CONTEXT HISTÒRIC
L’Escala ha conservat, al llarg dels segles, una indústria que li ha donat fama arreu del món: la salaó d’anxoves. Més de cent llaguts de sardinals omplien l’antic port de l’Escala, a principis de segle. La pesca constituïa la principal activitat econòmica i en vivia la major part de famílies del poble. Dues vegades al dia, just abans que sortís el sol i just abans de la posta, els sardinals sortien a pescar. Els pescadors anomenaven aquests dos moments del dia alba de matinada i alba de prima.
Les grans captures de peix van fer necessària la seva conservació en sal, el mètode més utilitzat des de l’antiguitat. A l’Escala hi ha documentats deu salins o indústries del salaó des del segle XVIII. La feina de la salaó era reservada a les dones. Algunes indústries s’han mantingut fins a l’actualitat utilitzant el mateix mètode: extracció de les parts vulnerables com el cap i la tripa (esganyar) i col·locació en barrils o pots entremig de capes de sal granada. També es feien arengades i olives farcides d’anxova.
Pel que fa a la fotografia a l’Escala és obligat referir-se a Josep Esquirol (Barcelona, 1874-L’Escala, 1931), personatge que va desenvolupar una notable activitat fotogràfica al costat d’altres ocupacions. Esquirol no solament va ser un retratista d’estudi, sinó que va sortir a documentar tots els esdeveniments de la vida quotidiana. Destaquen entre les seves nombroses fotografies les sèries dedicades a l’ambient marinera a l’antic port de l’Escala, l’inici de les excavacions a Empúries i l’excepcional i molt coneguda col·lecció de caps d’estudi, veritables retrats de creació dedicats als vells pescadors amb cares solcades d’arrugues
EL PROCÉS DE TREBALL
El festival Ítaca: cultura i acció enguany fa deu anys i ens han convidat a Murs de Bitàcola a realitzar dues intervencions com a part de les celebracions d’aquest aniversari. Donada la singularitat del festival, que actua disseminat arreu del territori de l’Empordà i amb la premissa de reivindicar la cultura com un bé bàsic i necessari, ens va semblar que era un projecte amb una filosofia molt afí a la nostra. Considerem que les aliances entre disciplines i àmbits culturals enforteixen i reforcen aquest teixit creatiu i el suport mutu.
La primera obra és aquesta de l’Escala, en col·laboració amb l’ajuntament del poble. Es tracta d’una intervenció de molt gran format -22 metres d’amplada per prop de 10 d’alçada- duta a terme al pàrquing de les monges. Ha sigut un procés molt interessant, coordinat i treballat a tres bandes: l’Ajuntament de l’Escala, el Festival Ítaca i Murs de Bitàcola, per posar en marxa una obra que parles del tarannà i la identitat de la zona. Amb aquest objectiu en ment, l’ajuntament, en col·laboració amb el Museu de l’anxova i de la sal de l’Escala, ens van fer arribar diverses fotografies significatives pel poble. Aquestes van ser el punt de partida de tres dissenys en els quals vam treballar, per tal que es fes una consulta a tota la comunitat i que fos el mateix poble qui escullis la imatge final representada al mural. Curiosament, des de Murs de Bitàcola, des de la distància i sense conèixer el valor de cadascuna de les fotografies i com eren de representatives pel poble, ens semblava que hi havia dues propostes que tenien més interès artístic; i justament la tercera, la que nosaltres haguéssim descartat primer, va ser l’escollida. Això ens va fer prendre consciència que les fotografies, sobretot aquelles que tenen una càrrega social i memorístic per la comunitat, necessiten les claus i els codis per poder-les interpretar i apreciar amb tota la seva magnitud. La nostra tria inicial tenia en compte el patrimoni memorístic de cada imatge, però des de la desconeixença, per la qual cosa la decisió estava basada en criteris artístics, de composició i de narració visual. Un cop a l’escala, hem entès el perquè de l’elecció del veïnat: les altres fotografies, malgrat ser molt representatives del món mariner, podrien pertànyer a qualsevol localitat, mentre que la fotografia que hem acabat pintant és indiscutiblement una imatge de l’Escala i s’hi identifiquen els espais singulars del poble alhora que es valora aquesta història lligada al món mariner.
A l’hora de fer el disseny hem tingut molt en compte la gamma de colors -els colors terra característics de les imatges antigues units amb notes més vives – que representen la calidesa del sol del mediterrani i busca un concepte molt lluminós. Malgrat que vam tenir en compte altres opcions, com emprar una gamma de colors blava per representar el mar, o colors més blancs característics dels pobles del mediterrani, finalment vam considerar que aquests colors resultaven harmònics i unien tot allò que volíem representar. També és molt destacable que els pronòstics del temps van estar molt desfavorables, ja que es preveien ruixats gairebé cada dia que estaríem pintant. Donat que ja havíem establert un calendari la intervenció, vam decidir tirar endavant, i ha estat una veritable gimcana meteorològica estar treballant amb pluja, que ens ha obligat a aturar la feina i reprendre-la diverses vegades durant la setmana. Quelcom que ens apressava i ens impel·lia a acabar en el calendari establert per la finalització del mural era que el pàrquing de les monges, l’emplaçament on estàvem realitzant la intervenció, era el punt de sortida de la volta ciclista de Catalunya, i, per tant, era necessari retirar la grua i tota la infraestructura que estàvem utilitzant. La situació, doncs, ha estat de molta pressió, però finalment hem aconseguit acabar dins el termini, encara que una mica remullats, també molt contents.
Durant cada dia que hem estat treballant a l’Escala, hem rebut les nombroses visites de tothom que passava per allà o venia a deixar el cotxe, i molta gent gran ens ha explicat molts detalls i anècdotes sobre la imatge que estàvem reproduint, sobre com era l’Escala en aquell moment, i ens ha afalagat rebre moltes mostres de satisfacció i felicitacions per part del veïnat, que també ens han acompanyat molt i ens han donat un gran suport durant la nostra estada al poble. La comunitat s’ha bolcat en la intervenció: ens han cedit escales i material necessari, ens han deixat els seus espais per aixoplugar-nos… L’únic que podem fer nosaltres és retornar aquest suport amb el nostre profund agraïment a tot el poble de l’Escala.
