CONTEXT HISTÒRIC
Un article d’Andreu Caralt Giménez i Maite Hernández Sahagún. Terra Enllà, estudis i experiències
Tortosa va ser massivament bombardejada al llarg de la Guerra Civil Espanyola, entre 1937 i 1938 en més de vuitanta ocasions. L’existència de tres ponts sobre el riu Ebre, sobretot els anomenats de l’Estat i el del tren, que unien infraestructures entre Barcelona i València, va ser el principal però no únic objectiu militar de les aviacions del bàndol franquista. A ulls dels rebels, la capital ebrenca disposava d’altres blancs: l’estació ferroviària, indústries de guerra, com els tallers Sales, edificis oficials i, fins i tot, una benzinera. La feixista Aviazione Legionaria italiana, amb seu a Mallorca, fou la responsable de la gran majoria d’atacs sobre la capital de les Terres de l’Ebre, seguida dels hidroavions bombarders He-59 de la Legió Còndor alemanya.
El 15 abril la infanteria feixista arribava a
Vinaròs i l’aviació legionària aconseguia inutilitzar el pont de
l’Estat. Era Divendres Sant, Divendres Negre, Divendres de Sang. Més d’una desena d’atacs de matí a tarda van abocar més de 50.000 quilos de bombes sobre Tortosa. Corresponsals de guerra estrangers com Ernest Hemingway, Vincent Sheean,
traslladats a aquest front de guerra, van escriure cròniques per als
mitjans de premsa escrita internacionals. El company de professió i amic
de Hemingway, Herbert Matthews, relatà en una crònica al New York Times la destrucció causada a la ciutat:
‘Les evidències dels bombardejos són espantoses de veure. Per la
seva frescor, van donar una nova i nociva vida a aquesta ciutat morta:
cràters de bombes, muntanyes de runa que havien estat cases, arbres
destrossats amb les seves primaverals fulles fresques, noves restes
d’automòbils, pols i fum (…) Després d’un últim recorregut esgarrifós
per l’infern en aquesta ciutat, l’escenari s’aclaria. En un punt, un
camió de gasolina havia estat destruït i cremava ferotgement a la dreta
al centre del carrer. Vam haver de passar-hi pel costat, sostenint la
nostra respiració durant un o dos segons”.
Tres dies després, dilluns 18 d’abril, dinamiters republicans tombaven els ponts sobre la ciutat per evitar l’avanç enemic des del marge dret del riu, on es trobaven, fins al marge esquerre de l’Ebre, àrea en què s’erigeix el gruix de la ciutat de Tortosa. L’arribada del front de guerra a la ciutat provocà l’evacuació total i definitiva dels civils.
A partir de llavors, i durant nou mesos, milers de tortosins evacuats a banda i banda del riu van haver de subsistir a les muntanyes i camp de conreu de l’entorn en unes condicions pèssimes d’alimentació i salubritat, envoltats de les unitats militars desplegades per cadascun dels exèrcits. La zona republicana va ser ocupada, en primera instància, per voluntaris internacionals: la brigada italiana Garibaldi i la franco-belga la Marsellesa. Al marge contrari, unitats feixistes italo-espanyoles feien el mateix. Cada exèrcit fustigava l’enemic amb monòtons bombardeigs d’artilleria que, de retruc, minaven la trama urbana de la ciutat.
Durant el segon semestre de 1938, mentre els tortosins malvivien lluny de la seva ciutat, la victòria del bàndol franquista es va refermar. La cruenta batalla de l’Ebre, amb epicentre més al nord, va causar desenes de milers de morts. Fou el pròleg de la conquesta definitiva de Catalunya per part dels militars revoltats. La gran operació s’inicià el 23 de desembre de 1938 al Segre. Poques setmanes després, el 13 de gener de 1939, els soldats creuaven en barques per Tortosa i s’apoderaven del gruix del nucli urbà. La ciutat estava exhausta. Els danys foren massius, més de 3.400 habitatges estaven afectats, dels quals més de 1.200 havien estat destruïts. La reconstrucció de la ciutat s’allargaria prop de vint anys.
Terra Enllà és una empresa ebrenca de serveis de memòria històrica i agència de viatges especialitzada en la batalla de l’Ebre, la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. En el cas de Tortosa, fou la primera empresa a oferir guiatges de la Guerra Civil l’any 2014. Quatre anys més tard, va produir amb Bluverd comunicació el documental ‘A les fosques. La memòria de la Tortosa bombardejada’, premiat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada FIC-CAT. Terra Enllà ofereix tres rutes regulars sobre la Guerra Civil a la ciutat, una d’elles dedicada exclusivament al refugi antiaeri número 4.
