Vive la resistance!

Dijon, França, 2019
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on telegram
Share on whatsapp

Simnoe Segouin va formar part del grup dels franctiradors i partisans que durant la Segona Guerra Mundial van combatre l’ocupació alemanya

Un dels seus primers actes de resistència fou el robatori d’una bicicleta de l’administració militar alemanya, la qual va utilitzar per a portar missatges. Simone Segouin va continuar actuant en missions perilloses i a gran escala, com són capturar tropes alemanyes, fer descarrilar trens i dinamitar ponts.

Simone Segouin va ser present en l’alliberament de Chartres el 23 d’agost de 1944 i en l’alliberament de París l’endemà passat. Va ser ascendida a tinent i guardonada amb la Creu de Guerra. Després de la guerra, es va convertir en infermera pediàtrica. Un carrer de Courville duu el seu nom en el seu honor” (Viquipèdia)

Simone Segouin

Hier, aujord'hui, et toujours: Unite & Action

(Ahir, avui i sempre: unitat & Acció)

El col·lectiu Le M.U.R Dijon, organitzà el festival “Banana Pschit” amb prop de 30 artistes nacionals i internacionals que van actuar per tota la ciutat de Dijon durant l’octubre de 2019. Una part dels concerts i activitats paral·leles als murals que es van realitzar tingueren lloc a L’Espai Autogestionat Les Tanneries. La façana d’aquest espai fou el que acollí la intervenció de Roc Blackblock i Murales Lian.

Les Tanneries és un projecte que s’articula al voltant de tres branques principals: una sala d’espectacles centrada en l’activitat musical i (contra) cultural no mercantils i subversives; un centre social equipat amb cuina, biblioteca, tallers, aula d’informàtica, cinema… espai per la creació d’alternatives anticapitalistes, autogestionaries i antiautoritaries i finalment un espai d’habitatge.

Donada la filosofia de l’espai a pintar, els artistes volgueren destacar l’actitud de resistència i alternativa del col·lectiu davant el feixisme, racisme i masclisme així com les lògiques neoliberals imperants. Per fer-ho el tàndem va recórrer a un referent de la societat francesa com ho és el paper de la Resistència durant l’ocupació nazi, a la Segona Guerra Mundial. La proposta gràfica va traçar una connexió amb les lluites antiracistes i feministes d’avui, buscant una imatge de la Resistència d’una dona i incorporant la frase Unitat i Acció. Ahir, avui i sempre!

More
articles