Els Viatgers del Winnipeg

Barcelona, 2019

L’agost de 1939 partia cap a Xile el Winnipeg, un vaixell que originàriament s’havia dissenyat per transportar mercaderies i una tripulació de menys de cent persones.

Tot el projecte tingué com a màxim impulsor el poeta Pablo Neruda que havia estat cònsol de Xile a Barcelona i Madrid i sentia un fort vincle amb l’Espanya republicana. A Xile, l’oposició conservadora rebutjava l’acollida dels exiliats fins al punt de què en alguna ocasió el “Frente Popular” es retractés de la iniciativa solidària, finalment, amb les gestions de Neruda el govern xilè seguí endavant amb l’acollida. A Europa, el SERE (Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles) es feu càrrec d’adaptar el vaixell perquè pogués transportar fins a 2000 mil persones a bord. El 4 d’agost de 1939 salpava del port de Pauillac, trenta dies de travessa fins a arribar el dos de setembre al port de Valparaíso. El Winnipeg fou un dels contingents més grans d’exiliats de tot el conflicte, l’impacte de la seva arribada fou important tant en l’àmbit social, cultural com polític, com també la capacitat d’acollida, generositat i hospitalitat de la societat xilena.

Commemorant els vuitanta anys d’aquest èpic viatge, la Generalitat de Catalunya encomanà aquesta exposició on els murals foren el principal vehicle narratiu del relat. A través de diversos panells murals pintats (acompanyats de textos explicatius, llistats dels viatgers, il·lustracions de l’època i altres materials de reforç), es narrà el periple iniciat a una república espanyola vençuda. Els pas dels Pirineus, els camps de refugiats, el paper de Neruda, el viatge o el paper que van tenir alguns dels viatgers en el nou país d’acollida són alguns dels episodis gràfics que va tenir aquesta intervenció mural-expositiva.

El projecte de “Els viatgers del Winnipeg” repetí el viatge de fa vuitanta anys, ja que tingué una segona fase a Santiago de Xile on s’executà el mateix material gràfic adaptant-lo al nou emplaçament, el Museo de la Memòria y los Derechos Humanos de Santiago de Xile.

More
articles