Orígens, “Les remendadores”

Sant Carles de la Ràpita, Tarragona, 2020
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on telegram
Share on whatsapp

Orígens és un acte cultural i festiu realitzat a Sant Carles de la Ràpita que reivindica el passat més recent del poble.

El fet rapitenc explicat pels rapitencs a locals i a forans. Al llarg d’un cap de setmana es posa en relleu la singularitat econòmica i social de la població a inicis del segle XX. Unes singularitats representades per dos grups socials: els pescadors i mariners. D’una banda i el món pagès i d’altra el ramader, així com tot allò que gira al voltant d’aquestes dues. Les activitats que es duen a terme van des de tallers de recuperació de tècniques de pesca, degustacions de la cuina local tradicional, concerts, vestimentes, arreus i caracteritzacions tradicionals i moltes més activitats culturals protagonitzades pels mateixos rapitencs.

Promoció i divulgació de la cultura popular

En la quarta edició, realitzada el 2020, donades les circumstàncies provocades per la Covid-19, moltes de les activitats van ser suspeses. Com a fórmula alternativa als esdeveniments multitudinaris, es comptà amb Murs de bitàcola per realitzar dues intervencions murals al barri mariner del “Xicago”. Per conceptualitzar, definir i desenvolupar la proposta, Murs de bitàcola comptà amb el suport, orientació i assessorament de l’equip d’Orígens (historiador, regidor de cultura, membres de les entitats locals…). Afegint-nos a les dinàmiques pròpies d’Orígens vam poder accedir a fonts documentals del poble i dur a terme una intervenció que fou complementada amb uns textos elaborats per l’autor local Miquel Reverté. Durant els dies d’execució de l’obra diversos grups de l’escola pública visitaren la intervenció, tenint ocasió d’interactuar amb l’artista i fer-li preguntes sobre la mateixa i la seva activitat, un cop finalitzada s’engegà un concurs fotogràfic en què es convidava a la fer-se fotos amb les robes tradicionals, un dels encerts del festival en la promoció i divulgació de la cultura popular és posar a disposició de tots aquells que ho vulguin els patrons i indicacions per a la confecció de les vestimentes tradicionals, l’èxit de la iniciativa es pot comprovar pels carrers de la Ràpita durant la celebració d’Orígens.