EL PROCÉS DE TREBALL
L’any 2021, Tortosa ha estat la capital de la cultura catalana, i coincidint amb el vuitanta-tresè aniversari del bombardeig de la ciutat, l’ajuntament va convidar a Murs de Bitàcola a realitzar una intervenció a la paret d’entrada del refugi antiaeri número 4.
L’any 2021, Tortosa ha estat la capital de la cultura catalana, i coincidint amb el vuitanta-tresè aniversari del bombardeig de la ciutat, l’ajuntament va convidar a Murs de Bitàcola a realitzar una intervenció a la paret d’entrada del refugi antiaeri número 4. Per l’equip de Murs de Bitàcola, aquest encàrrec té un significat especial, ja que un dels nostres focus d’atenció és la guerra d’Espanya i les Terres de l’Ebre han estat escenari d’un dels episodis cabdals d’aquest conflicte. Per això ens va semblar una proposta molt interessant, alhora que per la tipologia de la paret. El que abans era un carrer secundari, amb un carrer simple i sense cap mena d’aportació arquitectònica a la ciutat, però que amaga el refugi antiaeri que perfora les entranyes de la ciutat i que té a dins, per tant, un patrimoni memorístic que es troba gairebé ocult. Així doncs, la proposta casa amb el nostre objectiu de què siguin les mateixes parets de pobles, barris i ciutats les que expliquin la seva història.
Vam fer un molt bon tàndem col·laborant amb l’equip de Terra Enllà i amb el mateix ajuntament per tal d’escollir les imatges que millor representaven tot allò que es volia contar. L’execució, l’últim mural de l’any 2021, ha sigut amb unes condicions força difícils, ja que l’època de l’any ha fet que tinguéssim poques hores de llum i temperatures molt baixes; alhora que la curvatura de la paret que havíem d’intervenir i la tipologia del suport en què havíem de pintar han fet que haguem passat vuit dies treballant-hi.
Durant la realització del mural hem pogut ser testimonis de totes les visites guiades al refugi antiaeri numero 4, on estàvem fent la intervenció. D’altra banda, ha estat molt intens i emocionant veure com la població de Tortosa s’anava acostant a mesura que avançava el procés del mural i es completaven les imatges que conformen l’obra. Mentre dúiem a terme la intervenció hem rebut molts comentaris d’interès, suport i també, per part de la població més gran, d’emoció, en veure com sortien a la llum episodis tan durs amb un vincle emocional tan fort. Veure com avis i àvies que anaven a buscar als seus nets de l’escola s’aturaven per explicar als infants que representaven aquelles imatges i els records que hi associaven ens ha reforçat en la nostra voluntat de ser un vehicle que faciliti i dinamitzi la transmissió del patrimoni no material que és la memòria, tan important per preservar i mantenir viva la riquesa i pluralitat de records de la memòria popular. Tortosins i tortosines ens explicaven anècdotes d’aquella època, com un veí que ens va contar com els seus pares havien hagut de fugir de Tortosa i s’havien instal·lat a Camarles, i que era quan veien que les gallines que hi havia pels voltants s’amagaven que sabien que hi havia un nou bombardeig. També una veïna ens va traslladar les paraules de la seva mare, de noranta anys i un dels testimonis del treball documental de Terra Enllà, A les fosques, que se sentia emocionada i agraïda per aquest tipus d’intervencions.
Ens sentim molt satisfets d’haver aportat el nostre gra de sorra a tot aquest procés i haver ajudat a preservar la memòria històrica de la ciutat i creiem que aquesta intervenció exerceix, per una banda, com a garantia de la preservació de la memòria històrica, i, d’altra banda, és un acte de denúncia cap a l’atrocitat que va suposar els bombardeigs franquistes a la ciutat de Tortosa. Sovint, des de l’àmbit internacional, el bombardeig de Guernica és el gran exponent de bombardeigs sobre població civil i de la col·laboració de Mussolini; però Tortosa, com altres ciutats del nostre territori, van viure un horror similar. Actes tan cruents, sagnants i deliberadament destructius ens fan clamar, un cop més: mai més, enlloc més, contra ningú.
