Amb les nostres mans

Barcelona, 2019
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on telegram
Share on whatsapp

Gràcies a la recuperació d’una gravació domèstica de la construcció d’un bloc de la Teixonera es reconstrueix el relat col·lectiu de tot un barri i una identitat.

El projecte Memòries Visuals dels Barris és un projecte de l’Observatori de la Vida Quotidiana que es dugué a terme al barri de la Teixonera de Barcelona, com una de les accions del Pla de Barris. Aquesta iniciativa permet a les comunitats posar en comú, compartir i consolidar la memòria popular i local. A través d’accions socials comunitàries i participatives genera un fons documental amb el material de tothom, que queda en mans del veïnat. El projecte neix amb la voluntat i el desig de què l’acció transcendeixi l’espai virtual i tingui una visibilització allà on té el seu origen, a l’espai públic, al carrer. El cas de Memòria Visual de La Teixonera és un exemple paradigmàtic d’aquest projecte, de com l’art urbà pot aportar i reflectir aspectes memorístics, de col·laboració entre projectes per sumar àmbits de treball diversos que tenen un objectiu comú, esdevenir catalitzadors de la memòria compartida.

El barri de la Teixonera és una zona de Barcelona que cresqué molt durant els fluxos migratoris dels anys seixanta. Moltes de les cases que es van construir foren aixecades per autoconstrucció, amb l’esforç i col·laboració de tota la família. Els mateixos veïns es construïen les cases, sovint durant els dies de descans de les seves feines. El projecte “Amb les nostres mans” és un documental que es produí pel Pla de Barris de la Teixonera i que narra aquests processos d’autoconstrucció als barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera. Gràcies a la recuperació d’una gravació domèstica de la construcció d’un bloc de la Teixonera es reconstrueix el relat col·lectiu de tot un barri i una identitat. La culminació del projecte fou extreure una imatge d’aquest vídeo original i plasmar-lo en un mural de gran format al centre del barri, just davant de la casa d’autoconstrucció.

 

Després de diverses reunions amb la comunitat (veïnat, associacions, entitats, Districte, Centre Cívic…) i de recopilar idees i materials, Murs de Bitàcola va retornar al barri el material en forma de propostes gràfiques per tal que aquest participés i decidís en l’elecció del disseny final que s’executaria. El disseny escollit tingué com a elements favorables la representació grupal, tan indissociable dels processos d’autoconstrucció, la presència de la dona en la imatge, que si bé eren part activa i necessària sovint ha quedat invisibilitzada. Per últim, a la imatge es pot veure que és un home qui està tenint cura de l’infant: aquest fet també va considerar-se important pel relat, en clau de present i futur.

L’execució del mural fou d’alta complexitat (per les característiques del barri, la seva geografia i traçat urbanístic) però es va poder realitzar amb èxit, una mena de justícia poètica amb els processos que estava reflectint a l’obra.

More
articles