Les protagonistes

Una de les moltes experiències boniques d’aquesta intervenció fou l’impacte que generà en la gent més gran del poble, una veïna ens féu el relat de les protagonistes de l’escena pintada, companyes de la seva infantesa, persones properes i estimades, gent del poble. A continuació en fem transcripció, ja que aquest és el gran valorar de l’actuació, haver provocat un allau de records i anècdotes compartides al peu dels murals.
“Aquesta imatge s’ha convertit amb una icona del barri del Xicago i de la Ràpita. La fotografia està presa al carrer Sant Roc des del costat del canal de la Paca fins al carrer Santa Eulàlia. Els detalls són a partir dels records de la meva mare Elvira Navarro Sancho. Ella va nàixer al carrer Sant Roc, número 47, del barri del Xicago de la Ràpita un 28 d’abril de 1949, a la casa que té la porta just a la dreta de la fotografia. És filla de Camilo Navarro Castellà i Concepción Sancho Roig (Contxa ‘La Pixa’). Reconeix a la perfecció les cases de la fotografia i les persones que hi ha. Segons m’explica, a la primera línia de cases, de dreta a esquerra, la número 47 (primer pis), és la casa dels ‘Germans’ de German Navarro i Camilo Navarro i les respectives dones Pepeta i Contxa ‘Les Pixes’. Pepeta i Contxa eren germanes i es van casar amb els germans German i Camilo. Es van conèixer a la taverna de Camilo Castellà (iaio dels germans), ubicada al final de la primera línia de cases des del canal, vora la línia de mar, al carrer Sant Rafel (paral·lel del Sant Roc) on venien vins, però tenien de tot. A la planta baixa del número 47 vivia Doloretes ‘La Florència’, casada en Juan ‘Lo Garrofero’. Al costat la casa de la tia Cinta ‘La Carbonera’ (que venia carbó i oli) i Jaume, i la seguia la casa d’Angeles ‘La Cartuchana’, la casa de la tia Fina ‘La Gansa’, la casa de Lola ‘La Cojones’, la casa de Matilde ‘La Modista’, la casa de ‘Les Canonges’ i de la senyora Mercedes (1r pis) i a la casa cantonera, amb carrer Xicago, la del fill de Juan ‘Lo Garrofero’. A la segona línia de cases, entre el tram del carrer del Xicago i Santa Eulàlia, la casa de ‘Les Suïsses’ (casa alta), al costat Lola ‘La Meregilda’, seguia la casa de Paca ‘La Ernesta’, la casa de ‘La Carinyo’, i al primer pis vivia Cinteta ‘La Fesola’ i José. La meva mare no recorda amb exactitud l’ordre a partir d’aquí. No obstant això, algunes de les cases eren de les famílies següents: la casa de Teresa ‘La Solina’, la casa de Pepeta ‘La dels Ditos’, la casa de Cinta ‘La Rampona’, la casa d’Angelina ‘La Moya’ (que venia llet), la casa natal de Sebastià Juan Arbó, la taverna del ‘Moyo’ i a la casa cantonera amb el carrer Santa Eulàlia Aurèlia ‘La Bala’. Fora de fotografia, enfront de la segona línia de cases hi havia la botiga de queviures de Paca ‘La Cartuchana’ i lo tio Sisco ‘Lo Badeso’, al costat la tia ‘Mena’, la casa de ‘La Mariotxa’ a la planta baixa i ‘La Redonda’ al primer pis, i l’última casa, cantonada amb Santa Eulàlia, la casa de Maria ‘La del Canal’ dona del guarda del canal i les Casotes (Museu de la Mar de l’Ebre). A l’encreuament del carrer Sant Roc en Santa Eulàlia, la casa del fons del carrer que s’observa a la fotografia, la botiga de queviures de Manuela ‘La Pita’. Recordar que l’il·lustre escriptor Sebastià Juan Arbó, va situar les Terres de l’Ebre a l’imaginari català. Quant a les persones que apareixen a la fotografia, en un primer pla hi ha dues dones ‘remendant les sàrcies’ (adobant les xarxes), la de la dreta, asseguda a una cadira de bova, és Pepeta ‘La Pixa’ (tia d’Elvira Navarro) i la de l’esquerra és Lolin ‘La Cojones’. En un segon pla, de les dues que hi ha de peu, la de la dreta és Montse ‘La Nasa’, que sempre anava descalça, i la de l’esquerra és la bessona de ‘Mòlleres’. En un tercer pla, gairebé a l’altura de l’encreuament del carrer Sant Roc amb Xicago, hi ha xiquetes i xiquets amb un home i la màquina (bicicleta). Com a curiositat, a la porta del Sant Roc número 47, la de la dreta de la fotografia, el pany era una mà de morter que passaven per un forat a la porta i la paret. Antigament per celebrar la festivitat de Sant Roc es baixava el sant de la capelleta i es col·locava a un altar a peu de carrer que s’ornamentava, la gent de les cases veïnes preparaven xocolate bullit i el repartien als altres. Ara per a la festa de recreació històrica d’”Orígens” s’ha recuperat aquesta tradició. Es baixa el sant, i les veïnes i veïns el col·loquen a un altar que ornamenten i canten versets a Sant Roc. A continuació uns d’exemple: San Roque tiene una llaga, muy viva y muy encarnada, y la gente que pasa, tiene dolor de mirarla. San Roque de Montpellier, médico de medicina, patrón de los labradores, y también de la marina, y ahora diremos todos, viva Jesús y María!“

More
articles