CONTEXT HISTÒRIC
Una col·laboració de: Toni Cartes Reverté, historiador i museòleg
La Ràpita ha estat des dels seus inicis un poble pescador. I on hi ha pescadors hi ha xarxes i si hi ha xarxes cal qui les repari quan s’esquincen i qui en confeccioni de noves. En el cas de la confecció dels arts i ormeigs de pesca, a excepció dels d’arrossegament, tradicionalment han estat els mateixos propietaris de les embarcacions, els armadors, els que se les han confeccionat, com per exemple tresmalls, bolitxos, saltades, soltes, morunes, boleros, entre altres que es fan amb xarxes, sense oblidar les nanses, anguileres, mornells entre altres enginys confegits amb fibres vegetals.
Així i tot, la feina de reparar les xarxes corresponia a les dones, les remendadores (remalladora, remitgera o adobadora de xarxes), així com als homes vells que ja no podien anar a pescar i que d’aquesta manera tenien uns ingressos en espècie -peix de l’embarcació per a la qui està treballant- o econòmics.
Les remendadores eren, normalment, les mullers dels patrons, les filles, les tietes, en resum, les dones de la família dels propietaris de l’embarcació de les xarxes. Aquestes dones feien aquestes tasques de manteniment i reparació de les xarxes com una més de les seues obligacions familiars, o el que és el mateix, sense rebre cap compensació econòmica. Tot i això, hi havia altres dones que havien après l’ofici, algunes fins i tot de família pagesa, que es guanyaven uns ingressos fent aquestes feines.
Sebastià Juan Arbó en parla en diverses ocasions de les remendadores rapitenques, que en rogles, cadascuna amb les seues cadires i agulles i la mirada posada a la xarxa mentre les mans avançaven fent malles, xerraven i cantaven per a fer passar més ràpidament el temps. D’altres, assegudes amb el cul a terra, amb la xarxa enganxada al dit gros del peu i la cama estirada per a fer que les malles estiguessin ben rectes, anaven tapant els forats que s’havien fet a la xarxa per haver-se enganxat a una roca o l’acció dels dofins. També Joan Torné i Balagué, el poeta que signava com a Lluís de Montsià, en va dedicar diversos poemes a aquestes dones.
Tant un com l’altre situen l’acció al barri del Xicago, el barri mariner de la Ràpita, bé en els seus carrers o en les immediates i desaparegudes platges on varaven les embarcacions, com la de l’Arenal. En el cas del mural, són dues dones assegudes a un portal del carrer Sant Roc remendant el que sembla una peça de bolero, o de tresmall.
Fins a la dècada de 1960 no es van començar a emprar les xarxes fetes de plàstic, niló i derivats principalment. Fins a aquest moment havien estat de fibres vegetals, principalment de cotó, que calia tenyir perquè duressin més temps i no es podrissin per l’acció de l’aigua salada i els greixos del peix que hi quedava atrapat.
A més del canvi de material, a partir d’aquest moment es comercialitzen els paquets de xarxa ja feta. Tradicionalment, els patrons compraven als filadors del poble madeixes de fil de diferents gruixos i les dones i els vells confeccionaven a les cases a partir d’aquests fils, les peces necessàries per a la confecció dels arts i ormeigs de pesca. Xarxes clares i segues per a tresmalls, peces de xarxa amb malles grans i de fil gruixut per a fisques, peces de xarxa de malles molt petites i fil gruixut per a corones i cops, peces estretes de malles mitjanes i fil gruixut per a les cadenetes… tot es feia a mà amb l’ajuda dels motlles (mole o mòlec a la Ràpita), unes peces de fusta amb la longitud que havia de tenir la malla de la peça de xarxa a confeccionar.
Un cop confeccionades, perquè tots els nusos quedessin ben estirats i estrets, es posaven al carrer com si fossin cois i els nens es gitaven i tiraven a sobre, jugant, fent amb aquesta pressió que tota la xarxa es posés més tensa.
Amb l’aparició a partir de la dècada de 1920 dels tallers dedicats a la confecció i reparació d’arts de pesca d’arrossegament, s’inicia la professionalització de les feines de les remendadores, passant a tenir una remuneració econòmica per les feines fetes en aquests tallers. Així i tot, són una minoria les dones que treballen en ells, continuant en gran manera sent una feina feta per les dones dels patrons.
Per tal de dignificar aquesta feina, l’any 2017 l’Associació d’Artesans de la Ràpita, l’ajuntament de la Ràpita i el Museu de les Terres de l’Ebre van impulsar la inclusió d’aquest ofici en el Repertori d’Oficis Tradicionals de Catalunya, fita que s’assolí amb la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 2 de desembre de 2020. La Ràpita és el port de Catalunya amb més tallers actius dedicats a la reparació i confecció d’arts de pesca d’arrossegament, fins a 5, alguns d’ells gairebé centenaris.
EL PROCÉS DE TREBALL
Orígens és un acte cultural i festiu realitzat a Sant Carles de la Ràpita que reivindica el passat més recent del poble.
El fet rapitenc explicat pels rapitencs a locals i a forans. Al llarg d’un cap de setmana es posa en relleu la singularitat econòmica i social de la població a inicis del segle XX. Unes singularitats representades per dos grups socials: els pescadors i mariners. D’una banda i el món pagès i d’altra el ramader, així com tot allò que gira al voltant d’aquestes dues. Les activitats que es duen a terme van des de tallers de recuperació de tècniques de pesca, degustacions de la cuina local tradicional, concerts, vestimentes, arreus i caracteritzacions tradicionals i moltes més activitats culturals protagonitzades pels mateixos rapitencs.
Promoció i divulgació de la cultura popular
En la quarta edició, realitzada el 2020, donades les circumstàncies provocades per la Covid-19, moltes de les activitats van ser suspeses. Com a fórmula alternativa als esdeveniments multitudinaris, es comptà amb Murs de bitàcola per realitzar dues intervencions murals al barri mariner del “Xicago”. Per conceptualitzar, definir i desenvolupar la proposta, Murs de bitàcola comptà amb el suport, orientació i assessorament de l’equip d’Orígens (historiador, regidor de cultura, membres de les entitats locals…). Afegint-nos a les dinàmiques pròpies d’Orígens vam poder accedir a fonts documentals del poble i dur a terme una intervenció que fou complementada amb uns textos elaborats per l’autor local Miquel Reverté. Durant els dies d’execució de l’obra diversos grups de l’escola pública visitaren la intervenció, tenint ocasió d’interactuar amb l’artista i fer-li preguntes sobre la mateixa i la seva activitat, un cop finalitzada s’engegà un concurs fotogràfic en què es convidava a la fer-se fotos amb les robes tradicionals, un dels encerts del festival en la promoció i divulgació de la cultura popular és posar a disposició de tots aquells que ho vulguin els patrons i indicacions per a la confecció de les vestimentes tradicionals, l’èxit de la iniciativa es pot comprovar pels carrers de la Ràpita durant la celebració d’Orígens.
