que com no podria ser d’altra manera, ho fa encomanant-se al Patró amb un “Sant Antoni mos guardo!” i, a esperar que ni els genets ni els animals prenguin mal.
FOGUERA I JOTES: EL CALIU DE LA FESTA
La festa també és motiu de trobada i de relació social entre veïns i els visitants. A partir de la tarda i fins a la mitjanit l’activitat festiva es concentra al Pla de l’Església, al bell mig de la qual s’encén una gran foguera que roman encesa els tres dies de la festa amb la llenya que els veïns del poble han deixat a les portes de casa seva els dies previs de la festa. I al voltant de la foguera, el ball de jotes.
La Jota d’Ascó també es coneix com a Ball de Coques, ja que abans es ballava amb una coca a la mà, i és que la tradició diu que el ballador ha de comprar la coca que acabarà regalant a la noia després de la dansada. Els més grans recorden com abans es cridava al noi de la parella “Xafa-la!” (trepitja-la), i si aquest aconseguia xafar el peu o la veta de l’espardenya de la noia, tenia dret a fer-li un petó.
UNA FESTA QUE AGERMANA
La implicació del veïnat a la festa és absoluta. Sant Antoni d’Ascó conserva i transmet la idea que és una festa popular, del poble i per al poble. A més, han entès que és un bon aparador de la vila i de la seva gent de cara a les persones que visiten Ascó durant aquelles dates.
EL PROCÉS DE TREBALL
La proposta de pintar a Ascó una obra al voltant de les curses celebrades durant les festes de Sant Antoni ens va arribar a les portes de l’estiu i ha estat un projecte molt interessant que ha culminat una obra d’adequació i millora de l’espai públic; que alhora complia molt bé amb les premisses de Murs de Bitàcola: pintar els episodis de la memòria popular allà on ha passat. Finalment, després de mirar i analitzar totes les imatges que ens proporciona l’ajuntament i la comissió de festes, vam consensuar que la imatge més interessant era una fotografia de la cursa de les festes de Sant Antoni que s’havia fet gairebé a la ubicació absoluta en que pintaven nosaltres el mural, algunes de les cases es conserven i encara es poden reconèixer. Una de les coses boniques que ens ha donat el mural ha estat, un cop més, poder teixir xarxes amb la comunitat i entitats veïnals. En aquest cas, la comissió de festes no va avançar l’objectiu de la intervenció, i les veïnes es van mostrar molt sorpreses quan van començar a intuir el que s’estava duent a terme a les parets del seu barri. Fins que no estava força avançada no van poder identificar la imatge que estàvem reproduint, i durant aquests dies vam rebre molts comentaris del veïnat que reconeixia les persones que apareixien a la imatge i ens explicaven tots els seus records i vivències d’aquella època. Un dels corredors de la cursa és un avi que encara viu al poble, i els nens que observen l’espectacle són ara adults.
L’adversitat de les altes temperatures, ja que ens trobàvem en la segona onada de calor, ens ha fet haver d’evitar les hores amb pic de calor i treballar en unes circumstàncies que ens anàvem en contra. Així i tot, hem aconseguit fer el mural.
